Johnson i Hunt lluitaran per ser el nou ‘premier’ britànic

L’exalcalde de Londres Boris Johnson i el ministre d’Afers Estrangers britànic, Jeremy Hunt, es disputaran al juliol el lideratge del Partit Conservador i el càrrec de primer ministre, després d’haver superat ahir la primera fase del procés de primàries. L’exalcalde de Londres es va tornar a imposar en la cinquena votació amb 160 vots dels 312 que hi havia en joc. Per primer cop va obtenir un 50% dels suports. La disputa estava en la segona posició. Hunt va superar finalment el ministre de Medi Ambient, Michael Gove, per només dos vots, 77 a 75. Al matí ja hi havia hagut una altra votació, en què va quedar eliminat el ministre de l’Interior, Sajid Javid, que després va donar el seu suport a Johnson.

Els dos finalistes en la cursa per succeir Theresa May, l’exalcalde de Londres i el cap de la diplomàcia britànica, competiran en una votació definitiva entre els 160.000 membres de les bases del Partit Conservador que començarà dissabte i durarà fins al proper 22 de juliol, quan s’espera que s’anunciï el nom del successor de May, que va dimitir el 24 de maig passat després de no haver estat capaç de convèncer el Parlament perquè aprovés el seu acord del Brexit amb la UE. El gran favorit de les bases del partit és Johnson.

L’exalcalde de Londres va prometre la sortida del país de la UE el proper 31 d’octubre, amb acord o sense. Sosté que és molt important que la UE vegi que el Regne Unit està disposat a sortir sense acord i que s’ha preparat. També va dir que no entregaria els 44.000 milions d’euros acordats el desembre de 2017 com a factura de sortida, en una amenaça que el president francès, Emmanuel Macron, va dir que seria il·legal.

Johnson, que dimecres va complir 55 anys, és un dels polítics més excèntrics i controvertits del Regne Unit. Va ser alcalde de Londres entre el 2008 i el 2016 després d’aconseguir la primera victòria electoral tory des de la victòria del laborista Tony Blair en les generals de 1997. Va ser també ministre d’Afers Estrangers entre el juliol del 2016 i el juliol del 2018, quan va dimitir en protesta pel pla de May.

Johnson va néixer a Nova York, fill d’una família de classe alta amb ancestres francesos, alemanys i turcs. El seu estil és directe, divertit i, sovint, ofensiu. El 2004 va haver de demanar disculpes als ciutadans de Liverpool per haver-los qualificats de “figaflors” per plorar la mort de Ken Bigley, contractista britànic decapitat per Al-Qaida. També va fer enfadar els ciutadans de Portsmouth en dir que era una ciutat plena de “drogues, obesitat i fracassats” i els de Papua Nova Guinea per dir que feien “orgies de canibalisme”. Recentment va comparar les dones musulmanes amb burca amb bústies de correus. Precisament aquest estil directe és el que agrada als seus seguidors.

L’altre candidat, Jeremy Hunt, té 52 anys i és l’actual ministre d’Afers Estrangers. Anteriorment havia estat titular de Sanitat i de Cultura. Va fer campanya per continuar a la UE durant el referèndum, però després es va decebre de la UE, que va comparar amb l’antiga Unió Soviètica, i ara és un dels líders brexiters. Com la resta de candidats, garanteix el Brexit, però prefereix una sortida amb acord i està obert a ajornar la data de sortida. És el candidat del consens i aglutina ministres de les dues faccions del partit, la proeuropea i l’antieuropea. Es presenta com el candidat seriós, en contraposició a Johnson.

La campanya de les primàries conservadores està sent dominada per la por al Partit del Brexit de Nigel Farage, que es va imposar en les eleccions europees i que s’està quedant un vot important dels conservadors.