JOSEP MAYORAL ELS NOSTRES AJUNTAMENTS
ALCALDE GRANOLLERS
“L’Estat i la Generalitat estan sovint absents”
consens · “El govern que jo presideixo continuarà defensant el diàleg com a via de construcció de l’espai polític que hem d’anar generant” personal · “Intento liderar un projecte ciutadà que vagi més enllà de la sigla del partit”
Tothom haurà de fer una anàlisi coherent i conseqüent d’aquelles coses que no ha fet prou bé. Tothom
Hem viscut dos mandats difícils. El mandat 2011-2015 va ser duríssim. Vam arribar a tenir 6.300 aturats a Granollers
Tenim pendent la reforma del finançament local. Els ajuntaments gestionem el 13% del pressupost, com en el franquisme
El socialista Josep Mayoral ha tornat a aconseguir l’alcaldia de Granollers per majoria absoluta. La política social i de proximitat, les actuacions pel medi ambient i una aposta decidida pel treball en xarxa són algunes de les seves cartes de presentació.
Vostè es va presentar a les eleccions del 1979 i és alcalde des del 2004. No està una mica cansat?
El 79 estava fent el servei militar i tancava la llista. Si estigués cansat no seria aquí. Tinc més il·lusió que mai, més força que mai i més estímuls que mai, uns estímuls que em venen de la gent, del caliu que la gent em dona, d’aquest diàleg permanent amb el carrer, construint un projecte col·lectiu.
El 2004 va substituir el llavors alcalde Josep Pujades, que va anar al govern de Pasqual Maragall, però a partir d’aquí cada cop que s’ha presentat ha guanyat per majoria absoluta. Quin és el secret?
No tinc una resposta. Jo intento liderar un projecte que vagi més enllà de la sigla, un projecte profundament ciutadà com deia abans, construït amb aquest diàleg amb la ciutadania, que té una matriu, òbviament, que és el PSC, però que va molt més enllà i que parteix de la convicció que el despatx de l’alcalde ha d’estar al carrer.
L’últim mandat ha estat mogut. Es va plantejar no presentar-se?
Hem viscut dos mandats difícils. El mandat 2011-2015 va ser duríssim. Vam arribar a tenir 6.300 aturats. Hi havia molta gent que s’ho passava molt malament. Aquesta ciutat va passar de tenir 31.000 llocs de treball el 2007 a tenir-ne 24.000 el 2013. Aquesta era una realitat duríssima que encara ha deixat cicatrius en el cos social. Pel que fa al mandat 2015-2019, encara té aquesta tensió. Vam començar el mandat amb més de 5.000 aturats... Per tant, ens hem proposat atrapar oportunitats. Per això ha estat important aconseguir aquesta majoria sòlida.
Jo em referia més en clau de política de país...
Aquesta ciutat és com l’Ohio catalana. Les mateixes tensions que es viuen al país es viuen aquí. I, a més a més, sovint tant el govern de l’Estat com el de la Generalitat han estat molt absents en l’acompanyament de les polítiques locals. Ens ha tocat sovint fer suplències i això ens ha obligat a ser molt imaginatius i a teixir complicitats amb la societat civil.
En aquestes eleccions ha obtingut 14 regidors, un més que el 2015. L’ha sorprès aquest resultat?
Jo no em faig mai propòsits. Nosaltres treballem intensament. A vegades m’agrada recordar unes paraules de Joan Salvat-Papasseit que va cantar Serrat i que diuen: “Fer-se propòsits no és fer feina.” Nosaltres som de fer feina i no de fer-nos propòsits. Hem posat sobre la taula que un govern sòlid en les circumstàncies en què vivim és convenient. Ho hem demostrat en aquest mandat i estem convençuts que l’itinerari que hem de seguir va en aquesta línia. Es tracta de tenir un govern que tingui clares les prioritats, que posi la ciutat i la seva gent al mig de les seves polítiques. I que generi credibilitat a les altres administracions.
Llavors interpreta el seu èxit per la pròpia gestió més que no pas pel rebot dels bons resultats que els socialistes han obtingut en les eleccions espanyoles?
Tinc poca tendència a analitzar el que ha passat. Hem tingut un suport transversal, molt equilibrat al territori. Hem tingut un suport polièdric que es pot constatar, i l’agraïm.
Quina lectura fa de l’ascens d’ERC i el PSC i la davallada dels comuns i Junts per Catalunya?
Hi ha moltes circumstàncies que ens han portat cap a aquest camí. En general, els resultats mostren una expressió de la voluntat de la ciutadania d’avançar cap a espais de diàleg. I que, a poc a poc, aquelles forces que generen espais de diàleg, de trobada, vagin guanyant posicions em sembla una bona notícia.
Com ha viscut tot el procés personalment?
Amb dolor, perquè nosaltres, des del primer dia, hem considerat que no tenia cap sentit la presó preventiva que s’estava aplicant per fets que en tot cas havien de provar-se. Estem parlant de persones amb les quals hem tingut un tracte personal, amb les quals hem compartit projectes i amb les quals ens agradaria continuar compartint projectes.
Vostè ha fugit en tot moment de la polarització. Va demanar a tots els alcaldes del Vallès Oriental que s’adherissin al front per la democràcia proposat pel president del Parlament, Roger Torrent. No deu haver estat fàcil defensar aquesta equidistància en moments durs com va ser l’1-O?
La paraula no és fugir. Jo he defensat de manera emfàtica, i ho vaig fer al seu dia, en moments certament complexos, que la solució al conflicte que hi havia no era ni la declaració unilateral d’independència ni el 155. I ho continuo pensant. I des d’aquest punt de vista ens vam manifestar alcaldes i alcaldesses del PSC i molta altra gent. N’hi ha que pensem que cap via que comporti una fractura ens pot portar cap a la solució que necessita el país.
També es va mostrar contrari a l’aplicació del 155, com va fer Ballart a Terrassa. La seva victòria i també la victòria de Ballart indiquen que el PSC es va equivocar en aquell moment?
Jo no faria aquesta anàlisi. Tenim les majories, tenim Núria Parlon a Santa Coloma, tenim Sant Boi, Cornellà, Esplugues… Jo no faria aquesta lectura. El govern que presideixo continuarà defensant el diàleg com la via de construcció de l’espai polític que hem d’anar generant a partir de la trobada de diverses visions de país.
També s’ha pronunciat obertament pel dret a decidir.
Jo sempre he dit que la solució final d’aquest tema és que en algun moment els ciutadans i ciutadanes s’hauran d’expressar en el marc de la llei.
Com veu la situació política actual després de les eleccions espanyoles i municipals. Què ha canviat?
Crec que hi ha un canvi essencial, que és el fet que Pedro Sánchez és una cosa ben diferent de Rajoy, que hi ha un espai per a l’esperança. Però l’esperança s’ha de treballar, sempre. I és aquí on tothom haurà de posar elements per tal de construir oportunitats des de l’esperança. Tothom. I tothom haurà de fer una anàlisi coherent i conseqüent d’aquelles coses que no ha fet prou bé.
Què opina del govern de Quim Torra?
Jo sempre parteixo del respecte a les institucions del meu país, però m’agradaria que estigués més al costat d’alguns temes que ens afecten cada dia i que sovint no troben solucions clares i precises perquè hi ha una prioritat en la seva acció de govern.
Ja en clau més local, tinc entès que vostè ha liderat moltes iniciatives per superar els límits estrictament municipals, com pot ser el cas de la Xarxa C-17. Creu que és el moment de les aliances entre municipis?
Això és evident. Tenim un país petit amb molts municipis petits. Si vas al carrer Narcís Monturiol, la vorera nord és Canovelles i la vorera sud és Granollers. Els límits municipals a vegades responen a fets històrics, però que avui en molts casos són artificials. Per tant, el que s’ha de posar sobre la taula són aquests espais de consens, de buscar alternatives compartides, de generar aliances que ens permetin ser sòlids a l’hora de generar polítiques concretes.
N’és un exemple la Xarxa C-17, constituïda l’any 2015. N’està satisfet?
És una xarxa que reuneix municipis entre Puigcerdà i Mollet. Ha fet una feina molt important aquests anys, amb discreció i amb perseverança. El desdoblament d’una part de l’R-3 entre Parets i la Garriga; ja tenim el projecte fet. El projecte de la Generalitat per al tercer carril de la C-17 entre Lliçà d’Amunt i Mollet, que també està en fase de redacció. I també hem aconseguit que s’instal·li el servei de radioteràpia, ja que actualment tota la gent d’aquest eix que ha de fer un tractament ha d’anar a Barcelona.
També busqueu aliances internacionals. És el cas de la Xarxa Europea d’Alcaldes per la Pau, que lidereu amb Manchester.
I també participem en molts treballs en matèria ambiental de la Unió Europea. De fet compartim projectes amb moltes ciutats del món. Estem treballant amb aquelles ciutats que volen liderar l’impuls de l’Agenda 20/30 de les Nacions Unides. És una gran oportunitat perquè, per primera vegada, surt d’un acord entre estats i l’ONU i el món local. És una aposta segura per lluitar contra les desigualtats, però que només es pot aplicar des de la proximitat. Jo tinc clar que la solució als grans problemes de la humanitat s’assolirà sens dubte amb accions molt vinculades a la comunitat.
Tot i així, quins són els temes pendents per tenir uns ajuntaments més forts?
Aquest país té encara pendent la reforma del finançament local. La té pendent des de fa quaranta anys. Durant el franquisme, la part de la despesa pública que gestionaven els ajuntaments era d’un 13%; la resta ho gestionava l’Estat. Avui l’Estat s’ha descentralitzat, les comunitats autònomes tenen una part important del pressupost de l’Estat, però els ajuntaments continuen en el 13%.
L’any 2006 es va aprovar el POUM, que preveia que el 30% dels habitatges que es construeixin fins al 2026 siguin de protecció oficial i l’edificació de 1.600 pisos socials en els propers sis anys. Com ho tenen, tot això?
El 2006 vostè recordarà quina era la situació econòmica. El programa que vam proposar el 2007 el vam haver de reformular el 2008 i el 2009. Li diré només una xifra: el 2007 l’Ajuntament va ingressar sis milions d’euros en llicències d’obres. I el 2008 va ingressar 300.000 euros.
Quin és el seu repte principal?
El nostre primer esforç és la lluita per l’equitat, estar al costat dels més febles. Aquest és l’element central de la nostra feina. I també l’habitatge. Aquest darrer mandat, també pràcticament en solitari, hem destinat tres milions d’euros a un pla de xoc per a la compra d’habitatge.
El ‘Mayo’, un home tranquil al costat de la gent
Diuen els que més el coneixen que és un home que sap estar al costat de la gent quan intueix que el necessiten. Parla en veu molt baixa, menys quan s’enfada, que són poques vegades, i sempre davant d’una injustícia flagrant. Nascut a Granollers l’any 1954, economista i professor en excedència de l’Escola Municipal de Granollers, que va dirigir de l’any 80 al 84, sempre que s’ha presentat a l’alcaldia ha obtingut majoria absoluta, fins i tot en els moments de pitjors resultats per als socialistes. Molts veïns de Granollers es refereixen a ell com el Mayo, de tan proper que el senten. Se’l troben sovint pel carrer, reben el seu condol si ell sap que han patit una pèrdua... És la humanitat el que el defineix. Milita a les files socialistes des dels setanta, i des dels 17 anys en diferents moviments polítics i socials. En les primeres eleccions democràtiques estava fent el servei militar i ja va formar part de les llistes. És alcalde des del 2004.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.