Pendents del Suprem
L’alt tribunal ha de resoldre si deixa en llibertat els nou presos polítics o si autoritza el seu trasllat a penals de Catalunya
Denega a l’exconseller Quim Forn que pugui quedar-se a la presó de Lledoners i el fa tornar al penal de Madrid demà, després d’assumir l’acta de regidor a l’Ajuntament de Barcelona
El Tribunal Suprem no decidirà fins la setmana vinent si posa en llibertat provisional els nou presos polítics, tal com ja han demanat totes les defenses, segons van informar ahir fonts de l’alt tribunal. Els set magistrats que han jutjat els independentistes catalans, a més, tenen l’última paraula sobre si els permeten tornar de manera immediata a penals catalans. Ahir va sorprendre que el tribunal, presidit per Manuel Marchena, denegués que l’exconseller Quim Forn es quedi en una presó catalana, on va arribar al migdia perquè pugui anar avui a l’Ajuntament de Barcelona per fer les gestions de declaració de béns i activitats i, demà, assistir al ple de constitució del consistori i assumir l’acta de regidor de JxCat. Dissabte mateix ha de tornar a la presó de Soto del Real, a Madrid, ordena el tribunal, tot i que el judici ja ha acabat.
Sense perdre temps, l’advocat de Forn, el penalista Xavier Melero, va demanar abans-d’ahir mateix a Serveis Penitenciàries de la Generalitat (Departament de Justícia) que sol·licités al Suprem si l’exconseller ja es podia quedar a la presó de Lledoners, que és el seu centre d’origen, ja que el penal de Madrid és l’anomenat de trànsit, perquè els presos polítics havien d’estar a disposició del tribunal durant el judici. Abans-d’ahir els juristes propers a l’exconseller d’Interior tenien coll avall que Forn es quedaria a Catalunya, i ara constaten que tot s’endarrereix.
El trasllat dels presos polítics a Catalunya ha de ser un tràmit. La majoria de defenses han demanat a Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l’Interior, el retorn dels presos a penals catalans. I Institucions Penitenciàries ha de demanar al Suprem si necessita que els reclusos siguin a prop del tribunal, i, com que ja ha finalitzat el judici, no dubten que respondrà que ja no els requereix. En el cas dels presos de JxCat, la seva defensa, liderada per Jordi Pina, espera primer que el tribunal resolgui la seva petició de llibertat i després farà la demanda del trasllat, van precisar fonts de l’equip jurídic.
Alguns advocats defensors van fer ahir un balanç satisfactori de la feina feta en aquests quatre mesos de judici i van treure importància a la transcendència donada per l’última paraula reivindicativa dels dotze processats. Pel portaveu de l’associació Àgora Judicial, el magistrat Xavier Gonzàlez de Rivera, l’al·legat a l’última paraula “és un dret dels acusats”, que els magistrats poden tenir en compte, i –segons ell– en la causa del Suprem “no s’han apartat del que han dit les seves defenses”. Per Gonzàlez de Rivera, s’ha “descontextualitzat” l’afirmació: “Ho tornarem a fer” del president d’Òmnium. “Cuixart va dir abans que no havia comès cap delicte i amb la seva frase es referia a la mobilització ciutadana”, va sostenir. Abans i durant el judici Àgora Judicial ha emès comunicats vers aquest procediment penal contra els independentistes catalans en què, sempre amb arguments jurídics, ha criticat obertament la presó provisional de nou d’ells, ha negat el delicte de rebel·lió i ha qüestionat la prohibició de declarar en català dels testimonis. Crítiques compartides pel Consell de l’Advocacia Catalana i la plataforma catalana International Trial Watch, que ha dut experts d’arreu per examinar les garanties del judici.
Pel portaveu d’Àgora Judicial, el balanç del judici del Suprem és que “formalment s’ha volgut ser correcte, però s’ha interpretat la normal de manera molt rígida”. Pel que fa a si estan en joc drets fonamentals com ara el de reunió, Gonzàlez de Rivera sosté que “el punt d’inflexió ja va ser la querella de la fiscalia amb un relat de fets d’una visió política determinada, i la sentència el que pot fer és donar fonaments jurídics per justificar-ho”. Pel magistrat, el procediment judicial de la causa catalana ja no va respectar el jutge predeterminat per la llei “i s’ha fet un judici ad hoc per reprimir unes opcions polítiques”.
Per la seva part, la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, va afirmar ahir que el judici contra els independentistes catalans ha estat “modèlic, sobre transparència i garanties” i es va mostrar “contenta” per la manera com s’ha desenvolupat, segons Efe. Per Delgado, el judici ha estat marcat pel “gran nivell de professionalitat” mostrat pel tribunal i totes les parts. A preguntes dels periodistes, la ministra va assegurar que, tot i que és una “decisió jurisdiccional”, la decisió del jutge de no permetre la difusió d’imatges del judici que comença avui en un jutjat de Madrid sobre els ordinadors de l’extresorer del PP Luis Bárcenas que van ser esborrats “s’aparta de la normalitat i la publicitat del judici oral”.
Torra cerca una estratègia unitària
Després que el judici hagi quedat vist per a sentència, el president de la Generalitat, Quim Torra, fa seu l’al·legat final de Jordi Cuixart i es proposa “tornar-ho a fer”, però no concreta a què es refereix exactament en espera de tancar la tanda de reunions amb entitats i formacions polítiques sobiranistes per decidir la resposta a una sentència condemnatòria. Torra es va limitar ahir a apel·lar a la unitat estratègica que reclamen els carrers per “mantenir el rumb” de l’1-O. “Estic obert a totes les propostes”, va afirmar durant una compareixença al Parlament per fer balanç del primer any de mandat.
“Tenim al davant mesos complicats, però el govern, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras tenien també uns moments molt complicats i van mantenir el rumb”, va recordar.
En el mentrestant, el govern advoca per negociar el pressupost del 2019, en cap cas es planteja unes eleccions anticipades, després que ERC hagi guanyat les municipals i Junts per Catalunya, les europees, i per reprendre el diàleg amb l’inquilí de La Moncloa: “Tornem a demanar una vegada més al govern espanyol que s’assegui a la taula.” De moment, Pedro Sánchez no ha respost la carta de Torra mentre espera la contribució independentista a la seva investidura.
El president del grup republicà, Sergi Sabrià, també va apel·lar a la unitat estratègica i va parlar de passar a una “etapa de construcció” per avançar cap a l’objectiu de la independència. I des de la CUP, la diputada Maria Sirvent va donar per “malbaratat” el mandat del referèndum: “El llegat de l’1-O és ben viu, ara ja no és un mandat, que sigui almenys una guia per a intents futurs d’exercir l’autodeterminació”.
