Proper destí, Luxemburg

La fixació del 14 d’octubre per part del Tribunal de Luxemburg com a data per a la vista que dirimirà les qüestions prejudicials que ha presentat el Suprem sobre si Oriol Junqueras ja disposa d’immunitat en ser eurodiputat electe, i si l’ha de deixar sortir de la presó per poder exercir com a tal, obre tot un ventall d’interrogants, que també poden esdevenir oportunitats, per a la resta de represaliats, començant per Carles Puigdemont i Toni Comín, els altres eurodiputats a qui la Junta Electoral Central es nega a reconèixer. L’advocat Josep Jover, que fa uns anys va guanyar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) casos sonats contra el criteri de la judicatura espanyola, com el del cèntim sanitari o el cànon digital, explica a El Punt Avui que, d’entrada, la vista “serà pública”, i això fa que sigui una oportunitat “perquè hi demanin comparèixer tots els que se sentin afectats” per la pregunta judicial, tal com va passar en els casos que ell va defensar. “El tribunal sol ser lax, fins i tot els exiliats, els presos o el govern podrien demanar-ho”, anima, tot recordant que allà no necessiten rebre pas el vistiplau de la justícia estatal.

Jover, en aquest sentit, creu que va ser “una patinada” que Puigdemont i Comín acudissin directament al TJUE –que no acostuma a relacionar-se amb particulars, ja que sol emetre dictàmens dirigits a tribunals interns dels estats que dubten sobre com aplicar una determinada legislació comunitària– per demanar que els reconegués com a eurodiputats. El tribunal, de fet, ja els va denegar mesures cautelars en aquest sentit, però en canvi va acceptar a tràmit el cas, que l’expert augura que acabarà lligant a la resolució de la qüestió prejudicial presentada pel Suprem, per molt que aquest es negués a referir-la també als dos exiliats. De fet, Jover fins i tot sospita que el TJUE va pressionar el jutge Marchena perquè, contra el criteri de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, li fes la qüestió prejudicial i així li doni l’oportunitat d’aclarir l’aplicació de la normativa europea ja no tan sols per al cas dels catalans, sinó per als que generin dubtes similars en el futur.

Sigui com sigui, l’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, ja va comunicar formalment la citació rebuda a l’entorn de Comín i Puigdemont, però es mostra escèptic que el tribunal els accepti també com a part interessada si així ho acaben demanant. “Serà complicat, perquè les preguntes que fa el Suprem són molt restringides”, apunta, fins al punt que ni tan sols confia que s’acabi pronunciant sobre el que ell mateix voldria. “Una qüestió prejudicial és un diàleg entre dos òrgans jurisdiccionals, i encara que l’haguem motivat nosaltres com a part, i que jo hi pugui dir la meva, no deixa de ser un procediment entre ells, que són qui defineixen l’objecte”, exposa. En aquest punt, això sí, Jover recorda que el marge de maniobra del TJUE és ampli, i això el fa fins a cert punt imprevisible. “En el seu funcionament no hi ha res escrit, tot i haver-hi un reglament del 2001 sol anar fixant els processos sobre la marxa, com el que va crear per casos d’urgència; a més se cenyeix a la pròpia jurisprudència, i no la dels estats, i de fet poca en té de consolidada perquè sol dictaminar sobre temes nous”, exposa l’advocat. És clar que, per contra, ell mateix descriu que no deixa de ser un tribunal “juridicopolític”, i que una part de les sentències, si bé potser no la principal, també es dicta pensant “en els interessos de la comissió i els estats membres”. I és que, recorda, el TJUE no es defineix sobre drets humans fonamentals –això ho fa Estrasburg– sinó bàsicament sobre drets de rerefons econòmic on els estats han cedit la seva sobirania.

On sí que coincideix plenament Jover amb Van den Eynde és que el Suprem ha d’esperar que Luxemburg es pronunciï abans de la sentència de l’1-O. “El tribunal que ha fet la qüestió prejudicial hauria de suspendre el procediment fins que respongui el TJUE, és norma comuna en tots els casos”, sosté. I encara va més enllà, ja que té clar que si el tribunal espanyol es definís abans, la posterior sentència europea podria obrir la porta a demanar la nul·litat del dictamen del Suprem. En cas que se li reconegués la immunitat a Junqueras, un i altre advocat discrepen sobre si suposaria l’excarceració immediata o no, però sí que coincideixen que, perquè fos condemnat, llavors el Parlament Europeu hauria de votar un suplicatori. Tot plegat, moltes incògnites que s’hauran d’anar resolent com a màxim en tres mesos.