Política

LLUÍS MIJOLER

ALCALDE EL PRAT DE LLOBREGAT

“La quarta pista del Prat ha de ser Girona”

“Ni un pam més del port i l’aeroport han de passar a envair altres zones”

“Podem posar pegats, però el que necessitem són eines. El decret de la Generalitat que regula preus de lloguer és insuficient”

El PSC és l’aliat natural al Prat, i encara que haguéssim tingut majoria segur que hauríem arribat a un acord de govern
Des de l’Àrea Metropolitana hem d’avançar cap a la taxa de residus. Qui no recicli, l’haurà de pagar
No hi ha raons per condemnar els presos més enllà de la desobediència. Si no, cal obrir vies de diàleg. Si cal indult, fem-ho

El nou alcalde del Prat, Lluís Mijoler, substitueix l’històric alcalde d’ICV Lluís Tejedor, que ha liderat el municipi durant trenta-set anys com el principal bastió local dels ecosocialistes a Catalunya, avui ja de Catalunya en Comú.

Al Prat sembla que es trenca aquella màxima que als municipis es vota la persona i no el partit. Vostè substitueix un alcalde que ha governat quatre dècades i guanya amb el mateix suport.
També podríem dir que no es vota la persona, sinó les persones. Que s’ha anat votant durant 36 anys la mateixa persona que encapçalava un projecte, però es votava un grup de persones que s’entenia que eren les que estaven duent a terme el projecte. Amb el canvi de candidat, vam fer incidència en la campanya en el fet que era el mateix equip de persones. També va ser encertat el lema de campanya Seguim i la ciutadania ho ha entès així. Més que la figura de Tejedor, el que crec que entén la ciutadania del Prat és una manera de treballar i de fer política, que és diferent de la de molts altres llocs i de la qual els pratencs se senten orgullosos i volen que continuï.
Per les votacions d’investidura es perfila la renovació del pacte amb el PSC.
Sí, i tant. Nosaltres estem satisfets amb el pacte. Ho vam dir abans de les eleccions. Els socialistes també ho han reafirmat i crec que els resultats ho avalen. A la ciutat li va bé el pacte perquè el PSC també ha crescut. Estem segurs que abans del 3 de juliol tindrem un acord definitiu. De fet estem d’acord en pràcticament tot i només ens queda posar-ho per escrit.
L’acord només inclourà el PSC? Podem també el va votar en la investidura.
Una de les coses que ens va demanar el PSC és que ells treballaven com ho havien fet fins ara i confiaven en el projecte amb nosaltres, no amb cap desconegut ni cap tripartit. Podria haver estat ERC, també. Podria haver entrat Podem. La nostra intenció és continuar així. També se’ns fa difícil quan no vam poder arribar a un acord previ amb Podem. Doncs ara, amb un resultat que ha estat com ha estat, Podem també ho ha entès. La relació és bona i cordial i sabem que haurem d’anar a eleccions autonòmiques i generals junts i que haurem de col·laborar.
El PSC és l’aliat natural al Prat?
Sí, perquè ens hem entès molt bé els últims anys. Tenim un projecte de ciutat molt semblant i, de fet, quan parlem amb el PSC negociem més de les persones que se’n faran càrrec que de les àrees. Jo confio molt també en l’equip que proposa el PSC. És l’aliat natural i encara que haguéssim obtingut majoria absoluta, segur que hauríem arribat a un acord. De fet, en altres ciutats del voltant com ara Cornellà o Viladecans passa a l’inrevés i també hi governarem en coalició els comuns.
Per què creu que JxCat i el PP han perdut la representació?
S’ha concentrat el vot. En les anteriors eleccions hi va haver una forta fragmentació, però ara, amb una gran participació –un històric més del 60% al Prat–, el primer regidor era més car. I això fa que partits històrics com ara Junts pel Prat i el PP no hagin entrat. Part dels vots del primer han anat a ERC, que ha pujat, i al PP li ha passat el mateix amb Ciutadans. En el cas del PP és evident que s’ha votat marca perquè, si no, el Miguel Àngel Ochoa –el cap de llista popular– hauria tingut millors resultats.
Vostès han reformat l’avinguda Verge de Montserrat, han inaugurat el Teatre L’Artesà o un centre cívic. La majoria de municipis no són tan rics...
No és que siguen rics però tenim recursos i els destinem bé. Quan se’m diu això sempre m’agrada recordar que tenim més ingressos perquè suportem infraestructures de país que paguen per l’ocupació i l’activitat que fan del nostre espai. Però també és veritat que tenim la taxa de fiscalitat més baixa de l’entorn i el ciutadà paga menys. Si l’aeroport fos un polígon industrial, la diferència d’ingressos no seria tan gran amb Cornellà, Viladecans o Sant Boi. L’aposta pels equipaments està centrada en el projecte Interseccions, el més important que afrontarem els pròxims anys. És una aposta per l’educació i la cultura per construir comunitat. Això ens obligava a tenir un teatre com L’Artesà. No és només un teatre amb obres per al públic general, sinó tot un projecte d’arts en viu al darrere. I la reforma de l’avinguda respon a un dèficit d’aparcaments que tenia la ciutat. A partir d’ara no hi haurà tanta inversió en equipaments més enllà del desenvolupament urbanístic que tindrem al Prat nord i sud.
Què és Interseccions?
Portem la cultura a les escoles. Ja teníem l’escola de música, però ara hem fet un pas més enllà amb el teatre, la dansa i el circ. Habituar els nens al món de la cultura farà que, quan siguin grans, creixin amb aquest interès. No es pot ser lliure si no tens cultura. Es tracta d’oferir una formació de qualitat i està demostrat que la cultura hi ajuda. Sense una formació de qualitat no es pot tenir ni una feina ni un habitatge dignes. Feina i habitatge són un problema del Prat i també del país, però els ajuntaments no tenim prou eines per abordar-los.
L’habitatge de lloguer assequible és un dels dèficits.
No tenim tants espais per fer-ne. Hauríem d’anar a comprar. El propietari que té terrenys vol construir ell i si el ven ho fa al preu d’habitatge construït. És impossible que l’Ajuntament hi pugui accedir, sobretot perquè és impossible que l’Ajuntament fomenti aquesta especulació. És veritat que hem de fer una aposta amb els terrenys que tenim. Hem de signar un conveni amb la Cooperativa Obrera de Vivendes per fer 96 habitatges, però també cal recordar que la inversió per construir 100 habitatges sense tenir en compte la compra del sòl és d’entre 12 i 15 milions. Només per 100 habitatges i al Prat en manquen molts més. Podem anar posant pegats, però el que necessitem són eines. El decret de la Generalitat que regula els preus de lloguer és insuficient. I si no trobem aliats a la Generalitat i a l’Estat, ho haurem de fer des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
La prioritat mediambiental és acabar el pla Delta?
L’equilibri territorial ens ha costat molt. Molts anys i lluita. Hem demostrat que és possible tenir un aeroport i un port al costat d’uns espais deltaics i una platja. Tot està ben delimitat. L’aeroport haurà de créixer més en el seu espai i el port té algunes infraestructures per fer, però les fronteres estan més que delimitades. Ni un pam més de port i aeroport han de passar a envair altres zones.
No hi ha risc amb la terminal satèl·lit?
Per ara no. Hi pot haver una petició d’operar més vols, però el raonable és que la quarta pista de l’aeroport sigui Girona, com passa a la majoria de ciutats del món, que tenen dos, tres i fins a quatre aeroports. Si volen usar la pista transversal haurem de parlar d’impacte ambiental i directament de soroll.
No considereu resolt el problema del soroll?
Per nosaltres està resolt tal com està. Encara no ens hem vist amb els alcaldes de Viladecans i Gavà, però segur que estem d’acord que no es pot cedir en territori ni mediambientalment. Hi ha qüestions que creiem que estan superades.
Quin és el repte mediambiental metropolità?
S’ha començat a debatre la possibilitat que hi hagi taxes pels residus. Qui no recicli haurà de pagar i aquell que ho faci bé, no pagarà. Hem d’avançar en aquest tipus de mesures, però no ho pot fer l’alcalde del Prat. Si ho fem des de l’AMB s’entendrà que no es tracta de recaptar, sinó d’afrontar un problema de tots.
Què espereu de la nova etapa política?
Diàleg i seny, que n’hem tingut poc en un àmbit de país. Poc diàleg cap enfora però també intern. Hem intentat d’imposar les coses. Generar consensos és cada cop més difícil, però és possible generar ponts de diàleg. Ser més pragmàtics i dedicar-nos a governar. Ens estem perdent en debats que al ciutadà li afecten poc. Esperem que el govern del PSOE faciliti el diàleg amb la Generalitat i que tinguem d’una vegada eleccions catalanes i que constituïm un Parlament per deixar enrere aquesta situació de provisionalitat.
Veu imprescindibles noves eleccions?
Hi ha una situació d’enquistament. Hi ha d’haver un Parlament amb noves forces i un objectiu determinat, no el bloqueig entre els que defensen el mandat de l’1-O i els que el neguen de manera absoluta. Encara que siguin les mateixes forces, amb un nou Parlament hi ha nous objectius.
L’acord de govern a Barcelona pot dificultar el desbloqueig?
Penso que no. En el mandat passat ja hi havia un pacte amb el PSC. Es va trencar per una situació determinada que està superada. El govern es dedicarà a fer el que ha fet els últims quatre anys, polítiques socials. Si volem donar una clau de país a un pacte de l’Ajuntament ens equivoquem. La Generalitat és una altra cosa. Jo no he rebut cap pressió per pactar amb el PSC i em consta que tampoc ells.
Li preocupa una sentència del Suprem que sigui un obstacle?
Sí, és clar. He seguit el judici per deformació professional i perquè tinc la sort de conèixer alguns dels advocats defensors. Em preocupa el que ja he vist en altres judicis. Com la fiscalia de vegades acusa amb un informe pericial que ni ha repassat ni ha mirat ni es fixa en altres proves i, tot i així, tira endavant. Et trobes sentències complicades que no s’entenen. Això no vol dir que tinguin contingut polític. En aquest cas, si no ho fa bé el tribunal, hi trobarem connotacions polítiques i això també em preocupa. Jo crec que no hi ha raons suficients per condemnar-los més enllà de la desobediència. I, si no, s’han de posar els mitjans per obrir vies de diàleg. Si això implica indults, que és una potestat del govern de l’Estat, fem-ho.
El referèndum és condició per al diàleg?
No el posaria com a línia vermella. Si comences una negociació amb honestedat i sense línies vermelles arribaràs a un acord.

Amb experiència de jutge i regidor de fa quatre anys

“Triatleta en retirada”, advocat i militant del PSUC. Així es presenta Lluís Mijoler, nascut el 1969 al Prat de Llobregat i advocat en exercici des del 1997 i per compte propi al municipi des del 2010. Llicenciat en dret i màster en dret i pràctica jurídica per la Universitat de Barcelona, va ser adscrit al torn d’ofici civil, familiar i d’assistència a les dones víctimes de violència masclista. Fins al 2016 també va ser delegat al municipi de l’asseguradora Mapfre. El 2006 va ser nomenat jutge substitut a la demarcació de Barcelona. Mijoler es va estrenar de regidor el 2015, en què anava de número onze a la llista d’ICV-EUiA. Tot i no ocupar inicialment cartera, el 2016 assumia la nova regidoria d’Economia, Bon Govern i Transparència, àrea que l’any passat assumia també Promoció de la Ciutat i Transparència. També ha estat tinent d’alcalde i, amb la retirada del veterà Tejedor, Mijoler va ser escollit candidat a l’alcaldia per ICV i ratificat com a candidat d’El Prat en Comú per les bases d’ICV, EUiA i Podem, tot i que aquesta última formació finalment s’ha presentat en solitari. Mijoler ha repetit l’èxit de Tejedor i ha guanyat amb 11 regidors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.