La Sra. Celaá s’està informant…

El dia 31 de juliol passat, al programa Espejo público d’Antena 3, la Sra. Celaá, portaveu del Gobierno de España, va dir que s’estava informant de diversos aspectes de l’estudi sociolingüístic sobre quina llengua es parla als patis de les zones urbanes de Catalunya que ha presentat recentment la Plataforma per la Llengua. Ens sembla molt bé que finalment el Gobierno es preocupi per la llengua catalana, tot un èxit!

Des de la Plataforma per la Llengua tenim, però, un seguit de temes sobre els quals també ens agradaria que s’informés i, si ho creu adient, hi posés remei com més aviat millor.

1. Per començar, que s’informi de per què Espanya fa 18 anys que incompleix reiteradament la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que va signar i ratificar totalment. Aquest incompliment afecta temes tan importants com ara l’ús del català en la justícia i la necessitat que els funcionaris de l’Estat que treballen per a ciutadans del domini lingüístic català siguin competents en la llengua dels ciutadans a qui se suposa que han de servir. Els informes dels experts independents del Consell d’Europa així ho diuen repetidament, i l’Estat no fa res per a millorar-ho. Aquests informes deixen ben clar que els drets lingüístics dels no castellanoparlants de l’Estat no es respecten.

2. Podria continuar informant-se de per què no s’aturen els casos de catalanofòbia que provoquen repetidament funcionaris de l’Estat, molt especialment funcionaris dels cossos policials, que se suposa que ens haurien de protegir a tots, i que en lloc d’això violen els drets lingüístics i civils de bona part de la ciutadania espanyola. Per si algú no ho sap, estic parlant de casos com ara multes, vexacions o detencions pel fet de parlar en català amb policies o guàrdies civils.

3. Podria continuar informant-se de per què el català és l’única llengua amb més de 10 milions de parlants que no és oficial de la Unió Europea. Recordem que l’oficialitat només depèn del Gobierno, i que el fet de no ser oficial té repercussions negatives importants als territoris de parla catalana. Aquestes repercussions són sobretot per la normativa europea que obliga a usar llengües oficials de la Unió en multitud d’aspectes, sobretot en l’àmbit del consum; i això, a la pràctica, dificulta molt l’ús de llengües no oficials. Que ningú es pensi que el més important és si els nostres eurodiputats poden o no parlar en català al Parlament Europeu. Això, ni és el tema principal ni depèn només de l’oficialitat. Quan la Sra. Celaá se n’informi veurà també que hi ha 11 llengües oficials a la Unió Europea que tenen menys parlants que el català.

4. Segur que també li deu interessar saber la manca absoluta de reconeixement que té el català a la Franja de Ponent, on el 80% dels seus habitants són catalanoparlants! Això comporta, entre moltes altres conseqüències, que l’ensenyament del català no sigui obligatori per a tots els estudiants i que la competència en català dels mestres sigui molt baixa. Segur que quan ho sàpiga li semblarà inversemblant.

Parlant d’obligatorietat, per anar acabant, em permeto recordar a aquells que diuen que les llengües no s’han d’imposar que actualment a Espanya hi ha més de 500 lleis, normes i disposicions que obliguen a usar el castellà en els àmbits més diversos que us pugueu imaginar.

I acabo: li recordo, a la Sra. Celaá i a tothom que ho vulgui saber, que a la Plataforma per la Llengua només volem que els catalanoparlants tinguem els mateixos drets que tenen parlants d’altres llengües de dimensions similars en països respectuosos amb la diversitat lingüística. Ara com ara, n’estem molt lluny. Ben segur que la Sra. Celaá, un cop informada, posarà fil a l’agulla, ja que, a més de portaveu, ella és ministra d’Educació!