Cops amb porra elèctrica

Com se sap, des de les primeres albors de la humanitat, la culpa sempre la tenen els pobres. Per aquest motiu, no em sobta que, amb la quantitat de problemes que existeixen, el focus de la culpabilitat se centri en figures com la dels manters: en la majoria dels casos, nois pobres de solemnitat que s’han jugat la vida per travessar l’oceà o que han saltat les tanques de Melilla i Ceuta, amb les ferides que això comporta. Quan arriben a la gran ciutat del shopping, les mirades dels polítics i els periodistes més rancis se centren en ells, perquè es considera que no paguen impostos i treuen beneficis a les empreses, que sí que en paguen. Qui perjudiquen? El pobre comerç que han fumigat davant les grans superfícies? A algú li interessen els pobres autònoms més enllà del vot?

És per això que es va convocar un debat sobre el tema a la Ràdio Primavera Sound del picassià carrer Abaixadors. Hi van participar l’alcaldessa Ada Colau i altres candidats: Anna Saliente (CUP), Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC) i Elsa Artadi (JxCat). Paradoxalment, els dos candidats que no poden viure sense aquest debat, Bou i Valls, no hi van assistir. Per part dels manters, quatre senegalesos –tot i que van reiterar que en el seu col·lectiu hi ha gent de totes les nacionalitats–: Lamine Sarr, Dauoda Dieye i Lamine Bathily –vinculats al Sindicat Popular de Venedors Ambulants–, i Marie Faye –de la cooperativa Diomcoop–. Per començar, cal dir que mentre que els senegalesos hi eren una hora abans, els polítics van provocar que el debat comencés un quart tard i van fer cas omís del temps establert. La conductora, Laura Rosel, va obrir l’acte preguntant a Bathily per la seva experiència: va haver d’abandonar el Senegal condemnat a la misèria perquè els acords de pesca amb la Unió Europea van arrasar els bancs de peixos. Va conèixer l’emigració jugant-se la vida en una barca fins a arribar a les Canàries. Dos anys d’internament fins als 18 i, després, al carrer. Va parlar de somni trencat, que ningú volia dedicar-se a la venda ambulant, i també va recordar: “Fa més anys que soc aquí que Manuel Valls.” Un altre dels nois, Lamine Sarr, feia declaracions impactants: ell era l’únic que havia conegut les porres elèctriques de la policia –les que immobilitzen–, a les quals s’afegia tot un reguitzell d’internaments, presons i amics deportats sense contemplacions.

Els candidats van estar, en general, espuris en les seves respostes. Només Anna Saliente va parlar de tancar el CIE de la Zona Franca i frenar la persecució policial. Colau va afirmar que havien retirat els permisos municipals al CIE i va desafiar els candidats a fer un pacte amb Pedro Sánchez per posar fi a la llei d’estrangeria. Per la seva banda, Jaume Collboni va quedar anacrònic argumentant que s’havia d’aplicar la normativa cívica i exposant uns exemples de coneguts seus afectats per les activitats il·legals dels manters.