Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Teixir l’única resposta possible
“Si ens prohibeixen un dret, la nostra obligació és tornar-lo a exercir... I si ens impedeixen d’autodeterminar-nos, ho tornarem a fer.
La voluntat popular és la primera institució republicana. He fet meva aquesta afirmació de Josep Carner des que la vaig llegir. I més ara que he assumit una responsabilitat màxima en fer efectiva aquesta voluntat popular. Com a polític, soc fill de l’1 d’octubre. Fins aleshores, havia dedicat tot el meu temps i esforç a empènyer cap a la llibertat des de la societat civil, mirant de servir el país de la millor manera, tal com ens va dir Mercè Rodoreda, fent bé la meva feina.
Vaig ser candidat en una llista electoral per un compromís personal amb el Primer d’Octubre. Amb aquell dia que durarà anys en què el poble de Catalunya va afirmar-se en la democràcia i la dignitat, la solidaritat i la generositat, en la mirada al futur i no al passat. Vaig esdevenir diputat per fer realitat allò que la gran majoria dels catalans vam votar en el referèndum sobre la independència: esdevenir un estat independent en forma de República.
Quan no es va investir el president Carles Puigdemont, ni tampoc els candidats Jordi Sánchez i Jordi Turull, empresonat a mig ple d’investidura, vaig acceptar la proposta d’esdevenir president de Catalunya pel mateix compromís que m’havia portat a ser candidat i diputat. Vam formar govern i hem cercat la fórmula per avançar per fer realitat la voluntat popular.
Certament, el camí no ha estat fàcil. I les dificultats i entrebancs –i sí, també contradiccions– han fet alentir el nostre pas. Des de la gran inestabilitat institucional a Espanya, amb convocatòria d’eleccions, diàlegs fallits o avortats intencionadament, judicis de la vergonya, trasllats de presoners, victòries judicials a l’exili, amenaces de nous 155, cicles electorals llargs, repressió i persecució constant, noves causes judicials obertes, crispació induïda per grups organitzats de l’unionisme més autoritari, etc. I mentre passava tot això, el govern dels serveis públics, dels programes de dinamització econòmica, de les emergències, dels conflictes socials, les vagues, les demandes, les propostes… Treballar per la gent, per les persones, per un país d’oportunitats i d’esperança.
Un any intens en què he defensat sempre una actuació coherent amb la defensa del dret d’autodeterminació, que, en conseqüència, impedia tramitar el pressupost del govern espanyol, i que ens feia dir que no la setmana passada a la investidura d’un Pedro Sánchez perquè es va tancar a parlar de diàleg per a una solució política al conflicte. Un any que ens encarrila cap a una nova tardor plena de desafiaments. Ja ho sabem: venen uns mesos que tornaran a demanar el millor de tots nosaltres. I segons quina resposta sapiguem donar als mesos que vindran, Catalunya en sortirà enfortida i més lliure, o debilitada i dividida.
És per això que amb els partits independentistes i les entitats compromeses amb la llibertat de Catalunya ens hem posat a treballar per tenir una resposta compartida i a l’altura del moment. Ho he dit en moltes ocasions, que aquest era el meu compromís perquè no estava ni estic disposat a acceptar unes sentències del Tribunal Suprem que no siguin d’absolució.
Si ens prohibeixen un dret, la nostra obligació és tornar-lo a exercir. Si ens neguen la llibertat d’expressió, ens continuarem expressant. I si ens impedeixen d’autodeterminar-nos, ho tornarem a fer. És exercint-los que els drets es fan realitat.
He demanat als partits i entitats que, com deia el president Macià, sàpiguen fer-se dignes de Catalunya. I recordant, com deia el president Companys de les causes justes del món, que la causa de Catalunya només ens té a nosaltres. Ara tornem a ser davant d’un moment que ens obliga a deixar les disputes a un costat. No és el moment de tornar a competir entre nosaltres, sinó de cooperar a favor de tots.
És el moment de teixir l’única resposta possible a les sentències del judici polític contra els nostres companys i companyes i el dret d’autodeterminació de Catalunya: l’entesa de totes les forces independentistes per avançar plegats en el tram final cap a la independència de Catalunya. Fidels sempre a la voluntat popular, la primera institució republicana.