“S’ha d’anar a la via internacional, a l’ONU”

Està constituïda per persones que van ser ferides l’1-O i l’equip jurídic que els portem des de fa un any i mig. La finalitat és materialitzar millor, no només en un àmbit nacional, sinó en l’internacional, amb la presentació de diverses denúncies a l’ONU a diferents relators.

De la cinquantena de víctimes que estem representant, n’hi ha una quinzena que estan imputades per un delicte de resistència passiva i activa. Al requeriment del Sindicat Professional de Policia s’hi ha adherit el ministeri fiscal i l’advocat de l’Estat. Estem observant, pels últims escrits del fiscal i l’advocat de l’Estat, que estan adoptant el mateix llenguatge que el Suprem. Està clar que és una estratègia global per justificar aquesta violència, que és inexistent pel que fa als ciutadans.

S’ha d’anar a la via internacional, concretem les denúncies als relators de l’ONU. Perquè s’està parlant d’haver fet un cop d’estat, un acte inconstitucional. Això no és cert. L’article 96 de la Constitució Espanyola preveu la normativa superior al dret dels tractats internacionals. Espanya els ha subscrit, concretament els que preveuen el dret d’autodeterminació i també el dret de manifestació, que és el que va passar l’1-O. La Constitució via l’article 96 adapta els tractats internacionals que preveuen aquests drets. Què estem fent? Dir que l’Estat està incomplint els tractats internacionals i que l’1-O va ser un acte sense validesa jurídica. Va ser un acte de manifestació, de participació política i d’expressió ideològica d’un desig d’independència. En cap cas un acte il·lícit, il·legal i inconstitucional.

El que ha passat al TEDH no és un fracàs de l’estratègia internacional va ser un fet puntual. Va ser important el dictamen de l’ONU perquè diu expressament que hi ha hagut infraccions i vulneracions a l’Estat en relació amb els drets de llibertat d’expressió, de manifestació, respecte als presos polítics i els ciutadans.