Manuel Valls ja decideix a la Barcelona d’Ada Colau

Va tornar a la seva ciutat, Barcelona, per guanyar i va perdre estrepitosament, però el polític, com el dimoni, en sap més per vell que per diabòlic, i des d’ahir Manuel Valls ja decideix el destí de la capital catalana, talment com si hagués guanyat les eleccions a l’Ajuntament. Per a Valls i Ciutadans, objectiu acomplert; que la primera ciutat del país sigui més capital que catalana. Per a Ada Colau, objectiu també acomplert; revalidar l’alcaldia, això sí amb el peatge i l’acceptació del joc del pacte contra natura, i amb “incomoditat”, manifesta i proclamada per la mateixa alcaldessa d’haver de dependre dels vots de Manuel Valls.

Tal com estava previst des de divendres al vespre, van ser 21 vots, els justos i necessaris, els que van permetre que el secretari municipal proclamés Ada Colau alcaldessa de Barcelona, poc després de dos quarts de sis de la tarda d’ahir, i ho va aconseguir gràcies als 10 regidors del seu grup, els 8 del PSC, el de Manuel Valls i dos regidors més del seu grup, Celestino Corbacho i Eva Parera. Els altres tres regidors del grup de Valls, d’obediència a Ciutadans, van optar per la discreta fórmula d’abstenir-se i així evitar un cisma abans inclús que el mandat comencés a caminar.

Valls, Colau i, també, Joaquim Forn. Aquest va ser l’altre gran protagonista de la jornada de constitució del nou Ajuntament de Barcelona en participar com a regidor i president de grup tot i estar pres. Forn va prendre la paraula per recordar els companys presos i exiliats, retreure a Colau l’“error” del pacte que l’ha fet alcaldessa, i comprometre’s, allí on sigui, a “lluitar per la llibertat i la justícia”.

La presència de Forn a l’ajuntament, pres i sota custòdia del Tribunal Suprem, va fer que Mossos i Guàrdia Urbana despleguessin un dispositiu de seguretat descomunal, amb la plaça de Sant Miquel presa pels agents, helicòpter sobrevolant la plaça de Sant Jaume, i policies d’uniforme i paisà controlant l’interior de l’edifici consistorial.

La reelecció d’Ada Colau també va motivar un gran desplegament de ciutadans a la plaça. A diferència de fa quatre anys, però, la majoria de persones no hi eren per aplaudir-la sinó que hi van fer cap per escridassar-la i retreure-li que hagi accedit a l’alcaldia sense respectar el triomf de l’independentista Ernest Maragall.

En la seva intervenció, Colau va deixar clar que haurà de modular el seu discurs per acostar-lo als sectors sobiranistes que s’han vist decebuts per la seva decisió, i d’aquesta manera va començar parlant de Quim Forn, dels presos polítics i del seu compromís i el del consistori per la seva llibertat, abans de tractar del seu programa estrictament de ciutat, una alteració de l’ordre del discurs inèdita. Colau inclús va explicar que té la voluntat de recuperar el llaç groc a la façana de l’ajuntament i que ho posarà en consideració de l’equip de govern.

L’anunci de Colau de ben segur que no va plaure a Manuel Valls, que en la seva intervenció, de marcat to personalista, ja va advertir a l’alcaldessa que tenia “molta sort” d’haver pogut revalidar el càrrec i que els barcelonins havien “demanat canvi”, amb una clara advertència que no tolerarà gestos cap al sobiranisme. Per si no hi havia dubte de quina és la posició de l’home que ha fet alcaldessa Colau, Valls ho va deixar clar en afirmar taxatiu que “a Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats”.

Valls va seguir marcant perfil unionista en negar-se a donar la mà al president Quim Torra, quan el consistori va fer la tradicional visita al Palau de la Generalitat. Allí, el president va demanar a Colau que lideri la defensa del dret a l’autodeterminació.

Manuel Valls sí que va escoltar satisfet les paraules de Jaume Collboni, que va reconèixer la seva “generositat” per fer possible el pacte de govern entre PSC i comuns.

En canvi, molt dur va ser Ernest Maragall, que va avisar de la posada en marxa d’una oposició contundent i va retreure a Colau practicar “l’horrible silenci de la neutralitat”. Maragall va tirar per terra qualsevol intent de Colau de buscar un govern tripartit en un futur, demanant als comuns que “no ens allarguin les mans” i advertint que “no serem aliats de Valls”.