“Prioritzem la ciutat i no oblidem què passa al país”

No ha estat un pacte difícil, però ha estat molt treballat, intentant salvar moltes situacions. El que ens ha ajudat és que ja estàvem tots a l’oposició en el mandat anterior, que ha estat molt rocambolesc. Hi va haver un moment que vam veure que necessitàvem polítiques socials i més d’esquerres, i això ens va obligar a fer un esforç per salvar certes distàncies personals. Com que aquest esforç ja l’havíem fet prèviament, a l’hora d’iniciar converses teníem un pas fet. Ens hem trobat. Compartíem acords programàtics i, com que l’objectiu era que hi hagués un canvi de projecte i de model, no ens ha sigut difícil trobar aquest model compartit. Les idees bàsiques eren privilegiar l’eix social, el benestar dels veïns i veïnes de Figueres, i privilegiar que en aquesta ciutat hi hagi un canvi rellevant.

El que estem fent ara és reivindicar polítiques d’esquerres, progressistes, republicanes. Prioritzar el benestar de la gent i la vocació de servei cap a les persones. Entenem que Abdó Terrades, Alexandre Deulofeu, Rafel Ramis, Joan Arderius, van ser gent, en una època que també era una època convulsa, que van ser capaços de prioritzar la ciutat sense mai oblidar els seus referents de país. És el que estem fent avui.

Crec que és una mica diferent. També crec que el PSC figuerenc no és el mateix que el PSC de Barcelona. Però jo em preocuparé de Figueres i no vull entrar a parlar de dinàmiques d’altres ciutats. Nosaltres el que hem fet és un acord programàtic entre diferents forces que durant la campanya i precampanya hem anat repetint en diverses ocasions que Figueres necessitava un canvi i sobretot en l’àrea social i econòmica, que al final no és res més que l’atenció a les persones. El fet que hi hagi el PSC, Guanyem –que és un grup polític que engloba diferents sensibilitats polítiques, també la CUP– i la plataforma ciutadana Canviem Figueres, que amb el seu nom ho diu tot, al final tot reagrupa una dinàmica molt concreta. Defensem que les dinàmiques municipals s’han de tenir molt presents. Cada municipi és un món.

En un moment social complicat, complex, amb unes taxes d’exclusió social preocupants. No em cansaré de repetir aquestes tres xifres: 47,5% de la població en risc d’exclusió, un atur del 15,5%, un 17% d’abandonament escolar. Si apliquéssim aquestes tres xifres a un país, estaríem parlant d’un país en recessió. Figueres no s’ho pot permetre. I menys encara quan és una ciutat que té totes les potencialitats per ser una ciutat referent per a les persones, en serveis, en progrés econòmic, no només a la demarcació, sinó a tot el país. Aquest va ser l’eix que ens va impulsar a ser valents. Sense oblidar que el país està en una situació excepcional, que no podem normalitzar, de repressió, de manca de llibertats, de qüestionament de drets civils. Però també tenim molt clar que el ple és sobirà, que a Figueres el ple és en una àmplia majoria independentista, però no cobrim les necessitats dels nostres veïns, i és la política municipal, que és la més propera, la que hi ha d’incidir.

Ho hem notat.

Hi ha molta gent del partit que m’ha felicitat. Jo entenc que des del punt de vista d’estratègia la direcció nacional pugui prendre la decisió de no avalar aquest acord, perquè es prioritza un eix nacional. Repeteixo: nosaltres hem prioritzat un eix social perquè entenem que l’eix nacional queda totalment cobert pel ple municipal i vam defensar l’acord amb aquests arguments. Si hi ha hagut tensions? Dintre d’una organització és normal. Sense ànim de voler incidir en un conflicte, hi pot haver discrepàncies, però no va més enllà d’això.

Els contestaria que ho entenc perfectament, que tothom té dret a expressar el que consideri oportú. Els diria que nosaltres vam fer un acord republicà, de progrés i transformador, pensant precisament en el benestar dels veïns i veïnes, que sentim el suport de molts veïns i veïnes de la ciutat que ens l’han fet arribar. Ara ens toca demostrar que realment volem fer aquest canvi. Tenim quatre anys per centrar les bases d’aquest nou projecte i nou model. És un acord que plantegem per a quatre anys però li volem donar continuïtat. També els diria que jo no deixaré de defensar el que he defensat des de qualsevol lloc, sigui des d’aquest ajuntament, sigui des d’una entitat o organització cívica o com a simple ciutadana. No els decebré. Per damunt de tot, Agnès Lladó és figuerenca de cap a peus, s’estima la ciutat, i no farà mai res que pugui ser un perjudici per a la ciutat.

No, va ser una decisió consensuada amb tota la gent que formarà el govern. Com he dit abans, l’eix nacional està cobert per una majoria independentista i hem deixat molt clar que per a tot el que signifiqui el tema nacional hi haurà llibertat de vot per als membres del govern.

Li diria el mateix. Jo sí que defenso que Ernest Maragall hauria d’haver sigut l’alcalde de Barcelona, perquè entenc que té un projecte que il·lusiona i un projecte molt concret de ciutat. Però també és veritat que la llei electoral fa que la gent decideixi quin partit vota i el ple decideix quin alcalde vota. La llei ens legitima si aconsegueixes tenir una majoria, si aconsegueixes arribar als acords i consensos per tenir aquesta majoria perquè puguis governar una ciutat. Estic molt convençuda del que hem fet a Figueres. Si avui hagués de decidir res, tornaria a decidir exactament el mateix.

No hi ha hagut traspàs.

A Figueres ha de quedar clar que hi ha unes ordenances i que cal complir-les. La gent que ho fa bé és molta, però a la gent que no ho fa bé se l’hi ha de dir i s’han de prendre les mesures corresponents. Si el pla de xoc vol dir si continuarem tancant locals, doncs es continuaran fent les inspeccions que calguin i per a tots els que no tinguin els seus locals en condicions es prendran les mesures oportunes. Això no canviarà. Si una cosa tenen els republicans és ordre i disciplina. Tot i que a vegades això quedi més en mans de la dreta, l’ordre i la disciplina és una cosa que qualsevol republicà vol posar en funcionament. La preservació de l’espai públic és una responsabilitat i una obligació per a qualsevol governant, però també és un dret de qualsevol ciutadà. Per tant, això es continuarà. No sé si això és un pla de xoc; crec que ha de ser senzillament una realitat per a qualsevol ajuntament.

No podem obviar que tenim una situació complexa, i tenim una situació social complexa que acaba tenint unes derivades probablement en temes d’incivisme i de seguretat. Les darreres estadístiques de seguretat que hem tingut en les juntes de seguretat amb l’anterior govern no són estadístiques gaire diferents de les que tenim en altres ciutats. Sí que tenim clar que cal incidir en un tema social. Cal revertir la pobresa, l’incivisme, i això és treballar per les persones.

No entrem a l’Ajuntament per fer cap desgavell, senzillament entenem que hi ha un canvi necessari i que hi ha un model de la ciutat de les persones que s’ha de prioritzar. No es tracta de destrossar tot el que s’ha fet; si s’ha fet bé, es mantindrà. Amb el que no hi estem d’acord s’estudiarà. Venim a construir i per a tots. Necessitem una ciutat cohesionada, que representi aquests valors republicans de justícia social, igualtat, equitat, oportunitats. I volem fer-ho des d’una posició còmoda, perquè tenim una majoria, però en cap cas es tracta de fer-ho des d’una posició autoritària. Si jo quan era a l’oposició clamava que un govern fort és aquell que és capaç de consensuar i dialogar amb tots els grups del consistori, ara essent alcaldessa això es posarà encara més en marxa.

Els ajuntaments hi hauran de ser perquè representen la societat que els ha triat. Ho he dit i repetit: el ple de Figueres és sobirà, és independentista; per tant, el ple de Figueres estarà al costat de la resposta que donin les institucions catalanes. Jo defensaré sempre la llibertat de tots els presos polítics, el retorn dels exiliats i el final d’aquesta repressió que es manté. Això no canviarà pel fet d’haver fet un quadripartit a Figueres que el que busca és el benestar de la gent. Perquè, com a bons republicans, busquem el benestar de la gent.