Indignació ciutadana

“És un cop d’estat en tota regla contra la nostra democràcia”, es queixava Rebecca, una dona d’uns 50 anys que, acompanyada de la seva neboda adolescent, va anar fins davant del Parlament de Westminster amb una bandera de la Unió Europea per protestar contra la decisió del primer ministre, Boris Johnson, de suspendre les sessions per evitar que l’oposició impedeixi una sortida de la UE sense acord. Ahir a la tarda, a l’esplanada verda que hi ha a l’exterior del Parlament, una zona on s’acostuma a col·locar la premsa, hi havia desenes de manifestants amb banderes europees i britàniques per mostrar el seu desacord amb els plans de Johnson i expressar el seu desig de continuar a la UE.

Rebbeca treballa en un hospital públic, concretament en el servei de diabetis, i no podia amagar la seva preocupació pel que pugui passar si s’acaba produint un Brexit dur. “Em preocupa pensar d’on trauran la insulina els meus pacients”, confessava. La insulina és un dels medicaments que més costaran de trobar en cas d’un Brexit.

Els voltants del Parlament estan plens des de fa dies de banderes europees. “Sincerament no sé què passarà, però espero que el govern escolti aquestes protestes, freni el Brexit i convoqui eleccions”, va afegir. Al costat de la Rebecca hi havia un italià d’uns 40 anys, Gianni. No va anar a Westminster per protestar, sinó per feina. Treballa com a operador de càmera de televisió i fa setze anys que viu al Regne Unit, però li agrada explicar que ell està a favor de la UE i no entén el Brexit. “Johnson dirà el que calgui per mantenir-se en el poder, no té principis, no sé com aquest país ha pogut acabar amb algú com ell.”

En els setze anys que fa que viu al Regne Unit, Gianni no s’ha fet el passaport perquè creia que no li feia falta. Ara es vol treure el permís de residència simplificat que ofereix el govern britànic per assegurar-se que es podrà quedar al Regne Unit en cas d’una sortida no pactada. Està casat amb una xinesa que hi té la residència permanent i tenen una nena de quatre anys, que té la doble nacionalitat. “Em preocupa que la lliura encara caigui més, que es produeixi una falta d’aliments i de medicaments”, expressa Gianni. “Tota la informació que es refereix al Brexit és negativa”, afegeix. En una cafeteria d’un dels carrers que escapen de l’avinguda principal hi havia Marcos, un jove de 25 anys que en fa quatre que va arribar a Londres. És músic, però no té gaire temps per dedicar-s’hi. La feina de cambrer li consumeix la major part del temps. “Els britànics són molt intel·ligents, d’una manera o altra s’ho faran venir bé perquè la cosa vagi bé, segons els seus interessos”, expressa. Diu que ja s’ha tret el preestatus de resident que ofereix el govern als 3,2 milions d’europeus que viuen al Regne Unit. Ha de fer cinc anys que visquin aquí per obtenir l’estatus, és a dir, el permís per quedar-s’hi. “D’aquí a un anys em donaran l’estatus permanent”, assegura el Marcos.