Rivera executa una purga a Cs i s’envolta només d’afins
Expulsa cinc crítics en plena deriva
Omple l’executiva de fidels com ara De Quinto, els expopulars Garrido i Bauzá i l’exsocialista Mesquida
Lorena Roldán relleva Arrimadas com a portaveu estatal
L’edifici de Ciutadans té tantes goteres que amb la del funcionari d’Hisenda Francisco de la Torre ja ha vist quatre dimissions en l’últim mes. Enmig de l’espiral de desercions per la deriva dretana i el vet al PSOE, Albert Rivera ha purgat l’executiva de Cs expulsant cinc crítics –entre els quals, els diputats al Parlament Matías Alonso i Antonio Espinosa– i forçant un canvi dels estatuts per afegir a l’equip 22 seients més per a afins, com ara els renegats del PP Ángel Garrido i José Ramón Bauzá. “Un equip de cinquanta homes i dones lleials”, lloa Rivera.
Rivera conviu des de fa un mes amb una cascada d’abandonaments que inaugurava el diputat al Congrés Toni Roldán, així com l’eurodiputat Javier Nart, i que després han culminat fundadors com Francesc de Carreras, que no reconeixen en el líder de Cs que van entronitzar el polític que parla de “la banda de Sánchez” i “el pla Sánchez” i que planta el president espanyol quan el convoca a La Moncloa, en contra de tota cortesia institucional.
La resposta de Rivera a l’onada de desengany que desferma entre els seus va ser un atrinxerament ahir en la reunió d’un consell general extraordinari. “No ens coneixen si es pensen que insultant-nos o estigmatitzant-nos deixarem de defensar els nostres valors. No ens coneixen si es pensen que empenyent-nos o enfrontant-nos caurem al parany. Serem els que defensin la convivència amb la fermesa dels nostres valors”, va proclamar el líder de Cs per obrir la seva intervenció.
Negociar amb el PSOE
A més dels diputats del Parlament Matías Alonso i Antonio Espinosa, la llista dels crítics purgats es completa amb Fernando Maura (exportaveu d’Afers Estrangers al Congrés), Raquel Morales (portaveu provincial a Jaén) i Orlena de Miguel (portaveu del comitè autonòmic de Castella-la Manxa). El 24 de juny passat, Maura va votar a favor de la proposta dels eurodiputats Luis Garicano i Javier Nart d’obrir-se a una negociació amb el PSOE que no deixi la investidura en mans d’Unides Podem i d’ERC, i De Miquel es va abstenir. “Aquí a Cs no es deixa ningú enrere”, els deia Rivera per consolar-los el dia que els defenestrava.
Fitxatges mediàtics
A canvi dels cinc adeus, Rivera amplia l’equip de l’executiva a cinquanta membres i hi inclou tots els seus fitxatges mediàtics aliens a Cs: dos divorciats amb el PP de Pablo Casado com el balear José Ramón Bauzá (ell, perquè veia el PP tou amb la defensa del castellà) i el madrileny Ángel Garrido (ell, perquè creia que el PP no era liberal com Cs tot i ser president de la regió de Madrid pel PP), un enemistat amb el PSOE com el balear Joan Mesquida (director de la policia i la Guàrdia Civil amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero), l’antic advocat de l’Estat Edmundo Bal (destituït per Pedro Sánchez per continuar alimentant la tesi de la rebel·lió violenta al procés) i el milionari i antic executiu de Coca-Cola Marcos de Quinto. “Gent preparada i amb veu pròpia i lleial al projecte de Cs i a Espanya”, va sentenciar Rivera en una al·lusió velada als díscols que gosen tenir idees pròpies. “En aquest partit, mentre jo en sigui president, sempre hi haurà democràcia, però també anirem tots a l’una perquè el govern d’Espanya sigui taronja”, va reblar.
El milionari De Quinto es perfila com a portaveu econòmic de Cs. I qui posi cara i veu a les decisions de l’executiva del dilluns ja no serà Inés Arrimadas, sinó Lorena Roldán, la nova portaveu estatal.
Toc del ‘Financial Times’
L’única dissidència interna que Rivera tolera és la presència de Luis Garicano i Francisco Igea, vicepresident de Castella i Lleó, tots dos partidaris de no posar el cordó sanitari al PSOE mentre es pacta amb Vox. A Cs li arriba també el clam de la bíblia del periodisme econòmic liberal, el Financial Times, amb un editorial en què insta Rivera a reconsiderar el seu vet i a negociar una entesa amb Sánchez que desbloquegi Espanya pensant també en Catalunya. “Un acord donaria a Sánchez una majoria estable i al país, el govern que necessita. Si una nova coalició procedís amb reformes polítiques i permetés més autonomia regional, al mateix temps que es mantingués la sobirania de l’Estat espanyol intacta, les tensions sobre la independència de Catalunya podrien dissipar-se. El focus podria aleshores girar cap a l’economia”, sosté el diari britànic.