Vox despulla el PP i Ciutadans
El partit ultradretà trenca i desvela el pacte secret amb els populars per fer governs tripartits que tant Casado com Rivera havien negat
Posen en joc la regió de Madrid i deixen l’alcalde Almeida en minoria
El pacte secret va veure la llum finalment ahir i va fer pujar els colors al PP i a Ciutadans, que van veure com Vox els despullava en un paper públic que confirma que les aliances de les tres dretes sempre van preveure “governs de coalició PP-Cs-Vox”. Amb l’única deferència al PP de tapar amb retolador negre el DNI del firmant, Teodoro García Egea, en nom dels populars, Vox va formalitzar el trencament amb els de Pablo Casado i els d’Albert Rivera i ho va fer ensenyant al públic la carta de la baralla que ells volien mantenir dins la màniga que es resumeix en el punt 2 de l’acord: “Que una vegada escollits els governs de coalició PP-Cs-Vox i en el termini màxim de 20 dies naturals comptats des de la data d’investidura, es nomenarà les persones indicades per Vox en cada ajuntament en diferents regidories de govern”. En veure que l’alcalde José Luis Martínez Almeida (PP) no ha complert el firmat a l’Ajuntament de Madrid perquè s’ha repartit les àrees amb Cs i prou, Vox trenca amb ells i passa a l’oposició per deixar-los en minoria i posa en risc ara que la presidència de la regió de Madrid sigui per a la popular Isabel Díaz Ayuso.
El portaveu de Vox al Congrés i líder de l’equip negociador, Iván Espinosa de los Monteros, va alçar la veu del greuge i l’engany de què és objecte la ultradreta pels incompliments i va violar el tercer i últim punt de l’acord amb el PP, el del secretisme que obligava les parts –en una clàusula insòlita– a “mantenir discreció sobre l’acord”. “No son de fiar”, va proclamar Espinosa de los Monteros airejant ahir el document confidencial datat el 15 de juny i firmat pel popular García Egea amb Javier Ortega Smith (Vox).
La conseqüència de l’enuig és que Vox renega de qualsevol càrrec en tots els ajuntaments en què no ha estat respectat i passa a l’oposició per “controlar i fiscalitzar els governs en minoria”, elegits amb el vot de Vox el 15 de juny, com és el cas de l’alcalde de Madrid. “Els desitgem la millor sort”, va ironitzar.
Amb notari i en francès
A l’hora de fustigar els fins ara socis, el portaveu de Vox al Congrés versionava el terme trifachito per denunciar que s’oposen a “la dictadura progre” i al “tricentrito de PSOE-PP-Cs”, i va exhibir la mordacitat contra un Rivera a qui veu com un afrancesat que vol agradar a Emmanuel Macron i contra un Casado que, segons ell, no és de fiar. “Hi ha un partit que segueix les consignes del Palau de l’Elisi i que mai arriba a satisfer, i un altre que no té vergonya a incomplir el que firma”, va lamentar. “No sé si en la pròxima ho haurem de firmar davant notari i amb traducció simultània al francès”, va fer mofa Espinosa de los Monteros.
L’aliança del PP, Cs i Vox a l’andalusa va ser una fórmula ideal per a Rivera, perquè governava gràcies a la ultradreta i als seus vots imprescindibles, però alhora era el PP el que s’arremangava i s’embrutava les mans en negociacions a dues bandes. Amb el valor de ser un soci indispensable després de les municipals i autonòmiques del 25 de maig, sobretot a Madrid, els de Santiago Abascal van apujar l’exigència de ser naturalitzats com a socis i això va inaugurar la clandestinitat: el candidat de Cs a Madrid, Ignacio Aguado, s’ha reunit amb Rocío Monasterio, però ho ha fet d’amagat i evitant imatges a la premsa.
Si bé Múrcia també està en risc per al PP, la joia de la corona que fa tremolar Casado és la comunitat de Madrid, governada pel PP des del 1995 i epicentre de casos de corrupció com ara els de la Gürtel i Lezo. El socialista Ángel Gabilondo es va alçar com a guanyador (37 escons) en una cambra de 132 escons, però el camí cap a la majoria absoluta –67– és impossible si Vox (12) fa pinya amb el PP de Díaz Ayuso (30) i Cs (26). Des de Vox, Monasterio anunciarà avui el nou llistó ideològic i programàtic que imposa a Díaz Ayuso –i a Cs– si vol ser investida. “Tenim un acord firmat amb Cs que estem complint i tenim un acord amb Vox que complirem”, intentava tranquil·litzar el popular García Egea.
LA FRASE
Rivera s’enroca i invita a marxar qui no veti Sánchez
David PortabellaL’endemà del Sant Joan més pirotècnic viscut a Ciutadans amb l’adeu del diputat al Congrés i portaveu econòmic Toni Roldán –deixant el partit i l’escó– i de l’eurodiputat Javier Nart –deixant l’executiva–, Albert Rivera va ser fidel a l’enrocament en un vet a Pedro Sánchez que inclou no acudir a La Moncloa quan és citat pel president a reunir-s’hi. Amb Rivera en silenci, José Manuel Villegas va invitar a marxar de Cs “fent un pas al costat” tots aquells que no són capaços de vetar Sánchez.
Davant pressions fins i tot dels mateixos fundadors de Cs, Villegas i Inés Arrimadas van relativitzar les desercions de Roldán, Nart i del candidat a Astúries, Juan Vázquez, el dia en què el també díscol Francisco Igea feia costat als discrepants a l’hora d’abjurar dels pactes amb la ultradreta mentre es veta únicament el PSOE. “Hi ha quatre persones d’una executiva de més de 30 que voler fer Sánchez president. En aquest partit es parla, es debat, es vota i podem discrepar”, va afirmar Arrimadas sobre la pitjor crisi de Cs pel seu gir a la dreta.
Rivera i els seus van haver de suportar ahir lectures dures com ara la d’Arcadi Espada a El Mundo. “Rivera no és el president del govern. Ni lidera l’oposició (...) És urgent que algú li porti la doble notícia en mà”, etziba Espada sobre la desconnexió de Rivera del resultat del 28 d’abril. Espada, fundador de Cs, lamenta la “insolvència analítica” del nucli dur format per Arrimadas, José Manuel Villegas, Fran Hervías i Fernando de Páramo.