Els lletrats del Senat veuen factible suspendre Romeva

La mesa del Senat decidirà demà si suspèn el senador d’ERC Raül Romeva després d’estudiar un informe dels lletrats de la cambra alta, el sentit del qual es preveu que sigui similar al que van emetre els seus homòlegs del Congrés per avalar la suspensió dels quatre diputats catalans en presó preventiva per l’1-O.

Per tirar endavant, la suspensió de Romeva ha de tenir el suport dels quatre representants del PSOE en l’òrgan de govern del Senat, on els socialistes tenen majoria absoluta. La mesura té el suport assegurat dels dos representants del PP però menys el del PNB, que al Congrés ha criticat la suspensió dels diputats Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez

Fonts parlamentàries han avançat a Efe que els serveis jurídics del Senat emetran un informe coherent amb el dels lletrats del Congrés pel que fa als diputats empresonats, això és, que la suspensió dels drets i deures del senador Romeva sí que té suport legal per executar-se.

El PP i Ciutadans havien requerit a la mesa que procedís a la suspensió “automàtica” de Raül Romeva, que va prendre possessió del seu escó en la sessió constitutiva del Senat del dia 21, a la qual va acudir sota custòdia policial des de la presó de Soto del Real (Madrid) amb autorització expressa del Tribunal Suprem (TS).

Igual que va fer la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, el president del Senat, Manuel Cruz, va sol·licitar un informe al lletrat major de la institució per aclarir en virtut de quin precepte legal es podia suspendre Romeva.

El precepte no és cap altre que l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, segons el qual quan sigui “ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó”.

De la mateixa manera que ho van entendre els lletrats del Congrés, els serveis jurídics del Senat apunten, segons les fonts, que aquest article és la via per suspendre el senador en presó preventiva i no les disposicions del Reglament que regulen la figura del suplicatori.

La reunió de la Mesa és la primera amb contingut de la XIII Legislatura, ja que encara que els seus set membres es van reunir fa una setmana després de la sessió constitutiva, tan sols es va tractar d’una primera presa de contacte.

Per això, demà també s’estudiaran altres peticions relacionades amb el desenvolupament d’aquella sessió, en concret per les fórmules heterodoxes emprades per una trentena de senadors per acatar la Constitució, entre ells el mateix Romeva, qui ho va fer “com a pres polític”.

El PP ha sol·licitat formalment que es revisin una per una totes les respostes que els senadors electes van donar al president Manuel Cruz quan els va preguntar si juraven o prometien acatar la Carta Magna. Es tractaria d’establir si van expressar “de forma clara i inequívoca” la seva voluntat d’acatar la Constitució.

De la seva banda, ERC ha dirigit un altre escrit a la mesa en el qual sol·licita reprovar el secretari quart, Rafael Hernando, per haver interromput Romeva quan acatava i per haver afegit després: “Que es foti, el desgraciat”.

La mesa també haurà d’abordar un seguit de qüestions relacionades amb l’arrencada de la legislatura, com la conformació dels grups parlamentaris, la distribució de despatxos i escons i altres assumptes de caràcter administratiu.

Encara que en aquesta legislatura la cambra alta està formada per 265 senadors, són 235 els que ara per ara s’asseuen a l’hemicicle, ja que n’hi ha 12 d’autonòmics que per diversos motius encara no han estat designats per les assemblees legislatives autonòmiques.

La distribució per grups a la qual haurà de donar el vistiplau la mesa apunta a què hi haurà vuit formacions en aquesta legislatura, una més que en l’anterior.

Seran el grup socialista, el del PP, el d’ERC amb EH-Bildu, un altre de Ciutadans, el del PNB, el nacionalista (JxCat, CC i ASG) i el d’Unides Podem, a més del Grup Mixt, en el qual s’integraran UPN i Vox.