Els pèrits admeten que el cost dels locals de l’1-O no és real

La segona pericial econòmica, encarregada per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, que xifra en 900.906 euros el cost d’obrir 2.259 locals per a la votació de l’1-O, va ser desmuntada amb contundència per dos pèrits del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, aportats per la defensa de Dolors Bassa, exercida pel penalista Mariano Bergés, ahir en el judici al Tribunal Suprem. Els autors de l’estudi, de la Sociedad Mercantil Estatal de Gestión Inmobiliaria de Patrimonio (Segipsa) i Ibertasa, davant la fermesa dels pèrits de la defensa, van declarar que van realitzar un “valor raonable”, i van admetre i subscriure que certament la majoria de locals usats per al referèndum són de titularitat pública i aquests no es poden llogar ni hi pot haver un lucre cessant, és a dir, un perjudici per a la Generalitat.

Els experts Jordi Duatis i Joan Güell van exposar al tribunal que quan es va fer l’encàrrec de valorar els possibles danys econòmics per la utilització dels centres de votació, els experts de Segipsa i Ibertasa haurien d’haver deixat ben clar que “no es podia fer cap valoració”, que potser es podia haver comptabilitzat com una taxa o preu públic. Hi van afegir que el càlcul realitzat per estimar el cost dels locals, amb una base cadastral, a més de contenir “errors” s’ha fet sempre amb preus a l’alça. Per exemple, van precisar que la meitat de locals són de la Generalitat, però la resta són privats o municipals. “Dels quinze primers locals, comptats, deu no són de la Generalitat”, van indicar Duatis i Güell, que van afegir que en un cas, el de l’Escola Industrial de Barcelona s’ha comptabilitzat els 73.000 m² que ocupa, quan en una votació s’utilitza una planta baixa. Per calcular la suposada rendibilitat del centre, també van criticar que s’ha fet sobre la base de vint-i-quatre hores, quan les votacions no duren més de dotze. “Hi ha alguns errors, però uns es compensen amb els altres”, va excusar-se Carlos Irisarri.