El més calent, a l’aigüera
A tres dies per a la investidura de les alcaldies, molts municipis continuen sense tenir tancats acords de govern
El PSC passa en vuit anys de manar a les quatre capitals a no fer-ho en cap
Només falten tres dies perquè tots els pobles de Catalunya escullin qui els governarà durant els pròxims quatre anys i, a hores d’ara, a molts municipis encara no se sap qui tindrà la vara d’alcalde. Una situació que és deguda al fet que en aquests consistoris no hi ha hagut ningú que hagi obtingut la majoria absoluta i, per tant, cal que els partits s’entenguin entre si per bastir un govern. Les situacions són diverses i complexes. Si bé a les poblacions més grans la direcció dels partits caba tenint un pes específic important, a les mitjanes i petites aquesta influència sovint es dilueix i el que prevalen són les relacions personals. Per això no és estrany que partits antagònics –o que fins i tot s’han vetat en l’àmbit nacional– acabin tancant pactes.
El que està clar és que no sempre qui guanya unes eleccions governa al municipi en qüestió. És el que probablement li passarà a Josep Fèlix Ballesteros (PSC), que, tot i guanyar les eleccions, probablement quedarà a l’oposició pel suport dels comuns a Pau Ricomà (ERC). També ha passat a Sant Feliu de Llobregat, on una maniobra dels comuns i ERC deixa els socialistes fora de l’alcaldia tot i haver estat vencedors el 26-M. A Badalona, Xavier García Albiol és el cap de la llista més votada. Tot i que no té la majoria absoluta i no podrà tancar cap pacte, té molt números de recuperar l’alcaldia que va perdre ara fa quatre anys perquè aquest cop el PSC no està disposat a donar suport a la candidatura de Dolors Sabater, que encapçala la candidatura de la segona força més votada però que per ser alcaldessa necessita el suport dels socialistes, que han avançat que votaran el seu candidat, l’actual alcalde en funcions, Àlex Pastor. I igualment perillen les alcaldies guanyades per Manuel Reyes (Castelldefels), Carles Pellicer (Reus), Carmela Fortuny (Sant Cugat del Vallès), Marc Castells (Igualada) o Àngel Canosa (Blanes), entre d’altres.
Una situació molt complexa és la que es dona a Barcelona. Ernest Maragall (ERC) ha ofert un pacte a l’actual alcaldessa, Ada Colau (Comuns), però aquesta es vol presentar a la investidura amb la promesa dels vots de part del grup de Cs a canvi de res i del PSC, però aquests exigeixen un acord abans que, per ara, no s’ha concretat. La repercussió de l’acord per l’alcaldia de la plaça de Sant Jaume va més enllà que únicament la de l’Ajuntament. A ningú se li escapa que dins de les negociacions i contranegociacions que tenen en marxa els partits –i més enllà de les gesticulacions públiques més o menys exagerades d’uns i altres– també es negocia la mare dels ous de l’administració local: la Diputació de Barcelona.
Governs en minoria
No obstant això, la idiosincràsia local és àmplia, i també hi ha municipis on els alcaldes, conscients que la resta de partits difícilment es posaran d’acord per fer-los fora, optaran dissabte que ve per ser investits en segona volta. És a dir, que seran escollits per majoria simple i afrontaran el pròxim mandat des de la minoria, optant per acords puntuals amb altres formacions. Marta Madrenas (Girona) segurament optarà per aquesta via i Montse Venturós (Berga) ja ha anunciat que aquesta serà l’opció triada.
Aquestes acords municipals també tenen rellevància perquè han tancat definitivament el cicle de domini del PSC a les alcaldies de les quatre capitals catalanes. Els socialistes arribaven a les eleccions del 2011 manant en totes: Jordi Hereu a Barcelona, Anna Pagans a Girona, Àngel Ros a Lleida i Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona. Aquell any van caure Barcelona i Girona en mans de CiU, però Lleida i Tarragona van aguantar fins a aquestes municipals. Actualment s’han quedat fora de l’alcaldia a les quatre ciutats.
La contraposició als pactes que no s’acaben de tancar són les poblacions que ja tenen clar qui els governarà en el pròxim mandat perquè han tingut majoria absoluta: Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat), Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet), Antoni Balmón (Cornellà de Llobregat), Pep Berga (Olot), Miquel Noguer (Banyoles), Anna Erra (Vic) o David Rodríguez (Solsona).