Dos anys de dolor i preguntes
El jutge que investiga els atemptats de Barcelona i Cambrils manté tres peces secretes, cap sobre la suposada relació del CNI amb l’imam de Ripoll
La capital catalana recorda avui, amb sobrietat, les víctimes a la Rambla
Avui, quan faltin deu minuts per a les cinc de la tarda, víctimes, familiars i professionals reviuran el brutal atropellament a la Rambla de Barcelona, amb 16 morts, seguit l’endemà amb l’atac al passeig marítim de Cambrils, amb una dona assassinada. El segon aniversari d’aquest atemptat gihadista, protagonitzat per vuit joves marroquins veïns de Ripoll i liderats per l’imam Abdelbaki es-Satty, encara provoca molt dolor (Javier Martínez, el pare d’en Xavi, el nen de 3 anys mort a la Rambla, n’és un exemple) i també moltes preguntes. Una mostra evident va ser al juliol, quan Público va apuntar una estreta relació entre el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) i l’imam. El reclam de respostes clares des de la societat es conjuga avui amb un homenatge sobri i respectuós amb les víctimes, a les deu del matí a la Rambla, organitzat per l’Ajuntament barceloní.
I, mentre el govern espanyol no aporta llum, el jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiencia Nacional que investiga els atemptats de Barcelona i Cambrils i l’explosió d’Alcanar manté tres peces secretes, i en cap d’aquestes es busquen connexions entre el CNI i l’imam Es-Satty. Són: la peça 3, sobre comunicacions telefòniques; la 4, sobre protecció de testimonis, alguns dels quals són veïns i cambrers que van veure Driss Oukabir, un dels tres processats, prop d’Alcanar, i la peça 9, sobre comissions rogatòries per descobrir si la cèl·lula de joves i menors tenia connexions a l’estranger. Per ara només ha transcendit que van viatjar a París i Brussel·les, tal com s’ha vist en fotos dels seus mòbils recuperats pels Mossos. Els investigadors sostenen que el grup es va començar a radicalitzar el 2015, amb l’imam de captador, i que –d’acord amb l’anàlisi del disc dur de l’ordinador de l’imam, trobat a Alcanar– en els darrers tres mesos van elaborar els explosius. El 17 de novembre del 2016 hi ha la primera cerca per fabricar explosius.
Aquest any, el jutge José Luis Calama ha mantingut el processament dels tres empresonats dictat pel magistrat Fernando Andreu: Driss Oukabir, germà de Moussa, l’únic nascut a Catalunya, i a qui s’atribueix haver llogat la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va dur a terme l’atropellament criminal; Mohamed Houli Chemlal, que es va salvar de l’explosió d’Alcanar, el 16 d’agost, i Said Ben Iazza, acusat de col·laboració amb organització terrorista per haver deixat la seva documentació i una furgoneta perquè els radicals compressin material per elaborar triperòxid d’acetona. Als dos primers, se’ls acusa de tres delictes: integració a organització terrorista, fabricació d’explosius i temptativa d’estralls.
Al juliol, el magistrat va dictar la pròrroga de dos anys més de presó provisional (el màxim són quatre) a tots tres. En espera dels darrers resultats, el jutge Calama haurà de respondre aviat a la nova petició de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que representa el pare d’en Xavi, perquè s’aclareixin les relacions de l’imam amb el CNI arran de les informacions del juliol. Reclamació que la fiscalia hauria rebut amb fredor.
Vint víctimes refusades pel jutge
A part del xoc de viure un atemptat, algunes víctimes protagonitzen un calvari per ser reconegudes com a tals per l’administració espanyola o pel jutjat, tal com van denunciar recentment professionals de l’associació Unitat d’Atenció i Valoració dels Afectats per Terrorisme (Uavat), contractats per l’Ajuntament de Barcelona.
Al març, el jutge de l’Audiencia Nacional va refusar la personació d’una vintena d’afectats que asseguraven que tenien seqüeles psicològiques, perquè el forense no va poder fixar-ne la relació. El jutge sí que ha reconegut els familiars de les víctimes mortals i uns 140 ferits per ser indemnitzats. La fiança als tres processats es va fixar en 1 milió d’euros, tot i que poden ser declarats insolvents.
D’altra banda, la sala penal va refusar la petició de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), representada pel despatx Fuster-Fabra, perquè els tres processats siguin acusats d’assassinats en no ser actors directes, tot i que va deixar la porta oberta al fet que es plantegi en el judici.