“El tribunal ha menystingut la llengua pròpia: el català”

El Tribunal Suprem és un òrgan judicial que té competència sobre tot l’Estat espanyol. Per tant, nosaltres entenem que si un tribunal té competències a tot el territori, una persona té el dret de fer servir la llengua de la seva pròpia comunitat autònoma. Això està establert per llei, i així ho recull la carta europea de llengües minoritàries que l’Estat espanyol va signar.

Més que un greuge, és un menysteniment de la llengua pròpia: el català. I no poder parlar amb la pròpia llengua els testimonis, acusats o els pèrits no es poden expressar amb naturalitat. Aquí a Catalunya està molt assumit el bilingüisme, però si el català és la nostra llengua pròpia, igualment fem servir mecanisme de traducció al castellà. Per tant es dona una situació d’inferioritat davant d’altres que tenen com a llengua pròpia el castellà.

El fet que la presidència hagi limitat tant radical la possibilitat que una persona s’expressi en català, equival a no deixar-lo declarar. Qui no ho fes en castellà s’havia d’atenir a conseqüències penals i disciplinàries, per tant, això condiciona a la persona amb una situació de tensió.

No estan en la mateixa situació. A l’Estat la llengua oficial és el castellà, amb cooficialitat amb el gallec, euskera i català. No és el mateix que una llengua francesa o alemanya.

El tribunal els va donar la possibilitat d’expressar-se en català. Però el tema sobre com ha de ser la traducció no ho diu enlloc. És evident que una declaració que es vagi interrompent trenca el relat, l’espontaneïtat. El millor és que s’hagués habilitat una traducció simultània, i es podia haver fet una interpretació àmplia de la llei.