I li diuen democràcia...

Per imperatiu ètic i polític, i en nom de la Plataforma pel Dret a Vot, denuncio una vegada més el frau democràtic que suposa que milers de veïns i veïnes de Girona, Salt i altres municipis no puguin votar ni ser votats en les properes eleccions. A Girona unes 16.000 i a Salt 1 de cada 3. Poca broma!

Amb motiu de les eleccions generals del 2008 escrivia: Malgrat el meu escepticisme, volia participar una vegada més en la campanya demanant el vot per a les persones immigrades. Però he pensat que no cal que perdi gaire temps en cercar arguments de cap mena, doncs, en ple segle 21 negar el vot a una bona part de les persones que viuen i treballen aquí i continuar parlant encara de democràcia és no només una injustícia i una vergonya sinó també un acte de cinisme extraordinari. Un cinisme que no necessita demostració: hem pogut llegir aquests dies a El Punt Avui, per posar un exemple actual, que diputades del partit que governa a l’estat espanyol tenen la barra de demanar el dret de vot per a les persones immigrades sense explicar què fan a les institucions que han de fer-lo possible... Fa ja prop de cinc anys, amb motiu d’alguna altra campanya electoral vaig escriure per última vegada sobre el mateix tema. Governava el PP. Ara governa el PSOE. Però podria tornar a escriure exactament les mateixes paraules. O no?

L’article, publicat a L’Aurora, maig-2003, deia:

Metecs

Malgrat que no és una paraula gaire utilitzada (no és senzill trobar-la als diccionaris) la faig servir en lloc de la políticament correcta: estrangers. Els metecs, metoikos, eren els estrangers en l’antiga societat grega. Grècia, coneguda com bressol de la democràcia, els negava el pa i la sal de la ciutadania, la participació en el govern local, el vot. Es permetia la seva presència, bàsicament per raons econòmiques, però els metecs eren ciutadans de segona, sense drets, com els esclaus.

La democràcia, literalment govern del poble, ha estat sempre, però, el poder organitzat de la classe dominant que ha imposat finalment les regles del joc democràtic. Això explicaria per què la democràcia filla de la burgesia ha negat el vot als obrers sense propietats fins ben entrada la segona Revolució Industrial. Condorcet, el 1790 (Sobre l’admissió de les dones en el dret de la ciutat), ja afirmava “O cap membre de la raça humana posseeix veritables drets, o tots tenim els mateixos; qui vota en contra dels drets de l’altre, sigui la que sigui la seva religió, el color de la seva pell o el seu sexe, està abjurant dels seus”. (Per cert, convé recordar que no va ser fins la II República, prop de 150 anys després, que és va conquerir el dret de vot de les dones a l’estat espanyol).

Avui diuen que tenim la gran sort de viure en un règim democràtic. Però, després de més de vint segles de progrés de la Història, encara tractem els nostres metecs pobres si fa no fa com els antics grecs. Tan cultes i avançats som que fins i tot fem la guerra i envaïm i ocupem països per tal de restablir les llibertats democràtiques arreu però mirem cap a l’altre costat quan se’ns demanen les raons per negar el sufragi universal, per mantenir centenars de milers de metecs sense drets a casa nostra. I no només això: al País Basc han ampliat amb la gent de Batasuna el sac dels metecs locals de manera que moltes persones que lluiten per la sobirania popular són considerats estrangers a casa seva per la nostra democràcia capitalista i popular. Penseu-hi, ara que encara ens deixen pensar una mica, en la paradoxa...

Fins a quan haurem d’esperar més?