Més dones alcaldesses però encara lluny de la paritat
Creix un 50% el nombre de batllesses a la demarcació i suposen una quarta part del total
Remarquen que cal construir referents des dels ajuntaments
Tot i l’augment del nombre d’alcaldesses, un 50% més respecte a fa quatre anys, la paritat encara queda lluny en els consistoris de la demarcació. Cinquanta-vuit municipis dels 221 que hi ha a les comarques gironines tenen alcaldessa després de les eleccions del 26-M. Són vint-i-una més que en el mandat 2015-2019. Les alcaldesses representen una quarta part del total de batlles de la demarcació i la majoria d’elles es concentren a la comarca de l’Alt Empordà i sobretot en municipis petits com és el cas d’Ordis, on Anna Torrentà ha revalidat l’alcaldia que va guanyar el 2015, prenent el relleu així a la històrica alcaldessa del municipi, des del 2003, Maria Crehuet. En canvi, el Pla de l’Estany suspèn en paritat ja que no hi ha cap alcaldessa. Urús, per altra banda, és l’únic municipi de la Cerdanya amb alcaldessa, Montserrat Medalla. Pel que fa al Baix Empordà, destaca Regencós, on la que va ser primera alcaldessa del municipi, Pilar Pagès (ERC), el 2015, enguany ha obtingut majoria absoluta. Amb tot, hi ha diverses poblacions importants que encara no han tingut mai alcaldessa, com ara Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Calonge o Torroella de Montgrí . Hi ha alcaldesses en tres capitals de comarca: Girona (Marta Madrenas), Figueres (Agnès Lladó) i Santa Coloma de Farners (Susagna Riera).
Referents
Per l’alcaldessa republicana de Figueres, Agnès Lladó, l’augment s’emmarca en la “normalització” de la política representativa de la societat. “Les dones som motor de canvi en moltes coses i en la política també; hi hem de tenir un paper cabdal”, va assenyalar Lladó. A Figueres s’ha creat una regidoria de Drets Civils i Feminisme que portarà l’alcaldessa. Recalca “la feina ingent” de les pioneres però també que cal continuïtat a “àmbit generacional” amb noves alcaldesses i nous perfils. Agnès Lladó afegeix que des dels ajuntaments s’han de potenciar els “referents femenins” importants per a “aquest motor de canvi”. Per l’alcaldessa de Figueres, existeix la mirada política femenina diferent: “Quan un home fa política no veu les necessitats de les dones, perquè no les té; una dona política veu les dues.”
Consol Cantenys, alcaldessa de Vilafant des del 2007 i que el 15-J va estrenar el seu quart mandat consecutiu, considera que la xifra de 58 alcaldesses és “feble” tenint en compte que hi ha 221 municipis, però reconeix que l’augment és positiu. “Queda molt camí i esperem que faci un salt exponencial”, assenyala. Diu que quan la dona ocupa llocs de responsabilitat aporta un plus de “sensibilitat diferent” dels homes; “sempre que no exerceixin el càrrec com un home”, matisa. Cantenys considera que la dona té molta més empatia, “conscienciació de les necessitats dels altres”, fet que contribueix a “governar de manera diferent dels homes”. Un valor a destacar per Cantenys és que la dona treballa millor en equip i quan ha de liderar grups humans “té marge d’avantatge”.
Maternitat
“Estem en una societat amb estructura patriarcal”, reconeix Consol Cantenys, reflexionant sobre l’accés de la dona a càrrecs en organigrames de partits o de consells d’administració. “La igualtat no existeix en aquests moments”, reconeix, i pensa que caldran un parell de generacions més. La maternitat, assenyala, és encara la clau de tot. El fet que l’accés a la responsabilitat coincideixi en una etapa vital de la dona que és la maternitat obliga sovint a fer renúncies, encara ara: “No hauríem d’haver de triar; fins que això no canviï no hi haurà igualtat de condicions i encara ara està passant.”
LES FRASES
A Tossa de Mar, des de fa vint anys
El cas de Tossa de Mar és paradigmàtic. Des de la marxa de Telm Zaragoza, el 1999, sempre hi ha hagut alcaldesses. La primera va ser Pilar Mundet i van continuar Maria Teresa Moré, Rosa Monrabà, va tornar Pilar Mundet i els últims anys la vara ha estat cosa de dos: Imma Colom i Gisela Saladich. Arran dels resultats de les últimes municipals, Imma Colom (Junts) torna a ser alcaldessa arran d’un pacte a tres entre els tres regidors de Junts per Tossa, els tres d’Endavant Tossa i els dos d’ERC. Quina és la causa del matriarcat? Apunten a la tradició marinera: els homes anaven a la mar i les dones agafaven les regnes de tot. El matriarcat està mal vist? Imma Colom pensa que sí, que veure les dones manar “no s’accepta”.
Dotze municipis tenen batllessa per primer cop
G. Busquets
Dotze municipis de la demarcació tindran per primer cop una alcaldessa. Al Gironès, Fornells de la Selva (Sònia Gràcia), Sant Martí Vell (Maria Àngels Vila) i Sant Martí de Llémena (Maria Dolors Arnau). A la Garrotxa, Sant Joan les Fonts (Maria Vidal) i al Ripollès, Ribes de Freser (Mònica Sanjaume). A l’Alt Empordà, Cadaqués (Pia Seriñana), Sant Llorenç de la Muga (Montse Brugués) i Vilaür (Ester Farreró). Al Baix Empordà, a Begur (Maite Selva) i a Serra de Daró (Glòria Marull). A la Selva, a Santa Coloma de Farners (Susagna Riera) i a Maçanet de la Selva (Natàlia Figueras).
A la presa de decisions
“En política, les dones hi som perquè hi ha una llei, ara pel que hem de lluitar és per quin rol se’ns dona, com se’ns apodera en l’estructura d’un partit polític”, explica Natàlia Figueras sobre el fet que cal passar pantalla de les quotes. En aquest camp, però, reconeix que encara hi ha camí per fer. Explica que el lideratge femení fa xarxa i busca, per entesa a l’hora de treballar altres dones. “No és el fet d’entrar en una alcaldia o un ajuntament sinó que les dones encapçalin i participin en projectes i entitats.” Hi afegeix que no només és qüestió de vàlua, sinó que la dona té assumida una responsabilitat, que li fa repensar acceptar segons quins càrrecs. Dels sis regidors de Junts per Maçanet de la Selva, quatre són dones i dos són homes. “Ara volem també ser en la presa de decisions”, rebla. L’alcaldessa de Maçanet de la Selva va ser diputada al Parlament el 2015 i ha estat membre de la Comissió d’Igualtat. Natàlia Figueras també reivindica el paper de les pioneres i assenyala que hi ha un relleu generacional en la política local, tant en homes com dones, amb altres dinàmiques de gènere que acceleraran el canvi.