Tèbia acollida al pacte de claredat
Miquel Iceta manté silenci sobre la proposta de Torrent, mentre Ximo Puig veu “adequat” abandonar la unilateralitat
Els comuns recullen el guant al president del Parlament i l’ANC i la CUP s’hi mostren escèptics
No immediat del govern espanyol, silenci de Miquel Iceta, recel de Junts per Catalunya, escepticisme de la CUP i fredor de l’ANC és el que ha recollit de moment la proposta d’un pacte de claredat per celebrar un referèndum pactat apadrinada dijous a Madrid pel president del Parlament, Roger Torrent. Els únics que s’hi han mostrat favorables són els comuns, que han demanat una reunió amb ERC per parlar-ne, mentre que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, troba que el camí traçat per Torrent és “adequat” perquè entén que descarta la unilateralitat.
El president de la cambra va dedicar el dia d’ahir a defensar les virtuts de la iniciativa, emmirallada en el Canadà i el Quebec. Torrent denunciava com una “irresponsabilitat” la reacció contrària del ministre d’Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, a la seva proposta perquè “així no es resol el conflicte polític”, en declaracions a Ser Catalunya. El pròxim responsable de la diplomàcia comunitària havia dit: “Jo ja no sé quantes vegades s’ha de dir i el president [espanyol] ha de repetir l’evidència. No existeix cap possibilitat constitucional de fer un referèndum de secessió.”
Torrent també va replicar al portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet, que un pacte de claredat no és anar enrere sinó “un pas endavant”: “No és renunciar a l’esperit de l’1-O, sinó materialitzar-lo.”
En un debat a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), el primer secretari del PSC va esquivar parlar del pacte, que ell mateix defensava fa tres anys, i va insistir que els socialistes estan d’acord en un referèndum per validar un acord. Per això Iceta va insistir que, abans de negociar res amb el govern espanyol, “cal construir un acord ampli a Catalunya sobre què volem”. Només quan es va referir a la sentència del judici, va afirmar: “Sigui quina sigui, volem retornar com més aviat millor a la política, i farem el que calgui per fer-ho.”
En clau espanyola, el dirigent del PSC va alertar que una repetició electoral seria “tràgica” i va apostar per un govern “no de coalició, sinó de cooperació”, amb figures independents, a l’estil de Portugal o Dinamarca.
Festeig d’ERC i comuns
En el mateix debat, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, sense arribar a insistir explícitament en la proposta d’un pacte de la claredat, i en un to conciliador, sí que va reclamar que “les formacions que han guanyat de manera incontestable als seus països han de parlar”, en referència a ERC i el PSOE. Rufián, que com a principal condició va demanar “bilateralitat”, va assegurar fins i tot que, més que parlar de les condicions “d’accés” de Sánchez a La Moncloa, haurien de fer-ho “per a la seva permanència”. Interrogat per pactes de futur al país, i malgrat que va lloar el tarannà republicà de JxCat, va apostar inequívocament per coalicions d’esquerres amb els comuns. “Estem condemnats a entendre’ns passi el que passi”, festejava Rufián.
Al seu costat, la líder parlamentària dels comuns, Jèssica Albiach, va retreure a ERC que “ha anat donant bandades” durant el procés, i va dir que si es tracta d’esquerres, diàleg i referèndum “s’hi trobaran”. En tot cas, Albiach va ser l’única veu que va recollir el guant llançat per Torrent la vigília, i va celebrar “que es vulguin sumar” a una proposta que els comuns també havien fet en els últims mesos. En aquest sentit, va demanar una reunió amb els republicans per treballar-la més a fons conjuntament. Albiach, això sí, va lamentar que si Sánchez està demorant la investidura és per veure si convencen Ciutadans de donar-li suport.
Ben al contrari, la diputada de la CUP Maria Sirvent va criticar la proposta de pacte plantejat per Torrent perquè “és una fal·làcia parlar de diàleg” amb un Estat espanyol que “ens reprimeix de manera constant i ens vol sotmesos i humiliats”. “Al Canadà, el Tribunal Suprem va instar a buscar una solució política i aquí té empresonats companys”, constatava. Sirvent, en tot cas, apuntava que “si hi ha noves eleccions” a Catalunya, la CUP estarà disposada a asseure’s a negociar sobre drets socials i l’exercici del dret a l’autodeterminació.
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, es va mostrar poc entusiasmada amb la proposta de pacte de claredat de Torrent. Segons ella, una independència negociada “òbviament és millor que el conflicte” perquè tindria “menys costos” i, en tot cas, va recordar com a condició d’un eventual referèndum pactat “que es basi en una pregunta binària sobre la independència”. Tanmateix, Paluzie va aclarir amb contundència: “No ho veiem realista i no ens podem quedar de braços plegats esperant-ho; veiem més realista la via unilateral, i per això treballem per preparar-nos”, sentenciava.
LES FRASES
Sánchez no diu si vol ERC i JxCat abstenint-se
Pedro Sánchez persegueix l’abstenció de Ciutadans i del PP, però la hipòtesi de rebre el vot a favor d’Unides Podem acompanyat d’una eventual abstenció d’ERC –i potser de JxCat– descol·loca el president fins al punt de no saber dir si voldria aquest escenari tot i afirmar que no vol dependre dels independentistes. Quan la ministra portaveu, Isabel Celaá, va haver de raonar per què el govern de Navarra es pot tenir gràcies a l’abstenció d’EH Bildu i el d’Espanya no es desitja amb l’abstenció d’ERC, no va saber resoldre la contradicció. “Ningú ha dit que una abstenció d’ERC sigui dependre d’ERC. Les forces polítiques fan amb el vot el que els sembla. Dependre és una cosa, i el que votin és una altra cosa. Perquè per la mateixa raó podríem dir que van abatre els pressupostos generals de l’estat Bildu, ERC, PP i Cs. És que si no raonem arribarà un moment en què no es podrà fer política, si no podem parlar amb ningú...”, va dir Celaá. A més de l’oferta d’ERC, JxCat feia ahir un pas valorant un govern del PSOE amb Unides Podem com una oportunitat. Unides Podem, alhora, refusa l’oferta de Sánchez de tenir ministres independents, però no Pablo Iglesias. “Independents ho som tots, a Unides Podem”, rebatia Irene Montero.