El Suprem manté com a “processats rebels” Puigdemont i exconsellers
Sosté que “el fracàs dels mecanismes de cooperació judicial internacional” no significa que se’ls deixi de cercar a l’Estat espanyol, on no s’han personat
L’expresident Carles Puigdemont i els exconsellerers Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig són “processats rebels”. Així ho ha refermat el Tribunal Suprem, que, en una resolució difosa ahir, dona la raó al magistrat instructor Pablo Llarena, que el juliol del 2018 i el febrer passat va mantenir que havien fugit de la justícia espanyola.
En el recurs, la defensa de Puigdemont va al·legar que sempre han estat a disposició dels tribunals d’altres països europeus, i que fins i tot un d’alemany va acceptar extradir-lo pel delicte de malversació de fons públics i el jutge Llarena no el va voler perquè no el podria dur a judici per rebel·lió, com als nou presos polítics. En la resolució, la sala penal admet que els mecanismes de cooperació judicial internacional han estat “un fracàs”. No obstant això, hi afegeix que aquesta negativa no significa el cessament de les requisitòries que els polítics catalans a l’exili tenen en territori de l’Estat espanyol, als tribunals dels quals no s’han personat. I, per tant, conclou que, segons la llei processal, la seva situació és de “rebel·lia” davant la justícia.
Cap immunitat
En aquesta resolució, el Suprem refusa la petició de Puigdemont perquè faci una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi si és compatible el procediment de cooperació internacional amb l’adopció de mesures en un àmbit intern del país, i l’alt tribunal sosté que no té cap dubte que es pot realitzar i per això no pregunta al TJUE. I, en una tercera qüestió, la sala assegura que l’expresident Puigdemont no té immunitat perquè “no ha acreditat” l’adquisició efectiva de la condició d’eurodiputat. Amb tot, el Suprem indica que tindrà en compte el que el tribunal europeu resolgui sobre les preguntes formulades pel jutge Manuel Marchena vers la immunitat de l’exvicepresident Oriol Junqueras.
En una segona resolució, coneguda ahir, els mateixos tres magistrats del Suprem també avalen la decisió del jutge Llarena de suspendre els càrrecs públics a Puigdemont al Parlament català en aplicar-li l’article 384 bis de la Lecrim. La sala exposa que certament no està en presó provisional, però aquesta ordre es va dictar i es va executar perquè “ha fugit”.
D’altra banda, el coordinador del dispositiu per impedir l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, va al·legar ahir que la seva prioritat era actuar amb “proporcionalitat” i de la manera “menys lesiva possible” i va assegurar que no van intervenir en més escoles per no causar més danys.
De los Cobos va declarar per videoconferència i va contestar durant dues hores com a testimoni a les preguntes del titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que investiga les càrregues de la policia espanyola. Segons fonts jurídiques, el coronel va defensar que no tenia “funcions executives” i que el seu paper es limitava a “coordinar”, supeditat a les instruccions del número dos d’Interior, José Antonio Nieto. De los Cobos va tornar a criticar la “deslleialtat” del cos dels Mossos en el dispositiu de l’1-O.
El jutge considera “frau processal” la recusació de Torra
El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha refusat la seva recusació, que va demanar l’advocat del president de la Generalitat, Quim Torra, en la causa per la no retirada de llaços grocs del Palau de la Generalitat.
En una duríssima i detallada resolució, l’instructor sosté que l’advocat de Torra, el penalista Gonzalo Boye, ha aplicat “un notori abús de dret” i l’ha acusat de “frau processal”, ja que va plantejar la seva recusació després de no acceptar l’arxivament de la causa com demanava, que ha deixat el president a un pas de judici pel delicte de desobediència, i pel qual la fiscalia ja li ha demanat un any i vuit mesos d’inhabilitació. A més, el jutge indica que la recusació s’ha fet “sense proves objectives aportades” i s’ha realitzat per “dilatar la causa”, de la qual només resta l’escrit de defensa per anar a judici.