Un estiu calent a Europa

Les incerteses (el Brexit, les tensions comercials globals, la por que arribi una nova gran recessió) estan marcant aquest agost atípic a Europa. La tardor calenta que sol esperar els governs a la tornada de vacances s’ha avançat a l’estiu en moltes capitals, on s’afronten crisis internes amb repercussions a la resta del continent. El que segueix és un breu resum de les principals.

Regne Unit. La determinació del nou primer ministre, Boris Johnson, de treure el país de la Unió Europea el pròxim 31 d’octubre encara que no hi hagi acord de sortida, ha forçat l’oposició (i part dels conservadors en el poder) a mobilitzar-se per frenar un Brexit dur. L’últim a moure fitxa ha estat el cap laborista, Jeremy Corbyn, que demana a tots els diputats contraris a la sortida a la brava el suport a la moció de censura que té previst presentar contra el premier el setembre. El pla consisteix a encapçalar un govern provisional que ajorni el Brexit i convoqui eleccions. Dirigents liberaldemòcrates i rebels conservadors, però, es resisteixen a entregar el poder a una “figura divisiva” com la del líder laborista. A l’estrès que genera el diabòlic compte enrere cap al Brexit abrupte, s’hi afegeix el creixement negatiu de l’economia (-0,2%), el segon trimestre.

Itàlia. Encoratjat pels sondejos, que li donen fins a prop d’un 40% de suport, el poderós ministre de l’Interior i líder de la ultradretana Lliga, Matteo Salvini, ha trencat l’aliança de govern amb els socis del Moviment 5 Estrelles (M5E) amb la finalitat de rendibilitzar a les urnes la popularitat aconseguida amb la seva política de mà de ferro contra la immigració, la mateixa que explota sense límits amb el cas Open Arms. La jugada li podria sortir malament si, finalment, el M5E s’aliés amb el Partit Demòcrata per frenar les eleccions i formar un govern que abordi qüestions d’urgència (pressupost), una entesa, d’altra banda, que tampoc està garantida. El caos polític s’instal·la a Roma i no se’n veu el desenllaç immediat, mentre l’economia s’estanca.

Alemanya. L’equilibri precari que manté en peu el govern de gran coalició ha estat sacsejat per la publicació de les últimes dades econòmiques, que col·loquen el país al llindar de la recessió. La caiguda de les exportacions i de la producció industrial, els dos grans carrils per on avança la locomotora europea, han propiciat la brusca frenada. A Berlín, s’alcen veus crítiques que reclamen més despesa pública per estimular l’economia. Merkel, però, es manté inflexible en el rigor pressupostari.

Espanya i França. Sánchez reprendrà les negociacions amb els partits a finals d’agost o a principis de setembre per tancar una investidura gestionada des d’un principi amb poca traça. Macron, que no recupera popularitat, prepara la rentrée: reformes com la de les pensions amenacen de tornar a fer sortir els armilles grogues al carrer.