L’Audiència Nacional ofereix a Matalamala declarar voluntàriament abans de deixar el cas en mans del Suprem

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha ofert al senador gironí Josep Maria Matamala declarar voluntàriament com a investigat en la causa oberta per encobriment. Matamala viatjava amb l’expresident Carles Puigdemont el 25 de març de 2018 quan la policia alemanya el va detenir. També hi anaven l’historiador Josep Lluís Alay i dos Mossos d’Esquadra, que ja han declarat per aquest cas. En el cas de Matamala, però, no se li havia pogut notificar la citació ja que es trobava a Bèlgica amb Puigdemont. Un cop que ha retornat a Catalunya, Matamala ha sol·licitat a l’Audiència Nacional personar-se en aquest procediment.

En virtut del que estableix la llei, García Castellón li ofereix l’opció de declarar voluntàriament tot i estar aforat per ser senador. Si no accepta, l’Audiència Nacional s’haurà d’inhibir en favor del Tribunal Suprem i caldrà tramitar un suplicatori al Senat per continuar endavant amb el procediment.

El jutge García Castellón ha donat trasllat de les actuacions que se segueixen a l’Audiència Nacional contra Matamala amb l’objectiu que pugui “exercir la seva defensa de la manera que consideri més oportuna”. Li recorda que, entre els drets que li atorga la llei, té el de declarar de manera voluntària (article 118bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal) i que, en el cas de senadors i diputats, també poden fer-ho independentment de la immunitat que els ofereix el fet d’estar aforats a les Corts Espanyoles.

García Castellón fa el pas després de conèixer que Matamala s’ha personat en el procediment i ha posat en coneixement de l’Audiència Nacional que ha pres possessió com a senador. La Constitució estableix que tots els diputats i senadors espanyols han de ser jutjats al Tribunal Suprem. A més, la mateixa Constitució subratlla que no podran ser “inculpats ni processats” sense l’autorització prèvia (suplicatori) de la cambra respectiva. Per això, si Matamala no accepta l’oferiment de declarar voluntàriament, l’Audiència Nacional s’haurà d’inhibir i deixar el cas en mans del Suprem, tal com confirmen fonts jurídiques.

Al gener, la secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va ordenar reobrir la causa contra els quatre acompanyants que viatjaven amb l’expresident Carles Puigdemont quan el van detenir a Alemanya. El 30 d’octubre del 2018, el jutge instructor Diego de Egea havia arxivat les actuacions després de prendre declaració als dos agents dels Mossos i a Josep Lluís Alay. Argumentava que els dos agents es trobaven de permís de les seves funcions i que Alay no tenia condició de funcionari públic (encara no dirigia l’oficina de l’expresident) i, per tant, tots tres es trobaven fora de l’exercici de les seves funcions públiques. De Egea remarcava, a més, que els acompanyants de Puigdemont podien no conèixer que el magistrat del Suprem Pablo Llarena havia reactivat l’euroordre contra l’expresident dos dies abans. El jutge defensava que per cometre el delicte cal tenir “coneixement de la comissió del delicte previ”. “No s’incorre en aquest delicte, doncs, quan els fets es cometen per imprudència, descuit o negligència”, concloïa De Egea, que ara ja no està al Suprem sinó a l’Audiència de Madrid. Per això, ara el cas ha recaigut en el seu substitut, García Castellón.

La fiscalia va recórrer l’arxivament i la secció tercera de la Sala Penal va decidir al gener tornar a investigar els fets perquè entenia que l’actuació de tots quatre “estava dirigida a evitar” que fos detinguts en un país que no fos Bèlgica, i va demanar tornar-los a investigar per un delicte d’encobriment de rebel·lió.