L’eurocambra, aliena al vet de l’Estat a Junqueras, Puigdemont i Comín
L’aparell del Parlament Europeu fa setmanes que dribla la polèmica pel vet als eurodiputats
“Res d’això depèn de l’eurocambra”, insistia una portaveu
“Res d’això depèn de l’eurocambra”, insistia a finals de la setmana passada una portaveu de la institució. L’aparell del Parlament Europeu dirigit pel seu president sortint, Antonio Tajani, fa setmanes que dribla la polèmica per l’absència dels independentistes guanyadors en les eleccions europees a Catalunya en aquesta nova legislatura, no sense alguna relliscada.
Oriol Junqueras no podrà ocupar demà el seu escó a Estrasburg perquè el Suprem va considerar que hi hauria risc de fuga i que entorpiria la finalització del procés judicial de l’1-O. Tampoc ho faran Carles Puigdemont i Toni Comín, després que la JEC els impedís fer l’acatament de la Constitució a distància.
Malgrat les traves de les autoritats espanyoles, l’eurocambra defensa que no té res a dir en aquest cas perquè és competència de l’Estat espanyol ratificar la llista definitiva d’eurodiputats després de les eleccions. Tot i això, el seu silenci no significa que altres institucions de la Unió Europea, com ara els tribunals, no puguin pronunciar-se al respecte. De fet, tant JxCat com ERC han anunciat accions legals a escala europea per rebatre el vet espanyol.
Al Tribunal de Justícia
Per ara, només Junqueras ha iniciat el camí perquè el Tribunal de Justícia de la UE examini si l’Estat ha vulnerat els seus drets polítics i de representació garantits en la llei europea imposant restriccions previstes per la legislació electoral espanyola.
El líder republicà ha reclamat al Suprem espanyol que passi la pilota a aquesta instància europea, però a un dia de la sessió de constitució de l’eurocambra la qüestió encara no s’ha decidit. Per contra, Puigdemont no ha revelat la seva estratègia jurídica i no ha tancat la porta a fer una queixa directament al TJUE per denunciar la inacció de l’eurocambra a l’hora de protegir els drets dels seus futurs membres.
En espera dels pròxims passos, els experts en dret europeu coincideixen a assenyalar que aquest seria un cas “inèdit” per al tribunal amb seu a Luxemburg, ja que es qüestionaria si el dret a la representació política a la UE està per sobre del dret dels estats a establir requisits per ser eurodiputat, un cop els ciutadans s’han pronunciat a les urnes.
