El record de l’horror nazi no atura els ultres

La matinada de l’1 de setembre del 1939, des d’un bastió proper a la ciutat de Gdansk va saltar el primer missatge d’alerta d’un comandant polonès cap seus superiors. Wielun, al centre del país, es trobava, des de poc després de les quatre de la matinada, sota foc enemic. Era el primer bombardeig de l’exèrcit nazi sobre Polònia, l’inici del que el Tercer Reich havia planejat com una guerra llampec sobre el país veí, una Polònia afeblida incapaç de presentar una resistència eficaç. Començava el que seria la Segona Guerra Mundial, un conflicte tant o més mortífer que l’anomenada Gran Guerra. A més dels més de 50 milions de morts, militars i civils, que es calcula que hi va haver arreu del món fins a la capitulació del Tercer Reich (1945), la Segona Guerra Mundial va anar acompanyada d’una monstruositat sense precedents: l’Holocaust, el confinament i assassinat en camps d’extermini de més de sis milions de persones. Eren majoritàriament jueus, però també gitanos, homosexuals, persones amb discapacitats i també presos polítics.

El president d’Alemanya, Frank Steinmeier, i la cancellera Angela Merkel seran, avui, en els actes de Varsòvia en què es recordarà l’inici d’aquella guerra, organitzada des de Berlín per la maquinària de l’horror nazi, vuitanta anys enrere. Per a Steinmeier i Merkel, com per als seus respectius antecessors en el càrrec, acudir a aquests tipus d’aniversaris i actes en record de les víctimes del nazisme forma part de la responsabilitat històrica de l’Alemanya actual envers els crims del Tercer Reich d’Adolf Hitler. Sigui a Varsòvia –capital del primer país atacat pels nazis–, a Normandia –on el juny del 1944 va desplegar-se el desembarcament aliat que va començar a posar fi al domini bèl·lic nazi– o a Israel.

També avui, dia 1 de setembre, se celebren a l’est d’Alemanya unes eleccions regionals marcades per la por entre les forces democràtiques que la nova ultradreta, Alternativa per Alemanya (AfD), esdevingui el partit més votat. Són uns comicis d’impacte demogràfic limitat: entre Brandenburg i Saxònia, els dos estats federats on hi ha els comicis, sumen uns 5,1 milions d’electors, per a un país de 82 milions d’habitants. L’AfD està descartada per la resta dels partits com a soci de coalició o aliat extern. Encara que tregui el 21% de vots que se li pronostiquen a Brandeburg o el 24% a Saxònia, no podrà ni governar ni participar del govern d’altres. A Saxònia, el partit dominant des de la reunificació alemanya –el 1990– és la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. Se suposa que el partit de la cancellera defensarà la posició de primera força. Els sondejos li donen un 32% dels vots. A Brandeburg, domina també de fa dècades el Partit Socialdemòcrata (SPD), ara molt afeblit i amb una estimació de vots, en els darrers sondejos, del 22%.

El record de les víctimes del Tercer Reich és molt present a tota Alemanya, no només en forma d’aniversari, sinó també en els múltiples monuments als jueus, els gitanos i altres col·lectius de víctimes. Aquests dies, amb ocasió de l’aniversari de la invasió de Polònia, es poden veure els cartells de Nie wieder (“Mai més”) sobre edificis públics o sales d’exposicions on es recorda el capítol més fosc de la història recent alemanya.

Vuitanta anys després de l’inici de la Segona Guerra, sembla que el record de la monstruositat nazi no fa prou mal a l’AfD, un partit amb líders com ara Andreas Kalbitz, el candidat de Brandeburg, amb un ampli historial de vincles amb el neonazisme. L’AfD potser no arribarà a ser la primera força, però haurà doblat els resultats de les anteriors regionals. Un de cada quatre o cinc votants s’haurà decantat per ells.