DIONÍS GUITERAS
ALCALDE DE MOIÀ (ARA MOIÀ)
“Estaré on el partit em digui que he d’estar”
consens · Destaca els beneficis que pot aportar al municipi el pas de dos a quatre partits en el ple i la voluntat de sumar el màxim d’acords diputació · Creu que poca gent va entendre el pacte “surrealista” entre JxCat i el PSC
Entenem com un elogi i un premi a la feina feta durant aquests vuit anys que un 46% de la població ens hagi donat suport
Quan finalitzem el 2019 segurament ja estarem molt a prop del 75% d’endeutament, que és el màxim permès
És el moment que altra gent del Moianès comenci a agafar responsabilitats i no monopolitzar el lideratge de la comarca
Amb vuit anys d’experiència al capdavant de l’equip de govern, Guiteras afronta el seu tercer mandat consecutiu amb el repte d’acabar el procés de recuperació econòmica del consistori, que l’any 2011 es va haver de declarar en fallida. Per fer-ho, necessitarà el suport dels grups de l’oposició, ja que Ara Moià, candidatura vinculada a ERC, es va quedar a un regidor d’aconseguir repetir la majoria absoluta que va aconseguir fa quatre anys, quan només es van presentar als comicis dues candidatures.
Tot i haver guanyat les eleccions, van passar de deu regidors a sis i van perdre la majoria absoluta. Com valora els resultats?
Els valorem molt positivament. És cert que hem passat de deu regidors a sis, però també és cert que hem tingut el 46% dels vots i que el resultat en nombre de regidors i regidores té a veure amb el fet que el mandat anterior érem només dues forces polítiques i ara en som quatre. Per tant, entenem com un elogi i un premi a la feina feta durant aquests vuit anys que un 46% de la població ens hagi donat suport.
Quina valoració fa del fet que el ple passi de dos a quatre partits?
Com a mínim hi ha dues qüestions a comentar que són molt interessants. La primera és que quan el poble estava molt malament sembla que hi havia molt poques ganes d’implicar-se en la resolució d’aquests problemes. Això no és una crítica, és simplement una constatació.
I la segona?
Que ara hi hagi més forces vol dir que les coses potser s’han fet ben fetes i que ara ja es veu espai per a la política i no per a la gestoria, que és el que hem hagut de fer els últims anys. Per tant, que hi hagi més formacions i gent al municipi amb ganes de fer política crec que és una molt bona notícia i estem molt contents, perquè vol dir que s’expressa en el ple la pluralitat i la diversitat de la societat.
I, malgrat passar a governar en minoria, cap dels grups de l’oposició van presentar una candidatura alternativa i es van mostrar oberts a treballar conjuntament...
Quan vam tenir els resultats electorals ens vam reunir amb totes les forces polítiques i tothom ens va dir que no volia entrar al govern del dia a dia, però sí que vam ser capaços de trobar punts en comú entre les quatre forces sobre polítiques del municipi que ens preocupen a tots.
Com quins?
Per exemple l’urbanisme, la seguretat, el reglament d’ordenació municipal, que encara no en tenim... Són tres coses prou interessants que podem i volem treballar tots conjuntament. El que farem serà crear comissions reglades en què debatrem aquests temes per poder arribar al ple ja amb el màxim de consens possible.
Parlant d’urbanisme, quines mesures adoptarà per solucionar el problema?
La primera és finalitzar el POUM, que està engegat i ens cal acabar-lo. També entomar aquelles modificacions puntuals d’unitats d’actuació que si ens esperem a resoldre-les amb el POUM potser serà massa tard. Tenim una feinada enorme amb l’urbanisme però crec que en haver-hi més grups a l’Ajuntament ho podrem afrontar d’una manera molt més consensuada i molt més pràctica i eficient.
Prendrà mesures en matèria de seguretat ciutadana?
El problema de seguretat ciutadana que té Moià és, comparativament, molt menor al que tenen molts altres pobles i ciutats de Catalunya, i això és una realitat. Tot i això, no ens hem de conformar i per aquest motiu el desplegament 24 hores al dia i set dies a la setmana dels Mossos d’Esquadra des de l’oficina de Moià crec que és una cosa imprescindible. Estem treballant amb el Departament d’Interior per aconseguir-ho i l’Ajuntament hi col·labora amb obres d’ampliació de l’oficina dels Mossos i la policia local. Respecte a la policia local, cal ampliar una mica la plantilla intentant recuperar uns quants agents. La vam haver de reduir perquè no podíem pagar el manteniment d’un cos de policia com el que teníem en aquell moment.
Un projecte que s’havia fet ja imprescindible era el de la nova depuradora. En quin estat es troba?
En el ple de juliol ja es va aprovar definitivament tot i es van desestimar les darreres al·legacions que s’havien presentat. L’empresa constructora ens va dir que segurament a partir del dia 12 de setembre s’iniciaran les obres.
Creu que serà una bona eina per reduir la contaminació?
Totalment. És una depuradora amb nova tecnologia, una tecnologia que la depuradora actual no tenia i, per tant, no podia depurar tal com volíem nosaltres. També la pressió inspectora i sancionadora per part de l’Ajuntament, així com la conscienciació dels empresaris, ha fet que el nivell de contaminació d’aigües residuals que ens arriba a la depuradora ja sigui molt més baix. Ara amb la nova depuradora, amb les noves tecnologies i el coneixement que tenim esperem tenir un medi ambient digne per a un territori tan preciós com el Moianès.
Respecte al Moianès, què creu que ha aportat tant a Moià com a la resta de municipis que l’integren la creació de la comarca?
El que ha aportat és mantenir l’esperit que havia tingut el Consorci del Moianès, que és treballar mancomunadament pel desenvolupament econòmic del territori, pel servei a les persones i, sobretot, per donar serveis als municipis allà on aquests no poden arribar. I tot això partint del consens i la màxima que hem tingut durant tots aquests més de vint anys des del Consorci del Moianès, que el model de governança és d’un poble, un vot. Aquest model de treballar tots de manera conjunta i unitària és el que hem volgut mantenir i, lamentablement, aquest mandat no podrà ser així.
Per què?
Perquè hem ofert un govern d’unitat a totes les formacions polítiques i, de moment, JxCat se n’ha desmarcat. Les altres formacions representades al Consell Comarcal estan disposades a entrar al govern un temps prudencial perquè aquest tingui la màxima diversitat però, lamentablement, JxCat no vol.
I econòmicament, quan vostè va començar a exercir d’alcalde, Moià tenia un endeutament de gairebé el 400% i va haver de declarar en fallida el municipi. Quina va ser la recepta per sortir-ne?
És una recepta múltiple, és a dir, no és només una aspirina, sinó que hem hagut de fer un còctel
de medicaments per poder atacar el deute. La racionalitat del pressupost és el primer que vam abordar, el qüestionament de la manera de prestar els serveis que oferia l’Ajuntament i buscar fórmules perquè sigui més eficient la inversió feta i, també, la bona gestió econòmica dels recursos. Amb aquesta recepta hem aconseguit sortir d’aquesta situació. Quan finalitzem el 2019 segurament ja estarem molt a prop del 75% d’endeutament, que és el màxim permès.
Quines actuacions destacaria de les que no ha pogut fer per la situació econòmica del municipi?
El que diria seria el que hem fet, que és aconseguir que en breu s’iniciïn les obres de la depuradora, que és una infraestructura cabdal. També que hem fet manteniments bàsics a tot el que són equipaments públics. És cert, però, que ha sigut molt poc i no tot el necessari, ja que l’any 2011 ja acumulàvem molts anys amb manca de manteniment a tot tipus d’equipaments i infraestructures. S’ha estat molt de temps fent molt poca cosa o només l’imprescindible i, ara que revertim la situació econòmica, cal fer un esforç inversor important perquè Moià es mereix tenir uns carrers i uns equipaments dignes, i fins ara no ha sigut possible.
Ha comentat que l’objectiu al final d’aquest any és aproximar-se al 75% d’endeutament. Quin és l’objectiu econòmic de cara al final del mandat?
El final del mandat acabarà pràcticament amb el final del pla d’ajustament imposat pel Ministeri d’Hisenda. Per tant, l’objectiu d’aquests quatre anys pel que fa a l’endeutament és seguir en la línia d’aconseguir situar-nos en uns números que ens permetin sortir de les pressions més importants que ens marquen les administracions superiors. No ens marquem, però, un percentatge d’endeutament concret perquè crec que aquest mandat també hem de debatre el model de gestió d’impostos. Ens hem de plantejar amb un debat públic si reduïm aquesta pressió fiscal tan elevada que tenim ara una vegada baixem del 75% d’endeutament o si la mantenim i ens posem al dia més ràpidament pel que fa a les infraestructures del municipi.
Passant al Consell Comarcal, després de vuit anys, aquest any no hi continua com a president. Per què?
Em vaig comprometre a muntar l’estructura i crear una nova administració des de zero, i aquests objectius s’han assolit, motiu pel qual considero que ara és el moment que altra gent del Moianès comenci a agafar responsabilitats i no monopolitzar el lideratge de la comarca.
I, a la Diputació de Barcelona, vostè estava cridat a ser-ne el president però el pacte entre JxCat i el PSC li ho va impedir. Va entendre el pacte?
No l’he entès jo i no l’ha entès bona part del país. Fins i tot no l’han ni entès els votants de JxCat. És una cosa surrealista que no té cap sentit i que trenca, a més, la coalició que vam fer el mandat anterior. Si es torna a aplicar el 155 i ens falta la Diputació de Barcelona, jo no vull tornar a sentir discursos sobre Prat de la Riba i la Mancomunitat. Això ja és impossible i, per tant, que ens vinguin amb altres discursos perquè aquest ja no cola.
Crec que ha trencat ponts i confiances, però les dues formacions i el país han d’estar per damunt d’això i s’han de refer. En el dia d’avui les confiances no hi són o estan molt tocades, però això és un accident en el camí i cal treballar per la unitat del republicanisme.
S’ha plantejat tornar a la política autonòmica o provar altres arenes com ara l’estatal?
No, jo soc un soldat del partit i, per tant, estic a la seva disposició. Estaré allà on em diguin que he d’estar i on em senti capacitat per estar.
L’alcalde que havia de presidir la Diputació
El polític i empresari vinculat al món de l’agricultura ecològica Dionís Guiteras tenia tots els números per ser el president de la Diputació de Barcelona aquest mandat, fins que el pacte entre JxCat i el PSC li ho va impedir. Nascut a Granollers fa 49 anys, n’acumula 13 com a militant d’ERC i afronta ara el seu tercer mandat al capdavant de l’Ajuntament de Moià. Durant els darrers vuit anys, Guiteras ha combinat l’alcaldia amb la presidència del Consell Comarcal, així com amb altres càrrecs institucionals durant un lapse de temps menor. Coincidint amb els moments crucials perquè la comarca del Moianès esdevingués una realitat, va ser diputat al Parlament de Catalunya, en la desena legislatura, que va durar del 2012 al 2015. Després dels comicis municipals d’aquell mateix any, l’acord de govern entre CiU i ERC va permetre a Guiteras ser elegit vicepresident de la Diputació de Barcelona. Ara, tot i haver passat el relleu a la presidència del Consell Comarcal i no haver aconseguit la presidència de la Diputació de Barcelona, Guiteras afirma que no s’ha plantejat el salt a cap altra arena política.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.