el contrapunt
El PSC de Juli Fernández, en un cul-de-sac
Després de quatre anys de crítiques i retrets recíprocs, ahir, en el debat electoral de Palafrugell, els dos grans rivals dels comicis municipals de diumenge, Juli Fernández (PSC) i Josep Piferrer (ERC), van semblar, durant bona part de la picabaralla, aliats. Van defensar, amb arguments similars, el seny econòmic per plantejar el realisme en propostes com ara la implantació del transport públic, la construcció d’un nou geriàtric o la moratòria urbanística a la Costa Brava, un punt candent –aquest darrer– en què es van mullar ben poc. Malgrat això, l’escenari de pactes impossibles es prefigura una mica més favorable al republicà, que a banda de JuntsxCat –que ahir va marcar les distàncies–, en la recta final de la campanya l’altre aspirant independent –Joan Vigas, de Som Gent del Poble– sembla que es decanta del dret a l’autodeterminació inicial cap a la línia vermella de no formar govern amb cap formació que no hagi fet costat al referèndum de l’1-O, a les decisions preses pel Parlament o que hagi donat suport a l’article 155. I Fernández, amb una llista transversal i una mirada oberta cap a aquestes qüestions, assumia que pactar serà “complicat”. Més encara, quan exigirà acords de respecte a la llengua –per Cs, i no se sap, perquè no hi va anar, pel PP– i a la immigració. Ho fia tot a ser el més votat i a un possible govern en minoria.