Policia sota sospita a França
La troballa del cadàver d’un jove desaparegut durant una dura càrrega policial a Nantes revifa la crítica al cos
L’incident, silenciat fins ara pel govern, s’afegeix als excessos de la repressió contra els ‘armilles grogues’
On és Steve? Els familiars i amics de Steve Maia Caniço, de 24 anys, es feien aquesta pregunta des del 22 de juny, quan va desaparèixer durant la Festa de la Música, a Nantes, en què la policia va intervenir amb duresa. I ahir van rebre una resposta tràgica i previsible: està mort.
Ho va confirmar l’autòpsia del cos en avançat estat de descomposició que havien trobat abans-d’ahir a la tarda a les aigües del Loira. En aquest riu del nord-oest de França, hi van caure almenys catorze joves després que una festa de música electrònica desemboqués en escenes de pànic arran d’una càrrega policial. Les forces de seguretat van llançar una trentena de granades lacrimògenes, una desena de granades de dispersió i també van utilitzar bales de goma. La intervenció podria semblar desmesurada vist el seu objectiu: apagar la música i donar per acabada aquesta festa als marges del Loira. Aquesta, però, va degenerar en una polèmica nacional fruit de la desaparició de Steve, símbol de la violència policial a França.
“Sembla que la caiguda de Steve –que no sabia nadar– al riu està manifestament relacionada amb la intervenció policial”, assegura Cécile de Oliveira, advocada de la família del difunt. Segons Le Monde, resulta força probable la presència de Steve al moll del Loira a la mateixa hora en què va produir-se la càrrega policial. “Se’ns va alertar que una persona s’havia enfonsat. La gent intentava fer llum amb els mòbils, però no veien res. La confusió era total”, va explicar al diari.
El primer ministre, Édouard Philippe, va negar ahir “cap vincle entre la intervenció de la policia i la desaparició de Steve”. Després que se’n trobés el cos, el govern va afanyar-se a organitzar una reunió entre Philippe i el ministre de l’Interior, Christophe Castaner, cada cop més qüestionat. També va publicar un informe de la inspecció general de policia en què no s’establia cap vincle entre l’acció policial i la desaparició del jove monitor d’activitats extraescolars. Aquesta ràpida resposta contrasta amb el silenci mantingut abans per l’executiu.
Durant les últimes setmanes, el fet de preguntar-se “on és Steve?” s’havia convertit en un clam a les xarxes socials. Una expressió de la indignació entre aquells que denuncien la violència policial a França, que s’ha accentuat amb la dura resposta contra els armilles grogues. Després de més de vuit mesos de protestes conflictives, almenys 859 manifestants han estat víctimes d’abusos policials. Entre ells, 24 han perdut un ull, 5 s’han quedat sense una mà i 315 han sofert ferides al cap, segons un recompte del portal digital Mediapart.
Aquesta violència policial també va causar una mort: la de Zineb Redouane, una dona de 80 anys que va perdre la vida al desembre després que explotés una granada policial al balcó de casa seva. Les forces de seguretat van desentendre’s d’aquest cas. De la mateixa manera que ara es desmarquen del final tràgic de Steve.
Atacs a oficines de diputats de Macron
Enric BonetUna vintena de diputats de La República en Marxa van publicar ahir un article en què denuncien els actes vandàlics que s’han produït recentment a les delegacions dels representants del partit del president francès, Emmanuel Macron. Vuit mesos després de l’esclat de les protestes dels armilles grogues, el nombre de manifestants resulta minoritari, però la tensió social es manté a França, on la resposta severa de la policia no ha fet res més que enquistar-la. Manifestants encaputxats van trencar els vidres i van intentar incendiar l’entrada de la delegació d’un representant macronista durant la manifestació de dissabte passat dels armilles grogues a Perpinyà. Deu oficines parlamentàries més han estat objecte d’atacs durant l’última setmana. La majoria van ser realitzats per grups ecologistes o de pagesos contra representants que van votar a favor de l’acord de lliure comerç entre el Canadà i la Unió Europea (el Ceta).