Les tres dretes desbanquen Carmena de l’alcaldia

L’esquerra guanyaria a l’Ajuntament de Madrid, però no governaria. A l’hora de tancar aquesta edició, Manuela Carmena, al capdavant d’un projecte personal i no sota l’empara d’una confluència de Podem com el 2015, era la vencedora de la nit, amb el 97,10% dels vots escrutats. L’alcaldessa de Madrid no podria renovar per quatre anys més el mandat. La suma de les tres dretes –el PP, Cs i Vox– li arrabassaria l’alcaldia.

Després de quatre anys d’Ajuntament de canvi, els madrilenys farien confiança a Carmena, i el seu projecte personal, la plataforma Más Madrid, seria, aquesta vegada sí, la força amb més suports, amb el 31,2% dels vots i 19 regidors, un menys que fa quatre anys. Carmena, advocada laboralista i cofundadora del despatx en què es va produir la matança del carrer Atocha el gener del 1977, no sumaria amb el PSOE la majoria absoluta –fixada en 29 regidors a l’Ajuntament de Madrid– que permetria a la jutgessa jubilada retenir la vara d’alcaldessa. Es quedarien a dos regidors.

Els socialistes, que presentaven com a alcaldable l’exseleccionador espanyol de bàsquet Pepu Hernández, una elecció feta pel mateix Pedro Sánchez per millorar els resultats del PSOE del 2015, no aconseguirien l’objectiu. Amb el 13,85% dels vots i vuit regidors, un menys que fa quatre anys, els socialistes caurien de la tercera a la quarta posició.

El PSOE de Pepu Hernández no podria repetir els bons resultats dels socialistes en les eleccions de fa un mes a Madrid, en què van ser la primera força. La candidatura de Carmena hauria atret tant votants socialistes com de Podem, en presentar-se sense lligams amb cap partit.

Madrid en Pie, la llista que engloba IU i per a la qual el líder de Podem, Pablo Iglesias, va reclamar el vot al final de campanya, es quedaria a les portes del Palau de Cibeles. La llista encapçalada per Carlos Sánchez Mato, regidor d’Economia defenestrat per Carmena, no aconseguiria el mínim del 5% per entrar en el consistori, però sí que robaria a l’esquerra un percentatge de vots que li podrien haver assegurat la renovació del mandat.

El revés de la nit l’encaixaria el PP, que perdria la pole position després de dues dècades ocupant aquesta posició.

Amb una marca en declivi, el PP de José Luis Martínez-Almeida repetiria en les municipals la patacada de Pablo Casado en les estatals del 28-A. Els conservadors passarien de la primera posició del 2015 a la segona, amb un 24% i 15 regidors, sis menys que fa quatre anys. Una derrota que el PP podria atenuar si recuperés l’alcaldia. La reedició a l’Ajuntament de Madrid del pacte d’Andalusia permetria als de Casado recuperar el Palau de Cibeles, que va perdre el 2015 per un pacte de les esquerres i la irrupció dels ajuntaments del canvi.

Per la seva banda, el partit taronja, amb el 19,06% dels vots i 11 regidors, no aconseguiria fer l’anunciat sorpasso al PP a l’Ajuntament de Madrid, però sí al PSOE. Amb Begoña Villacís com a cap de llista, Cs seria el partit que més creixeria en suports. El partit taronja superaria els socialistes i escalaria de la quarta a la tercera posició, posant pressió al PP, que sent l’alè dels de Rivera al clatell.

Com en les andaluses i en les estatals, l’ultradretà Vox es faria un lloc a l’Ajuntament de Madrid i entraria al consistori amb 4 regidors liderat pel militar Javier Ortega Smith, que és l’advocat de l’acusació particular contra els presos polítics catalans.