Junqueras recorre la prohibició de recollir l’acta d’eurodiputat i demana al Suprem consultar el Tribunal de Luxemburg

La defensa de l’exvicepresident del Govern i líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Suprem en què li demana que suspengui la prohibició d’anar al Congrés a recollir la seva acta d’eurodiputat de forma cautelar i elevi “urgentment” una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, perquè es pronunciï sobre el cas. El text del recurs esgrimeix tant que Junqueras ja va poder anar al Congrés quan es van constituir les corts espanyoles com que l’impediment d’anar-hi ara és una “vulneració de drets fonamentals”. També recorda l’informe del grup d’experts de l’ONU sobre l’empresonament del dirigent republicà que en demana la llibertat.

Les preguntes prejudicials que la defensa de Junqueras demana que es facin a Luxemburg són sis. En primer lloc, s’esmenta l’article 52.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estipula que les limitacions a l’exercici de drets i llibertats hauran d’estar “establertes per llei” i “respectar el contingut essencial” dels drets. Exigint “principi de proporcionalitat”, aquest punt de la normativa diu que “només podran introduir-se limitacions quan siguin necessàries i responguin efectivament a objectius d’interès general reconeguts per la UE o la necessitat de protegir drets i llibertat dels altres”. La defensa vol saber si aquestes són les úniques limitacions que es poden aplicar als diputats al Parlament Europeu escollits per sufragi directe.

Els advocats demanen també si aquests punts es poden interpretar com la “introducció de límits a l’elegibilitat o el desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagin estat previstos per la legislació electoral de forma prèvia ni aplicats per les autoritats de l’Estat prèviament”.

La tercera pregunta prejudicial demana si el dret al sufragi passiu reconegut per la Carta de Drets Fonamentals de la UE s’oposa a una decisió d’un òrgan judicial que “impedeixi a un candidat escollit per sufragi universal i que té tots els requisits previstos a la legislació electoral nacional complir amb els tràmits per prendre possessió del seu escó al Parlament Europeu, d’acord amb el principi de proporcionalitat”.

La defensa també demana que Luxemburg es pronunciï sobre si mantenir Junqueras empresonat, existint una resolució de l’ONU declarant la seva detenció arbitrària, suposa una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Tractat de la Unió Europea i l’Acta del 1976, especialment si al fer-ho “se li impedeix complimentar els procediments previstos per la seva inclusió en la llista de membres del Parlament Europeu”.

La defensa també demana si el reglament intern del Parlament Europeu s’oposa a l’obligació de prometre o jurar acatament a la Constitució Espanyola com a requisit per ser a la llista de diputats electes que s’envia a Brussel·les i Estrasburg. A més, reclama que el TJUE es pronunciï sobre aquesta qüestió especialment tenint en compte si l’ha de complir obligatòriament “fora de la presó en el cas d’una persona en presó provisional”.

En l’última de les qüestions prejudicials, la defensa de Junqueras demana al Suprem que pregunti al TJUE sobre si els electes tenen garantida la immunitat “des del mateix moment de la seva elecció” i si aquesta immunitat “protegeix davant de mesures cautelars de naturalesa penal, quan fan impossible per un candidat electe adquirir la seva condició i exercir de forma efectiva”.

La defensa reclama al TS que elevi aquestes qüestions a Luxemburg abans de resoldre el recurs i que tingui en compte que la seva prohibició pot estar vulnerant “el dret a la representació política, a la llibertat deambulatòria, a la presumpció d’innocència i a la llibertat d’expressió”. També retreu al Suprem que haver impedit la recollida de l’acta suposa “una suspensió indefinida i generalitzada del dret de participació política” i que no hi ha cap norma de la UE “que condicioni l’obtenció de la condició d’eurodiputat” més enllà de la proclamació “ja efectuada”. De fet, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat divendres, 14 de juny, els eurodiputats electes de l’Estat espanyol, entre els quals hi havia Junqueras però també Carles Puigdemont i Toni Comín. Per això lamenta que el Suprem “s’aparta de precedents anàlegs sense raó i contravé la normativa que regula la participació dels ciutadans en les eleccions al Parlament Europeu”.

“Quin sentit tindria la participació en les eleccions i el vot ciutadà si no pot ni tan sols atendre el primer tràmit establert en la seva condició de parlamentari electe?”, pregunta la defensa, que sospita que s’ha denegat el permís a Junqueras perquè reculli l’acta per “evitar la immunitat parlamentària”. A més, sosté que la immunitat del líder republicà està en vigor “des del moment de la seva proclamació”, és a dir, des de divendres.