Miquel Iceta s’allunya del Senat

Designació fallida i futur incert per a una legislatura a les Corts espanyoles que és a punt de començar i que havia de reconstruir ponts i retornar el diàleg. La substitució de José Montilla, senador per designació autonòmica en mans del PSC, pel diputat i primer secretari del partit, Miquel Iceta, proposat per Pedro Sánchez per presidir el Senat, no tirarà endavant avui després que els grups de Junts per Catalunya i ERC confirmessin ahir el seu vot contrari i Ciutadans i el PP, l’abstenció. El PSC, amb 17 diputats, només ha obtingut el vot afirmatiu dels 8 diputats dels comuns, en total 25, mentre que JxCat, ERC i la CUP en sumen 65 de negatius. Si aquest matí no hi ha cap canvis d’última hora, la substitució de Montilla quedarà bloquejada en espera d’un pròxim pas del PSC, tot i que les formacions independentistes ja han avançat que Iceta no és el problema.

El context en què té lloc la designació, al bell mig d’una campanya electoral, els impediments a la participació de Junqueras en debats televisius i entrevistes i les declaracions d’Iceta a favor de votar un altre cop el 155 quan Montilla s’hi va oposar no han ajudat gens a redreçar una situació que ja es preveia conflictiva des del moment que Pedro Sánchez va anunciar a la premsa que Iceta seria el president del Senat obviant que el tràmit requeria que abans el Parlament el designés senador. El “menysteniment” de la cambra catalana demostrat per Sánchez és un dels arguments que els independentistes van exposar ahir de manera majoritària per tombar-ne la substitució. L’absència de negociació i de gestos del socialisme han acabat per reblar el no a Iceta.

JxCat i ERC van prendre una decisió inèdita. Els socialistes apel·laven a la cortesia parlamentària i a la tradició de la cambra de designar senadors autonòmics sense l’oposició de la resta de partits. Les formacions independentistes, però, recordaven l’actual context polític. “Que ningú ens parli de cortesia perquè quina cortesia va tenir el PSC quan fa una setmana no va voler ni acordar la proposta, i quan van aprovar el 155?, i amb els presos?”, etzibava el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià. “Que no fingeixin normalitat quan aquesta no existeix”, hi va afegir. “El Parlament és sobirà, no súbdit, Sánchez no pot prendre una decisió en nom de la cambra; si vol repartir cadires, que respecti la institució i el vot dels diputats”, els va retreure.

Uns arguments que compartia la formació de JxCat, un cop conegut el sentit de vot dels republicans i després d’una jornada de reflexió interna amb alguna diversitat de criteri entre els membres. El president del grup, Albert Batet, resumia la posició del partit fent una diferència entre “els del 155, que van suspendre l’autonomia del Parlament” i on va situar al PSC, i “els del 135”, el nombre de diputats de la cambra catalana, la sobirania de la qual “cal defensar”.

Arran del vot contrari, i en un intent de desbloquejar la situació, el PSC va reclamar a la mesa del Parlament que la votació secreta per designar el senador, en lloc d’electrònica fos mitjançant paperetes, un sistema que no permet el vot contrari, ja que tot allò que no fos el nom de la persona proposada seria declarat nul i, per tant, la proposta d’Iceta no podria quedar rebutjada. Aquest sistema no s’ha fet servir en aquest tipus de designació i els lletrats de la cambra tampoc hi van donar suport, així que finalment la sol·licitud del PSC va ser rebutjada per la mesa amb els vots de JxCat i ERC després d’una reunió de dues hores. El PSC podria portar el vet al Constitucional.

La situació de bloqueig provoca ara un futur incert pel que fa a possibles escenaris de diàleg entre independentistes i socialistes. “Aquí no s’ha trencat res perquè no hi havia res”, lamentava Sabrià. Pels republicans, la proposta de fer senador Iceta té més a veure amb “màrqueting electoral” i molt poc amb el fet de trobar solucions polítiques al conflicte. “Nosaltres volem un diàleg sincer, som el soci més fidel i no renunciarem mai a allargar la mà, volem construir, però així no es fan les coses”, reiterava el republicà.