“L’espai del 155 ara es veu reforçat”

Venim d’un període electoral en el qual gent de la Crida ha participat activament, però en el qual ens va semblar que com a organització no havíem de donar suport a ningú per mantenir el principi de l’ideari i perquè tenim gent de l’electorat de JxCat, d’ERC, d’EUiA i gent que ve del moviment civil, de l’ANC, de la CUP... Ara seguim mantenint les idees del congrés constituent del gener. Per guanyar el combat amb l’Estat espanyol i fer front al règim del 78 cal un canvi de fons, un reconeixement a la plurinacionalitat i al dret a decidir del catalans. I per fer-ho cal que hi hagi molta unitat. Vam intentar-ho i no va ser possible per les lògiques dels partits i les seves estructures piramidals i jeràrquiques. La idea segueix vigent i potser s’ha de gestionar d’una altra manera.

Els resultats donen a entreveure una idea molt clara, que si haguéssim anat junts ens hauria anat millor a tot arreu.

Sumant-ho aritmèticament moltes alcaldies ja serien independentistes automàticament, però vaja, ja està i això ja ha passat… La idea continua sent vàlida i cal que hi hagi un espai que treballi en com gestionem la unitat estratègica reconeixent la identitat de cadascú. Però aquells que estem concentrats en el suport al que va passar l’1-O del 2017 hem de mirar de trobar l’espai que ens faci anar empenyent en la mateixa direcció. I la Crida ens sembla que pot ser un instrument útil.

No ens n’hem sortit en clau electoral i de negociació partidària, però ens va agafar en un moment en què la Crida era molt embrionària per afrontar una negociació fent valdre la nostra fortalesa. Hem aprofitat aquests mesos per fer una feina a porta tancada, per reunir-nos amb la gent per començar a constituir les assemblees territorials. Tenim gent repartida per tot el país i estem en procés d’organització territorial, sectorial i ideològica. Volem constituir un consell de representants a finals de juliol en el qual hi haurà representants dels tres sectors. La unitat no només ha de ser l’acord clàssic de partits de coalicions, sinó del respecte a cadascú compartint un pla d’acció tenint en compte l’actual mapa polític.

Sí, com a partit els ha funcionat millor, però quina utilitat té per a la causa comuna? Sumant el que ha tret cadascú no som més forts per fer l’embat a l’Estat i això hauria de convidar a fer una reflexió. Ha entrat la fortalesa dels socialistes i l’Estat s’ha fet seu l’espai dels comuns i és el que passarà dissabte a Barcelona i en altres llocs. L’espai del 155 ara es veu reforçat.

Exacte, i això no és fàcil... Estem en un moment en què en política s’ha d’innovar. Hi ha hagut l’experiència del Graupera a Barcelona, també embrionària, i és un moment de canvis de fons. Volem ser una eina útil sumant, i ja veurem de quina manera.

Tenim una base de dades de 63.000 persones que es van adherir al manifest; una part són fundadors i d’altres socis. Els convoquem a tots i els diem que volem que a cada municipi hi hagi un espai de la Crida. No ens sobra ningú, no és una suma d’organitzacions, sinó de persones, i no mirem el carnet. Des de baix, amb transversalitat i persones que no tenen cap militància orgànica en un partit, és l’espai amb més legitimitat i autoritat per construir la unitat. És molt ambiciós i els estaments orgànics dels partits ho veuen amb recel.

És un repte i el vivim amb il·lusió. No tenim la pressa de l’agenda electoral i sabem que no és una cosa de quatre dies.

Ens posem objectius possibles a curt termini i el llunyà el tenim clar, que és el que vam votar l’1-O. Però no és una línia recta i haurem de ser sinuosos per veure què fem en cada moment. Ara deixarem que s’organitzin els ajuntaments i crec que la idea de la Crida anirà prenent força. Volem ser una organització que intervé en un espai polític i no renunciem a presentar-nos a eleccions si convingués, però es decidirà al seu moment i les decisions polítiques es consultaran a tothom, com vam fer amb Jordi Sànchez com a candidat de JxCat.

Qui té l’autoritat és el president, però ara hem recuperat els vots al Parlament i la majoria independentista i això ens dona més seguretat. Veurem el paper de la CUP. I si es gestiona bé es pot governar, però dependrà de moltes coses.

Ja està escrita. La situació és d’una confrontació claríssima i l’adversari la col·locarà quan més li convingui, i podria ser que fos durant les vacances... S’han de tenir en compte totes les hipòtesis. Marcarà un punt d’inflexió. Properament presentarem una campanya per crear consciència ciutadana a favor de la idea que no hi ha cap altra sentència acceptable que no sigui l’absolució perquè quan arribi el dia hi hagi una reacció social i una de política.

Ara que comencem a anar pel territori ens pregunten si som l’ANC dos. L’ANC té un paper transcendent i ha aconseguit les mobilitzacions més espectaculars als carrers en aquest país, i hi haurem de tenir relació perquè hi ha una complementarietat. L’ANC ha de ser forta per mantenir el paper de mobilització al carrer com fins ara, però no es pot presentar a eleccions, ni en coalició o fomentar-les per promoure candidatures unitàries com la Crida. Nosaltres ens posarem a les ordres de l’ANC per a les mobilitzacions, però tenim la intenció d’intervenir en l’espai polític, no només en l’institucional. En aquest moment de transició del vell autonomisme a la nova República, fent camí on no n’hi ha de traçat amb moltes contradiccions, hi ha tres espais clau: el Consell per la República, on volem ser actors actius perquè és la institució que emana de l’1-O des de l’exili i la llibertat; l’espai polític d’unitat estratègica, i el debat impulsat pel Fòrum Cívic i Constituent sobre el model de país perquè la independència i la República no la volem per caprici sinó per fer front a tots els reptes.

És l’estratègia de les formacions que ens veuen com un obstacle i s’aferren a l’statu quo autonòmic. No ho som, és molt clar, i ho hem de demostrar amb fets.

No entrarem a jugar amb la lògica partidària. El PDeCAT és un partit amb les seves claus i JxCat estava en aquells moments en la seva òrbita. JxCat, del qual formo part, ha de fer el seu debat i ha de construir el seu espai polític i des de la Crida hi estarem molt atents.

Són processos paral·lels. Tenen un lideratge que compartim, que és Carles Puigdemont, i a les europees ha tingut 500.000 vots més que JxCat a les generals i a les municipals. Puigdemont té una marca pròpia que no és JxCat només, i això és el que vol ser la Crida. I a les europees l’ha representat ell, però també Toni Comín i Clara Ponsatí. Estarem atents a veure les similituds que pot tenir amb la Crida, però també al debat de la CUP que faran al juliol..., i pensem que ERC tardarà més o menys, però farà el seu debat quan s’adoni que aquest èxit electoral no és suficient per conquerir els reptes que té el país.

JxCat neix després de l’1-O, amb objectiu semblants als de la Crida, però la diferència és que JxCat neix d’un partit. I hem de veure com evoluciona el debat de JxCat per contestar la pregunta. Avui no té organització, és una marca electoral que té presència institucional. La Crida pot ser una marca electoral, i no ho ha estat, no té presència institucional, però en canvi comença a tenir organització territorial. Es poden complementar si comparteixen projecte, estratègia i lideratges, però els processos de reflexió i debat són autònoms. Però d’antuvi no es poden fer afirmacions que serem tots un paraigua sense saber què han decidit. No és un tema de sigles, el que interessa és si compartim el diagnòstic d’on estem, on volem anar i com hi anem. I avui no ho sé.