Política

La defensa de Sànchez, Rull i Turull recorre la decisió del Suprem de prescindir del suplicatori al Congrés

L’advocat dels diputats electes de JxCat al·lega que la immunitat parlamentària s’aplica a totes les fases del procés penal

La Sala Segona va desestimar demanar l’autorització a les Corts amb l’argument que ja s’havia superat la fase d’instrucció

La defensa dels diputats electes de Junts per Catalunya (JxCat) empresonats i processats en la causa contra l’1-O, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha presentat un recurs de súplica a la decisió del Tribunal Suprem (TS) de prescindir del permís del Congrés per jutjar membres de la cambra.

En l’escrit presentat a la Sala Segona del Suprem, l’advocat Jordi Pina defensa que la immunitat parlamentària s’aplica a totes les fases del procés penal, també la de judici oral, i no només a la d’instrucció, tal com al·lega l’alt tribunal per denegar la petició de suplicatori.

A més, assenyala que a l’article 751 de la Llei d’enjudiciament criminal (LECrim) estableix que l’autoritat judicial haurà de posar en coneixement de les Corts “la causa pendent” contra aquell que “estant processat, hagués estat elegit senador o diputat”.

A parer de la defensa, aquest precepte “no només confirma la tesi de l’extensió de la immunitat al llarg de tot el procés judicial sinó també l’existència d’una obligació del Tribunal de posar en coneixement de les cambres l’existència d’una causa penal que pugui afectar a un diputat o senador electe ja processat”.

El recurs també qüestiona l’argument de la jurisprudència pròpia del Suprem per reforçar la decisió de prescindir del suplicatori. Pina assenyala que un dels dos supòsits citats fan referència a escenaris en què la fase del judici oral ja havia acabat i s’havia dictat sentència, en un cas recorreguda i en l’altre en fase d’execució. “Una altra cosa és l’escenari en què ara ens trobem, supòsit en el qual el procés penal encara continua viu en no haver conclòs les sessions del judici oral”, remarca.

La defensa subratlla que la finalitat de la immunitat parlamentària “no és altra que evitar que s’utilitzi el procés penal per alterar el funcionament d’una càmera legislativa impedint assistir als diputats que la integren sense autorització de la pròpia càmera”. I segons el seu judici, “això és precisament el que indirectament la Sala al decidir de manera autònoma, sense autorització de la cambra, quan podran els diputats electes acudir a la mateixa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.