El torn de les diputacions
El principi d’acord entre ERC, amb la presidència assegurada a Tarragona i Lleida, i JxCat, a Girona, per formar govern als ens intercomarcals, pendent dels pactes que es puguin assolir a Barcelona
Els republicans s’ho poden replantejar si allà hi ha una “sociovergència” amb els comuns
Després de la conformació dels plens municipals i la convulsa, en alguns casos, votació de les alcaldies, la setmana entrant arriba el torn de les diputacions, un altre gran focus de poder, més allunyat de la població però que sovint presta serveis i ajuts indispensables als ajuntaments i que, sobretot, maneja pressupostos milionaris de repartiment llaminer entre els municipis. Dimarts obrirà el foc la sessió constitutiva de la Diputació de Tarragona, que seguiran dijous les de Barcelona i Girona. La de Lleida serà l’última a fer-la, divendres de la setmana següent.
El fet que no s’hagi assolit la majoria absoluta en cap i en totes sigui possible més d’una opció de pactes fa que les negociacions entre els partits hagin bullit les últimes setmanes, i a més de manera interrelacionada, per mirar de tancar acords almenys a tres bandes. De fet, després d’un primer intent al territori per mirar de reeditar a Tarragona el pacte entre JxCat i el PSC que ha imperat en l’últim mandat, sufocat des de la direcció dels independentistes a Barcelona, en els últims dies s’havia assolit un preacord entre els de Puigdemont i ERC per formar govern, allà i també a dues diputacions més: Lleida i Girona. El pacte implicava que els republicans assumissin la presidència a les dues primeres, on són el grup amb més escons, mentre que JxCat tornaria a fer-se’n càrrec, pel mateix motiu, a Girona.
De fet, ahir mateix el Diari de Tarragona donava per fet que l’entesa està tancada en aquesta demarcació, i que la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó –també havia sonat molt el nom de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs– assumiria la presidència de l’ens supracomarcal, com a torna del seu pacte amb JxCat a la capital del Baix Camp, on va renunciar a un acord alternatiu amb el PSC que li donava l’alcaldia. Fonts de la direcció d’ERC consultades ahir per aquest diari van confirmar que la seva candidata és Llauradó, però van evitar donar l’acord per fet. “No hi ha res tancat malauradament”, van indicar. I és que el que passi dimarts donarà moltes pistes sobre com es resoldrà el trencaclosques.
Barcelona, la clau
La raó de per què es resisteixen a donar res per fet no és cap altra que la batalla per la Diputació de Barcelona, on ara mateix totes les opcions estan obertes, i que ho condicionarà tot fins al punt que pot deixar en paper mullat els preacords assolits a la resta. Els republicans, que allà estan empatats a 16 diputats amb el PSC, no preveuen de cap manera una entesa amb socialistes i comuns, com proposen aquests, i aposten en canvi per l’acord que ja reclamaven a la capital, amb JxCat i els d’Ada Colau, en què estan “treballant”. Pel seu cantó, el PSC mira d’acostar-se a JxCat –que hi està temptat com a venjança per pactes com el de Sant Cugat, en què les esquerres l’han deixat sense alcaldia– per deixar igualment fora ERC, motiu pel qual hi ha hagut converses en paral·lel en els últims dies que no han agradat gens als republicans. Fins i tot mitjans com ara Nació Digital ja han especulat amb la presidència d’alguna alcaldessa metropolitana, com ara l’hospitalenca Núria Marín i la colomenca Núria Parlon. “Si hi ha una sociovergència a Barcelona hi pot haver conseqüències”, adverteixen altres fonts consultades de la direcció d’ERC, que tanmateix confien que aquest cop els comuns, que hi serien decisius, decantin la balança al seu favor. “Tenen la paella pel mànec, però s’han de redimir del que han fet a l’Ajuntament”, subratllen. “Està tot obert”, conclouen, en uns estira-i-arronses que es poden allargar fins demà com a mínim. En tot cas, aquestes “conseqüències” podrien implicar replantejar-se els principis d’acord amb JxCat. Per exemple, deixant-los fora del govern a la Diputació de Lleida, on l’aritmètica fa més impensables una alternativa a la presidència republicana. En aquest sentit, aquesta setmana mitjans locals com ara Segre apuntaven que la presidència es dirimirà segurament entre l’alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufach, i l’alcalde de Bellvís, Joan Talarn.
A la Diputació de Girona, entretant, tot indica que hi haurà igualment un govern entre JxCat i ERC. Durant les negociacions, un dels punts en què sembla que no hi ha hagut discussió és sobre qui ocuparà la presidència, que amb tota probabilitat revalidarà Miquel Noguer. Va assumir-la el juliol del 2018, quan va agafar el relleu a Pere Vila, que va deixar la presidència en ser nomenat delegat del govern català a les comarques gironines. En l’últim mandat, a la Diputació de Girona hi ha governat amb majoria el PDeCAT (CiU a l’inici). Ara, arran dels resultats de les eleccions del 26 de maig, cap grup hi va obtenir la majoria. En les darreres setmanes, els dos principals partits sobiranistes han mostrat voluntat d’entesa. JxCat mantindria la presidència i les vicepresidències es repartirien, de manera equitativa, entre Junts i ERC.