“No es pot fer la revolució abans que la república”

Sí que hi va haver molta incertesa i no sabíem si podríem seguir endavant amb l’alcaldia o si hi hauria un acord de quatre grups, tothom menys Ciutadans, que ens faria fora. De fet, el dia de la investidura jo portava dos discursos, un per si era alcalde i un per si no ho era. No obstant, nosaltres sempre hem considerat que, malgrat perdre suport, el resultat va ser prou satisfactori.

A factors interns i externs. Vaig guanyar les primàries del partit però l’altre candidat no ho va acceptar, va muntar la seva pròpia candidatura i va dividir el vot. A banda, tot i que fa deu anys que soc al govern, la meva imatge pública era molt poc coneguda i potser no la vam promocionar prou. Finalment, la nostra marca en general no hi ha ajudat gaire: només cal veure els resultats als pobles del voltant i la conurbació de Barcelona. Els canvis de nom constants, les tensions internes dins la formació i la dificultat de tenir clara la ideologia, tampoc no hi han ajudat.

Serà difícil, tindrem més feina. Però encara estem treballant per tenir suport i probablement d’aquí a algunes setmanes podrem anunciar un acord de govern i això ens facilitarà la feina. Si no és així, podem anar treballant i no sé si aquestes coalicions d’esquerres en algun moment es podran entendre i canviar el sentit del govern. Això sempre ho tindrem a sobre.

El 27 de maig vam posar-nos en contacte amb ERC i el PSC, les formacions polítiques amb què podíem tenir acords estables i que no ens havien tancat les portes durant la campanya electoral. Totes dues ens van deixar de banda. ERC no vol entrar si no obté l’alcaldia, però nosaltres hem guanyat les eleccions i creiem que ens la mereixem. Amb el PSC, en canvi, hi ha més predisposició. Nosaltres creiem que el futur del nostre país està en mans d’aquells que facin servir la paraula reconciliació. A Premià de Mar volem seure amb tothom que vulgui treballar pel poble i intentarem reconciliar les faccions, els grups que no es poden posar d’acord, i crec que a tot el país aquells que utilitzin aquesta paraula seran els que més rèdit polític podran tenir en el futur, perquè hi ha molta gent que està desitjant que s’acabin els dos bàndols i que hi hagi aquesta reconciliació.

Durant la campanya electoral hem parlat amb molta gent del poble i hem detectat aquesta necessitat de reconciliació. Nosaltres no hem posat en primer lloc la nostra identitat política. A Junts per Premià de Mar hi ha una amalgama de persones de totes les ideologies i caràcters. Evitem radicalitats i tenim persones que confien en el sobiranisme i altres que no tant. Nosaltres creiem que hem arribat a un punt en què hem de parlar més entre tots.

Nosaltres tenim autonomia per arribar a qualsevol acord que permeti la governabilitat. En tot cas, aquí la CUP va promoure abans de les eleccions la Taula per la República, on amb ERC es volien comprometre a no pactar amb els partits del 155 i promoure governs favorables a la república. Després de les eleccions, però, com que no van sumar, van girar full i van anar a buscar el PSC del 155. Després d’això, ens sentim alliberats per negociar i parlar amb qualsevol. Nosaltres no hem iniciat les hostilitats. I si les altes esferes no ho veuen, ho hauran d’analitzar millor.

Perquè en algunes esferes es valora més la cadira o el posicionament que no pas la ideologia o la defensa d’un pensament concret. L’única persona que en aquest país ha defensat i aconseguit la unitat ha estat Artur Mas, que va fer Junts pel Sí, va guanyar les eleccions amb diferència i va ajuntar totes les forces sobiranistes menys la CUP i després el van enviar a la paperera de la història. Crec que a la nostra formació no se li pot retreure que no hagi fet esforços en favor de la unitat sobiranista. En tot cas, les altres forces són les que haurien de donar explicacions.

Nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb 150 compromisos que volem desenvolupar ara. Mantenir la millora de la imatge de la població, amb més netedat i millors jardins, carrers i asfalts. Després volem desenvolupar les quatre grans pastilles urbanístiques encara edificables i aconseguir el màxim benefici per a la població, sigui en forma d’habitatge social, d’aparcaments, d’espais verds, d’equipaments... Volem fer un poble amable, on tothom tingui coses a fer i pugui treballar, i potenciant el comerç, que és la nostra principal indústria.

Sí que n’hi ha, però ha de passar per l’oferta més que no pas per la demanda. Altres grups volen que recuperem els pisos buits i invertir en això, però només podem actuar contra els pisos dels grans tenidors, no dels particulars. A més, si l’Ajuntament es dedica a comprar pisos l’únic que farà és inflar els preus. Per tant, el que cal és construir més. Si recuperem l’oferta social aconseguirem rebaixar el preu del lloguer. També hem de fer línies de subvenció als propietaris per evitar que tinguin els pisos buits. Són mesures lentes que si no venen acompanyades de legislació estatal no seran fàcils d’aconseguir.

Això és inevitable i ja ho hem vist a Londres o París, on el radi d’acció és de desenes de quilòmetres. Al baix Maresme estem en la mateixa línia. Ara, això no té per què anar en contra del teixit associatiu, al contrari.

Passen per la costa. Hem de recuperar la mirada al mar. Hem d’aprofitar la riquesa del litoral. L’any passat, amb la construcció del nou port, l’arranjament del passeig Marítim i dels passos inferiors, es va avançar molt. Ara cal regenerar totes les platges. El ministeri té un programa que ens agradaria que desenvolupés com més aviat millor. Les millores en habitatge que ja hem comentat i en mobilitat, traient els cotxes del carrer i fent aparcament soterrani o a les rodalies, són altres assignatures pendents. I també donar vida a la població, per tal que els premianencs no hagin de marxar per comprar o divertir-se.

És clar que ens interessa, tot el que siguin beneficis per als nostres veïns ens interessa molt. Els premianencs utilitzem molt l’autopista i beneficiar-se de la gratuïtat seria molt important. A més, això implicaria que podríem treballar per convertir l’actual N-II en un bulevard. A Mataró ja ho han començat a fer i nosaltres també volem pacificar la carretera. El legítim conseller de Territori, Josep Rull, es va comprometre que el 2021 s’acabaria el peatge i, per tant, s’ha de treballar en aquesta línia. Ni a mi ni als meus regidors se’ns ha adreçat ningú de Preservem Maresme reclamant suport, però tot el que es faci serà positiu.

No directament, però en tot cas no entendria que es fes. Si del que es tracta és de finançar l’allargament de l’autopista i ho ha de fer la iniciativa privada perquè els fons públics no són suficients, trobo que els afectats haurien de ser els beneficiats. Nosaltres ja hem patit durant cinquanta anys el peatge i quan es va ampliar fins a Tordera ja es va allargar la concessió.

Crec que sí, però abans ens hem d’entendre els partits que la desitgem. No entenc que hi hagi persones amb una visió decidida de sobiranisme que demanin unitat i no prediquin amb l’exemple. Hem d’intentar que aquesta unitat en algun moment sigui efectiva. Si es vol un país propi, el primer que hem de posar al davant és això. No es pot fer la revolució abans que la república. Si arribem algun dia a la nostra república, llavors ja exposarem les ideologies i seguirem endavant. Veig difícil la unitat, però l’hem de tenir entre els que volem un país amb autogovern i amb les persones que no pensen igual, perquè viure en bàndols dividits i enfrontats no és la millor manera. En tot cas, nosaltres no hem obert les hostilitats. Quan Mas i Junqueras van fer Junts pel Sí es va acordar que es donaria suport a les llistes més votades, però després de les municipals del 2015 ens van fer fora de Montgat i Vilassar tot i guanyar. Nosaltres no som els responsables d’aquesta manca d’unitat, al contrari. Som els que més esforços hem fet.