Ho tornarem a fer

Algú es podria preguntar de què serveixen 656 dies de presó per a un pres polític? En el meu cas m’han servit per reafirmar-me amb els postulats polítics que m’hi han portat, però sobretot per enfortir el convenciment que l’únic camí possible per assolir la llibertat d’aquest país és l’acció no-violenta, que és una lluita que demana tanta determinació com persistència en el temps.

Fixeu-vos en l’abolició del servei militar obligatori: més de 30 anys de mobilitzacions, un milió d’objectors de consciència, 30.000 insubmisos i 1.000 anys de condemna en ferm.

Sabem que mai res ens ha estat regalat. Que cada conquesta social i nacional ha estat sempre fruit de l’esforç i generositat de milers d’homes i dones, que des de l’anonimat han estat capaços de donar el millor de si mateixos. Gandhi, Luther King, Mandela, Ferrer i Guàrdia, Xirinacs, Havel, Parks... o l’home palplantat davant del tanc a la plaça de Tiananmen i els milers d’insubmisos seran sempre els millors exemples.

Ens volen desanimats i rendits, crispats i enfadats entre nosaltres, així que cal recobrar l’empatia i el respecte entre tothom, la generositat i la diversitat com a riquesa, per tal d’enfortir precisament la lluita conjunta per l’ambició de futur que compartim. Només hi ha un camí, i és fer-ho junts, des del compromís íntim de cadascú amb si mateix.

Ens caldrà tota la determinació del món i també mantenir la coherència en tot moment. És així com des d’Òmnium Cultural reafirmem que ho tornarem a fer: que per dura que pugui ser la sentència tornarem a exercir cadascun dels drets que l’Estat condemni, inclòs el dret a l’autodeterminació, així com cadascun dels drets humans que les Nacions Unides exigeixen al Regne d’Espanya que siguin plenament respectats.

Pel llarg termini, l’acció no-violenta i la desobediència civil són els principals instruments que tenim des de la societat civil per desarmar l’Estat i pressionar els polítics per respectar la voluntat de la ciutadania. Segueixo convençut que no hi ha prou presons per aturar tanta democràcia. Perquè sense acceptar el xantatge de la presó i la repressió, ens sabem deslliurats de qualsevol limitació.

Però per tot això cal que ens formem, perquè l’acció no-violenta demana tant de compromís com disciplina. Assumir els actes i les seves conseqüències. I també cal que aprenguem a no caure en cap frustració i tinguem ben present que en l’aprenentatge dels darrers anys hi ha la certesa que això no va de terminis sinó de persistència.

Perquè per revertir la desinversió estructural o les sentències antisocials del TC només ho podem fer si abandonem l’obediència cega als governants que han renunciat a defensar els interessos dels més desafavorits. Perquè l’única fractura d’aquest país és el 25% de ciutadans que viuen al llindar de la pobresa, i és també per ells i amb ells que volem construir el futur compartit.

I no perdem ni un segon en els cants de sirena sobre indults o una reforma del Codi Penal per tipificar un delicte ara inexistent. Res d’això no serà cap solució al contenciós polític que ens ha portat fins aquí.

Amics i amigues, us demano que no alimenteu el retret i que fem de nou d’aquest 11 de Setembre un clam serè i nítid de la voluntat democràtica i transversal del poble de Catalunya d’esdevenir una nació lliure al món, sense renúncies ni haver de demanar permís a ningú per ser-ho. De ben segur que l’èxit de la Diada és la millor avantsala a la resposta de la sentència del Tribunal Suprem, que en cap cas serà la proclamació de cap derrota sinó un pas més cap a la victòria. I sí, ho tornarem a fer, també, per amor a la vida.