Escòcia planta cara

Tot i que la classe política britànica encara païa ahir l’astuta maniobra del primer ministre Boris Johnson de suspendre el Parlament per impedir que l’oposició eviti un Brexit dur, les reaccions dels contraris a una sortida sense acord de la UE no es van fer esperar. La més contundent va venir d’Escòcia. Primer, per la dimissió de Ruth Davidson, la líder dels conservadors escocesos, que va ser clau en la victòria tory en les eleccions generals del 2017, i, després, per la vista celebrada ahir en un tribunal d’Edimburg per decidir sobre la legalitat de tancar el Parlament de Westminster.

La renúncia de Davidson ha estat un cop molt dur per als unionistes escocesos, ja que se li atribuïa haver canviat el destí del Partit Conservador a Escòcia en obtenir 13 diputats en les eleccions generals del 2017. Fins aleshores només en tenien un. I aquests 13 diputats escocesos van ser clau perquè Theresa May es pogués mantenir en el poder, juntament amb els 10 unionistes nord-irlandesos que li van donar la majoria.

Però Davidson va aconseguir el que semblava impossible aleshores: frenar els nacionalistes de Nicola Sturgeon, que en els anteriors comicis van aconseguir pràcticament tots els escons. A més, Sturgeon havia plantejat les eleccions del 2017 en clau independentista.

Davidson, però, era també una de les més ferotges opositores al Brexit i, en especial, al proposat per Johnson. La seva personalitat era clau per als unionistes, amb el seu discurs moderat, en qualsevol futur referèndum independentista a Escòcia. Ahir Davidson va al·legar motius familiars i polítics per prendre la decisió.

“Tot i que mai no he amagat el conflicte que sento sobre el Brexit, he intentat que el nostre partit reconegui i respecti el resultat del referèndum [europeu]”, va declarar ahir. No va voler atacar Johnson i va demanar que si aconsegueix un nou acord amb la UE li donin suport.

En aquest sentit, la primera ministra escocesa va reiterar ahir que la suspensió del Parlament fa que la independència d’Escòcia sigui l’única sortida possible. Va dir que el suport per deixar de ser part del Regne Unit s’estava incrementant cada dia. “Tancar el Parlament per forçar a una sortida sense acord no és democràcia, és una dictadura”, va denunciar Sturgeon, que hi va afegir: “Si els diputats no s’uneixen la setmana vinent per aturar Johnson, aleshores significarà que la democràcia ha mort.” També va dir que un dia miraran enrere i veuran que el dia que Johnson va suspendre el Parlament “va ser el dia que la independència d’Escòcia es va convertir en inevitable”. S’espera que Sturgeon convoqui la nova consulta sobiranista escocesa abans de mitjan any vinent. El suport a la independència supera el 50% des que Johnson va arribar al poder, el 24 de juliol.

També ahir es va fer la vista en un tribunal civil d’Edimburg per decidir sobre la legalitat de la decisió de Johnson. La demanda va ser presentada el mes passat per 75 diputats britànics liderats pel Partit Nacionalista Escocès (SNP) i pels liberaldemòcrates en previsió que Johnson prendria el camí que finalment ha pres.

El representant de l’acusació va declarar davant la jutgessa que “els poders de l’executiu no son il·limitats o sense restriccions” i hi va afegir: “No vivim en un estat totalitari.” A més, va dir que la suspensió del Parlament significava una “negació de la responsabilitat política” i que és inconstitucional.

Mentrestant, a Westminster, els partits de l’oposició intenten unir-se de cara a dimarts, quan es reobrirà el Parlament, per mirar de tramitar una legislació que freni el pla de Johnson. Han de demanar una sessió extraordinària i no els queda temps.

Una altra opció seria que el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, presentés una moció de censura contra Johnson. Li caldria el suport del rebels conservadors europeistes. Aquests, tot i que volen fer fora Johnson, no volen facilitar l’arribada al poder dels laboristes, i encara menys de l’extrema esquerra de Corbyn. Una moció duria a la convocatòria d’eleccions i l’única alternativa a Johnson seria Corbyn.

D’altra banda, més d’un milió de britànics han firmat una petició popular perquè es debati al Parlament el tancament de la cambra.