ADAM TOMÀS ELS NOSTRES AJUNTAMENTS
ALCALDE D’AMPOSTA (ERC) AMPOSTA
“El pal de paller és la proximitat al ciutadà”
Històric · ERC suma 5 regidors a la majoria absoluta que va estrenar el 2015, un aval contundent a les urnes insòlit en una ciutat CLAU · “Hem demostrat que el que volíem fer era possible i necessari fer-ho”, assegura l’alcalde
Amb un 62% dels vots i pujant 5 regidors sobre una majoria absoluta ja estrenada el mandat anterior després de 28 anys de majories convergents, ERC ha arrasat a Amposta, que amb més de 21.000 habitants és la capital del delta de l’Ebre. Per als republicans, un triomf històric, d’una contundència insòlita en capitals de comarca i ciutats. L’alcalde Adam Tomàs governarà amb 16 dels 21 regidors del consistori.
S’esperava una victòria així de rotunda?
No tan bèstia. Esperàvem guanyar i créixer fins als 12 o 13 regidors, però no fins als 16. És cert que el darrer va entrar solament per 10 vots, però n’hem rebut 6.103. Igualment és un resultat magnífic.
I quina és la fórmula de l’èxit? La feina feta, la renovació de la llista, l’impuls nacional a ERC, una combinació...?
És una forma d’actuar en tots els àmbits. No podem dir que és fruit, solament, que Esquerra sigui una marca forta, perquè naltres ja vam tenir bons resultats el 2011 respecte a la resta de Catalunya, on vam perdre regidors. Tot i que aleshores aquí no vam trencar la majoria absoluta de CiU, sí que vam començar a construir una forma nova de fer política. Entre d’altres, basada en el fet que no havíem de ser aquí per sempre. També hem obert les llistes, perquè sempre havíem defensat que la nostra candidatura era representativa de la ciutadania i, per tant, havia de ser diversa.
La transversalitat és una de les claus?
És que no ens podíem tancar en el que sempre havia estat: solament allò que sorgia de l’assemblea de militants, des d’un determinat cercle polític. La llista havia de ser per governar la ciutat, que està formada per catòlics, ortodoxos, musulmans, gitanos, latinos, gais, lesbianes, famílies monoparentals, joves i gent gran... Transversalitat en tot. Evidentment, centrant-nos en un ideari que se situa a l’esquerra i en l’independentisme, havíem d’aconseguir que la gent se sentís representada en naltres, i crec que així ha estat.
Transmeten il·lusió i transparència. Creu que a la política, en general, li falta autenticitat i veracitat, i això s’ha premiat ara a Amposta?
Sí. Dels polítics a la gent, faltava que sortíssem d’aquelles expressions tòpiques que encara sentim en determinades campanyes. I després, tocar de peus a terra. Per exemple, aquesta campanya totes les formacions portaven al programa que s’havien d’abaixar impostos. Jo vaig dir que no es podia més. Amposta té unes expectatives que no permeten comprometre’t a abaixar un 15% l’IBI, ja ho vam fer el mandat passat... O la pugna per la capitalitat ebrenca amb Tortosa, de la qual m’he allunyat. A les Terres de l’Ebre som 180.000 habitants i hem d’anar plegats a aconseguir el pastís, perquè durant molts anys hem estat barallant-nos per les molles i no ens ha servit de res. Les coses s’han de dir a la gent tant si són populars com impopulars. I també quan ens hem equivocat, dir-ho i disculpar-nos amb la ciutadania. Tot això ho hem fet constantment i ens ha donat autenticitat.
També li he sentit dir que el mandat passat va patir molt de desgast personal. Tan crispat estava el clima intern?
El mandat ha estat especialment dur. Malgrat que els entenem: la radicalitat del PDeCAT també és fruit de la sortida del govern d’un grup que ha tingut 28 anys la majoria absoluta. I van emprendre el camí de la càrrega brutal contra totes les nostres iniciatives. Crec que, al final, això la ciutadania ho ha penalitzat. També ha anat acompanyat d’un regidor de Plataforma per Catalunya, que ha accentuat la crispació. L’únic que s’ha moderat és el PSC. Entre la ciutadania fins i tot ha arrelat com a expressió referint-se al ple “Sálvame de Luxe”. Reconec que vaig ser incapaç de controlar-ho: no es respectaven ni els continguts de les mocions ni els temps d’intervenció... Entrar al ple era fer-ho en una batalla campal.
Ha advertit que no tolerarà més insults ni mentides. Com ho corregirà?
Ho tinc claríssim. Ara tinc sobre la taula la modificació del reglament municipal. Al principi vam crear espais de diàleg amb l’oposició, com en els pressupostos, les comissions, la transparència... La darrera legislatura de CiU no ens deixaven ni usar la sala de premsa perquè deien que era del govern. I quan vam entrar ho vam obrir. Però jo ara he fet un canvi: si la llei diu un ple, és un ple... Ens ha decebut el comportament dels rivals.
És evident que a Amposta hi havia moltes ganes de canvi. Com valora l’herència de l’hegemonia convergent i en què consisteix el seu projecte de ciutat?
A la ciutadania li va costar canviar i va fer-ho a poc a poc. Els aires de canvi ja es notaven el 2007, amb el transvasament de l’Ebre. El 2011, tots els sondejos donaven que es trencava la majoria absoluta, però no va ser així. Des del 2015, al govern, hem demostrat que allò que durant molts anys volíem fer, es podia i era necessari fer-ho. I que no passava res si no governava CiU. Aquesta ciutat tenia una mica de síndrome d’Estocolm.
En quin sentit?
Ens deien que no teníem experiència i que no sabríem governar. Però s’han adonat que sí, en temes com la remodelació i restauració de la façana fluvial –pendent des dels anys noranta–, hi ha més proximitat, transparència... Mai s’havia fet res en habitatge públic i ara tenim 75 pisos. Com pot ser que hi hagués 65 pisos buits de l’Incasòl des de feia una dècada, amb tota la gent que ha perdut la casa? Ningú se n’havia preocupat. En els darrers dos anys ho hem treballat i fa quinze dies es va fer el sorteig: quinze els ha llogat l’Ajuntament per fer habitatge social d’emergència i la resta s’han adjudicat. A polítiques d’ocupació s’hi destinaven 180.000 euros i ara, 1,5 milions en un pressupost municipal de 21 milions. Mai s’havien fet plans d’ocupació propis, i ha costat, però en lloc de donar ajuts d’urgència de 600 euros, si podem fer un contracte de tres mesos i tenir la persona treballant a la brigada, li paguem 3.000 euros.
Una política de servei públic, enfocada a les persones.
Sí, i de fer que de cada euro del pressupost se’n retorni el màxim a la ciutadania. En contractes menors, si hem de comprar una gravadora i aquí val 20 euros i per internet 10 euros, la comprem aquí, perquè el botiguer paga els impostos i genera ocupació a Amposta. Tenim aquest grau de responsabilitat i de proximitat. Tampoc mai s’havien demanat tants ajuts com ara. Estem aconseguint molts diners que ens alliberen pressupost per poder fer altres coses.
Nascuda de Plataforma per Catalunya, Som Amposta ha quedat com a segona força, doblant regidor, i ha rebut un miler de vots. El preocupa?
No, perquè és una persona molt singular, que durant aquests quatre anys ha fet una campanya molt bèstia d’atac al govern, d’un populisme exagerat. I crec que, en part, el creixement dels 5 regidors és per la victimització a què se m’ha sotmès. En aquest cas, la ideologia no pesa, o almenys durant el mandat passat no va tenir protagonisme. És una opció personalista i populista d’algú que ha fet de la política el modus vivendi i ha rebut els vots de la gent enfadada amb el món. Té un sostre i crec que ja l’ha fet aquestes eleccions.
La nit electoral va prometre gestionar la victòria amb “humilitat”. Com?
Mantenint la proximitat a la ciutadania. És el nostre pal de paller. Hi insisteixo molt als regidors, perquè s’ha de ser sensible. Els problemes són problemes en funció de les circumstàncies de cadascú, i això s’ha de tenir en compte, encara que sigui una tapa de claveguera i de vegades tu no ho consideris important. La gent té tot el dret a venir a reclamar-te solucions, perquè ells ens han posat aquí, naltres som els responsables públics, i paguen els seus impostos. Ara, també s’ha de ser sincer quan no es pot arreglar.
S’havia compromès a no ser alcalde més de dos mandats, però també a garantir una continuïtat al projecte d’ERC. S’ho ha repensat?
És massa aviat per parlar-ne, tot i que hi ha gent que insisteix que m’haig de tornar a presentar. Sempre els dic que m’estimen ara, ves a saber què passarà d’aquí a quatre anys. De moment, ho mantinc, però no és ni ara ni soc jo qui ho ha de decidir, sinó l’assemblea local.
Es planteja fer el salt a la política fora d’Amposta? A la Diputació de Tarragona o en l’àmbit nacional?
Estic obert a la Diputació, però no em plantejo cap salt encara en l’àmbit nacional. El mandat passat vaig agafar un compromís de dedicació absoluta a l’alcaldia perquè l’equip era molt nou. Per a aquests propers quatre anys, vaig deixar la porta oberta, per responsabilitat pel territori. A Amposta hem aconseguit el resultat més espectacular, i a més seria el primer ebrenc que la presidiria. No podem dir que no, perquè seria històric per a les Terres de l’Ebre.
Quines serien les seves prioritats en un govern de la Diputació de Tarragona?
Hi ha un diferencial de percentatge d’inversió i un greuge per a les Terres de l’Ebre que s’ha d’equilibrar. Per exemple en carreteres, que són millorables. També ho és l’anell viari del Delta. I engegar polítiques socials que la tarragonina no ha fet i altres diputacions sí.
I respecte al despoblament?
El PUOSC s’ha de recuperar i el PAM, replantejar, perquè és una eina distributiva de recursos als ajuntaments per fer certes polítiques. Cal treballar en polítiques d’ocupació pels municipis més petits i en implantació tecnològica.
Quines són les prioritats a l’alcaldia?
Tenim un centre de tecnificació esportiva, únic a Tarragona, amb residència d’esportistes i concentracions internacionals d’esportistes. Treballarem en el turisme esportiu. La ineficiència energètica de l’enllumenat públic s’ha d’acabar. I invertim en l’hospital comarcal. Estem obsessionats en les noves formes de crear talent i habilitem equipaments per a la innovació empresarial. Continuarem treballant en habitatge, perquè encara tenim dues-centes sol·licituds de gent que no pot pagar un lloguer de mercat.
Un dels nostres: l’empenta del carrer, a l’alcaldia
Si algú pot hissar la bandera guanyadora del canvi és l’alcalde d’Amposta. L’abassegadora victòria de la candidatura encapçalada per Adam Tomàs demostra la sintonia amb el clam social en favor de noves formes de fer política, que passen per un compromís clar i una proximitat amb les necessitats de la ciutadania que no sempre es volen, saben o poden atendre des dels partits. Tomàs, nascut a Amposta el 1972, és fill de botiguers, enginyer industrial de formació i professor de secundària amb plaça. Al seu currículum penjat al web del consistori –i escrit per ell mateix, com els posts de les seves xarxes socials– explica que va estudiar en la modalitat de batxillerat nocturn i que ha treballat de cambrer i en la verema francesa. La lluita contra el transvasament de l’Ebre el va acostar a la política. I va iniciar la militància a ERC el 2001. Dos anys més tard, va ser escollit regidor municipal en un Ajuntament de majories, també aclaparadores, de CiU. Des del 2015, és alcalde. Amb un discurs buit de paternalisme i ple d’il·lusió per fer feina, aquestes eleccions han consolidat un nou líder polític a les Terres de l’Ebre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.