“Sant Vicenç necessitava un canvi polític”

En part per tradició familiar, però sobretot perquè estic convençut que la política ha de ser un espai de diàleg, consens i convivència i ho practiquem en la vida política i personal. Tinc molts amics en altres espais polítics i ens veiem, ens estimem i ens discutim, però convivim. I això val també per al tema del procés que tant hem discutit amb l’anterior alcaldessa (Maite Aymerich); aquí som 28.000 habitants i tots hem de conviure i aquí és on posem l’èmfasi.

Cs a Catalunya és una cosa i a la resta d’Espanya una altra. La realitat de Catalunya és que hi ha un eix nacional i això canvia les coses i fa que Cs s’avingui a pactar amb el PSC allà on pot. Nosaltres hem signat un pacte de ciutat pensant en Sant Vicenç i l’hem signat amb Cs, no pas amb Vox ni el PP. ERC ha pactat amb Cs a Cabrera d’Anoia per fer fora un alcalde socialista, Salustià Monteagudo. Per què? Perquè la realitat local condiciona els pactes locals. I després hi ha l’aritmètica.

Sant Vicenç necessitava un canvi de govern. Nosaltres hem crescut en 1.721 vots, un 11,7%, i ERC ha perdut 240 vots. I aquest suport ve en gran part perquè molta gent a Sant Vicenç volia un canvi polític. Nosaltres ens hem presentat dient que forçaríem aquest canvi polític i això amb el govern anterior dins no es pot fer. El meu compromís era que el municipi deixés d’estar al servei d’una causa partidista, que l’Ajuntament estigués al servei de tothom, que governés per a tothom sense distincions. I tot això no seria possible amb l’anterior alcaldessa com a primera tinenta d’alcalde. Em sap greu però han perdut. Les eleccions les hem guanyat nosaltres i liderem el canvi polític. El 2011 Junqueras va trobar socis i ens va enviar a l’oposició. Ara nosaltres enviem ERC a l’oposició i no passa res. Sé que ells creuen que el govern municipal els pertany, però la gent ha votat, hem guanyat i hem trobat suports per donar consistència al govern i això és normalitat democràtica. Volíem l’acord a tres bandes amb Cs i els comuns, però no ens n’hem sortit i Cs ens aporta els regidors per tenir la majoria d’onze.

Nosaltres no celebrem la situació que viuen l’Oriol [Junqueras] i la seva família, però ERC l’ha utilitzat tant com ha pogut en aquestes eleccions. La seva imatge ha estat present en cartells, pancartes, etc. al costat de Maite Aymerich. L’Oriol ha jugat un paper i el fet de tenir l’Oriol a la presó ha inclinat el vot de molta gent.

L’alcalde vetllarà perquè no sigui així. M’hi comprometo. Al grup municipal tenim gent de tots els barris, més catalanistes i menys també. El nostre govern s’assembla molt al poble, molt plural, molt divers i molt ben avingut. La presència de Cs en un acord de governabilitat no condiciona això. El pacte només parla de projectes de ciutat, no de llaços ni banderes. Això sí, ens hem compromès que l’espai públic sigui digne, net i neutral ideològicament.

Exacte. No coartarem la llibertat d’expressió de ningú, ni d’entitats com l’ANC, que ens ha demanat de poder fer un acte al carrer i ja té el permís de l’Ajuntament. Es tracta de garantir la llibertat d’expressió de la gent i alhora la neutralitat de l’espai públic.

No pagarem la quota. Potser ens faran fora. En tot cas el municipi no continuarà a l’AMI.

Era un altre moment. En aquell moment el PSC defensava el dret a decidir. Ara el partit ha resolt aquella qüestió en un sentit. Per a alguns encertadament, per a altres equivocadament.

El partit ho ha resolt. Jo crec que la sobirania recau en el conjunt dels ciutadans de l’Estat i tot el que passa en qualsevol punt de l’Estat afecta tota la ciutadania de l’Estat; per tant, no es poden prendre decisions de manera unilateral.

De manera acordada es poden prendre totes les decisions del món.

El que s’ha de garantir és la convivència de la gent, ha de ser la prioritat dels polítics.

S’ha de garantir la convivència de la ciutadania.

És molt diferent, perquè la Constitució Espanyola, que és vigent i legítima, diu que la sobirania nacional recau en el conjunt del poble espanyol. I fer un referèndum d’autodeterminació d’una part on només participa una part va en contra d’això. Per tant, s’hauria de reformular el marc legal. Si no, cap govern espanyol ho autoritzarà. Em pot agradar més o menys però és així. I el que segur que no és una bona estratègia és declarar unilateralment la independència de Catalunya amb més de la meitat dels catalans en contra de la independència.

Pensem que això s’ha de resoldre al més aviat possible i la resolució ha de passar pel diàleg i la política, això sens dubte.

Jo he votat al ple contra la presó preventiva perquè és excessiva i perquè hi ha alternatives per evitar que algú se’n vagi del país com han fet altres. Ara ja estem esperant la sentència del judici i jo no m’atreveixo a opinar sobre què passarà amb aquesta sentència. El que desitjo des del respecte a la justícia i a la família de l’Oriol és que això acabi al més ràpid possible i de la millor manera possible per garantir la convivència. Pel bé de tots, hem de procurar que els problemes polítics es resolguin fent política, però aquí uns i altres han arribat massa lluny. El govern del PP no ho va posar fàcil i el govern de Catalunya va arribar a fer una DUI. Tots hem de fer una reflexió sobre com no s’han de fer les coses. No tinc ni idea de com acabarà el procés, el que sé és que l’endemà la gent ha de sortir al carrer i conviure.

Doncs un municipi amb una taxa d’atur elevada, més del 12%, la segona més alta del Baix Llobregat, amb uns índexs d’èxit escolar relatius i amb un nivell d’autoestima baix. I la nostra prioritat és treballar aquests aspectes. Hem creat noves regidories de Memòria Històrica i de Promoció de la Ciutat perquè a Sant Vicenç tenim potencial per ser un poble atractiu. Tenim un poblat iber, restes romanes, restes medievals, edificacions modernistes, som a un pas de Barcelona, a 4 km de la Colònia Güell, a prop de Catalunya en Miniatura. Treballarem aquesta potencialitat cap a fora i també cap a dins, des de l’escola, perquè la gent tingui un fil conductor de la història del poble des dels primers pobladors. Hem de crear un sentiment i un orgull de pertinença que no hem tingut mai.

El municipi dona per al que dona, està limitat per un riu, una muntanya i dues rieres, però tenim espais de creixement. Tenim polígons que podem ampliar i millorar per tenir un creixement industrial i després també hem de treballar els serveis i el comerç local; tenim més de vuitanta locals comercials tancats i és urgent fer una actuació per rehabilitar el comerç local.

De projectes de futur no se n’han fet gaires aquí, ni nosaltres ni cap partit. La tradició és de petits projectes a quatre anys per guanyar les pròximes eleccions. Volem trencar amb això, fer un projecte a llarg termini, que prevegi per exemple fer subterrànies les vies perquè som al segle XXI i les vies divideixen el poble per la meitat físicament i socialment. I com aquest altres projectes de desenvolupament necessaris, com ara el desdoblament de la carretera de Sant Boi, que cap govern s’ha atrevit a fer perquè afecta el parc agrari, la millora dels accessos al poble, fer més amable la carretera de Sant Boi perquè a l’altra banda hi ha escola, ambulatori, centre comercial i la gent ha de poder transitar amb més normalitat. Això forma part del projecte de futur que hem d’engegar en aquests quatre anys.

Han continuat la feina que havia iniciat el govern socialista. L’any 2003, quan vam entrar a l’Ajuntament, érem el segon municipi amb més deute de l’Estat. L’Ajuntament estava en fallida, amb 35 milions de deute. Vam fer dos plans de sanejament consecutius i el 2011 vam deixar el deute en 18 milions. Ells només han continuat la feina que nosaltres vam començar; no l’han espatllat i han deixat un municipi poc endeutat, però també sense futur. Jo no dic que el municipi s’hagi d’endeutar, però has de fer política, donar qualitat de vida al municipi i fer els equipaments que el municipi necessita, amb un deute controlat que puguis pagar sense problemes.

M’agradaria deixar un poble amb una autoestima important, que fes parlar en positiu, que la gent el volgués visitar perquè tenim tresors importants per mostrar, i que tingués una taxa d’atur baixa, uns nivells de formació alts i mirés el futur amb il·lusió i optimisme.