Godwin i Sazatornil contra Kelsen

El fiscal Javier Zaragoza es va bregar en la lluita contra ETA al País Basc dels anys vuitanta abans d’esdevenir el fiscal contra el narcotràfic gallec que interrogaria els Charlines o Laureano Oubiña, però per acusar de rebel·lió els líders del procés ha viatjat a l’Alemanya del nazisme a rescatar Hans Kelsen. El jurista austríac és útil a Zaragoza perquè definia el “cop d’estat” com “tota modificació no legítima de la Constitució” sent “indiferent que la modificació de la situació jurídica es compleixi mitjançant un acte de força”, i perquè es va exiliar a Suïssa fugint del nazisme. Arribat el torn de les defenses per explicar que sense armes no hi ha rebel·lió, l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, va desqualificar la devoció de Zaragoza per Kelsen recorrent a la llei de Godwin, que dicta la probabilitat que algú faci la comparació amb nazis o citi Hitler si una discussió avança. “El fiscal no va citar Kelsen pel que va dir del cop d’estat, que no deixa de ser un tòpic més que gastat. Va introduir Kelsen al debat incomplint la llei de Godwin sobre analogies nazis o reductio ad Hitlerum. Kelsen li va ser molt útil per fer sortir els nazis en la discussió”, va etzibar Melero.

Per si llançar Godwin contra Kelsen era massa elevat, Melero va voler estabornir el tribunal que va demorar l’exhibició dels vídeos tant com va poder amb un homenatge a l’actor català José Sazatornil i al paper del guàrdia civil que renya un escriptor a Amanece que no es poco (1989), de José Luis Cuerda, per haver plagiat Llum d’agost, novel·la de William Faulkner. “És que no sap vostè que en aquest poble és veritable devoció el que hi ha per Faulkner!” “El guàrdia civil, que era el català Saza, deia que el pitjor problema d’ordre públic que es podia produir al poble era sobre Faulkner perquè tots eren fanàtics de Llum d’agost. Això espero que reconstruïm: una Espanya en la qual només discutim per Faulkner”, va proposar Melero a la sala.

La dutxa freda infligida a l’equip fiscal la va iniciar el lletrat Andreu van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, que va ironitzar sobre la inconcreció de l’acusació. “Jo encara no sé quan es produeix l’alçament”, els va fer saber amb afany feridor. Abans de Melero i Amanece que no es poco, Van den Eynde va recriminar als fiscals que visionin una pel·lícula per a tots els públics com si fos Platoon i que després se’ls escapi el riure si es parla d’armes. “Escuts humans, atrinxerats, devastació, por. Tenim dos cotxes destrossats i ells parlen d’apocalipsi. Quan un mosso truca per telèfon, no truca per telèfon, utilitza la clau 51”, va reprotxar Van den Eynde als fiscals. “Quan Jordi Pina preguntava si hi havia armes aquí va riure fins i tot l’apuntador! Per què genera riures preguntar per armes quan aquí s’imputa rebel·lió? Perquè és absurd!”, va reblar en to indignat. En el seu torn, l’al·ludit Pina fins i tot va confessar a la sala que ell va votar l’1-O i va lloar el truc de màgia dels fiscals a sou de l’Estat: “El fiscal, dins dels lesionats, hi col·loca els rebels! Això és magnífic!”

Amb Zaragoza i Jaime Moreno presents al matí i Fidel Cadena i Consuelo Madrigal a la tarda, l’advocat Melero també va refutar Cadena, que en l’al·legat final va reduir la violència del 23-F a les “travetes i empentes a Gutiérrez Mellado”, obviant els trets al Congrés i els tancs de Milans del Bosch. “No es pot banalitzar la violència, és una falta de respecte als morts dels sagnants pronunciaments militars. Hi ha pronunciaments incruents i n’hi ha de gran cruesa, com la més triomfal rebel·lió de la nostra història contemporània: la del 18 de juliol del 1936. I si es consuma l’alçament el que fan és posar-te una plaça a Madrid, no jutjar-te al Suprem”, va dir Melero. I a la sala es feia el silenci. El fiscal Zaragoza no va saber reprimir el riure, com si al final del judici acabés de recordar fortuïtament que és de la Unió Progressista de Fiscals.