Sánchez diu no és no a votar
no
Explicita el vet al referèndum perquè “trenca la societat” i ofereix diàleg bilateral dins la Constitució
Tem un xoc amb Torra a la tardor i alerta de la ruptura
A Iglesias li ofereix càrrecs fora del govern i eines de control al programa
A vint dies de la data límit del 23 de setembre perquè les Corts es dissolguin de manera automàtica i donin pas a una repetició de les eleccions generals el 10 de novembre, Pedro Sánchez va abandonar ahir La Moncloa per presentar a l’estació de Chamartín –de la qual surten els trens que van al nord i a l’oest de Madrid i no els que van a Catalunya– la Proposta oberta per a un programa comú progressista, un text de 370 mesures que ell ofereix a Unides Podem com a base d’una possible investidura i que l’oposició sospita que en realitat és el futur programa electoral del PSOE. En el punt 350, l’únic dedicat a Catalunya, el president espanyol va més enllà del programa amb què va guanyar el 28 d’abril i ara explicita el seu “no” a un referèndum perquè “trenca la societat” i ofereix un diàleg bilateral a la Generalitat dins la Constitució. A Pablo Iglesias, l’última oferta que li fa deixa Podem sense ministres i li dona càrrecs intermedis i eines de control del programa.
En l’últim programa electoral, Sánchez no va incloure un no explícit al referèndum català: va establir una equidistància entre independentistes i el PP, Ciutadans i Vox: “Ni des del dret d’autodeterminació ni des d’un estat d’excepció territorial amb caràcter permanent a través de l’article 155 es pot construir el futur.”
Ja no renega del 155
En el seu Programa comú progressista, Sánchez sí que explicita ara el seu no a qualsevol consulta com a solució, no renega del 155, proscriu la paraula federal i es limita a “apostar per un estat de les autonomies fort i cohesionat” que ell aspira a “perfeccionar”. “En aquest model no hi té cabuda un referèndum d’autodeterminació que el Tribunal Constitucional ha considerat contrari a la Constitució i que, des d’una perspectiva política, provoca el trencament de la societat”, manté. L’únic camí que ofereix a Quim Torra és un diàleg bilateral dins la Constitució, una paraula no inclosa en la declaració de Pedralbes del desembre del 2018 i que va ser substituïda per l’expressió més ambigua “en el marc de la seguretat jurídica”. El que Sánchez torna a abraçar és l’etiqueta “crisi de convivència”. “Abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i també entre el govern d’Espanya i la Generalitat, sempre dins de la Constitució”, avisa. Es dona la circumstància que quan va visitar Carles Puigdemont el 15 de març del 2016 el president ja li va reprotxar aquest clixé, i l’aleshores líder del PSOE a l’oposició va admetre-li que era desafortunat.
L’avenç autonomista que no diferencia Catalunya de la resta de territoris inclouria aclarir el repartiment de competències i posar les bases per aprovar un nou model de finançament que posi fi a l’actual, caducat des de fa cinc anys. “Diàleg, no unilateralisme. Trobada i no ruptura. Estatut d’autonomia i no un referèndum d’autodeterminació que trenca les bases de convivència i situa la societat en un carreró sense sortida”, ofereix a Torra.
“Tindré crisi territorial”
En l’exposició a l’estació de Chamartín davant el centenar de col·lectius amb què s’ha reunit –entre els quals, l’exdiputada de Podem Nagua Alba–, Sánchez va donar per descomptat que a la tardor ell farà front a “una crisi territorial”, pressuposant que la sentència del Tribunal Suprem serà una condemna als presos polítics.
La negativa rotunda a considerar el referèndum és una línia vermella irrellevant des del punt de vista de l’entesa amb Unides Podem: Pablo Iglesias no només no ha posat mai sobre la taula en les cites amb Sánchez la condició d’una consulta, sinó que ha reconegut que en una tardor catalana d’alt voltatge la iniciativa política seria de Sánchez i que ell li seria lleial.
Torra i la cita PSOE-ERC
El que fa la negativa a la consulta és condicionar la conferència que dijous dictarà a Madrid el president Quim Torra i marcar també la cita que avui a les deu del matí tenen al Congrés els negociadors socialistes José Luis Ábalos i Adriana Lastra amb els republicans Gabriel Rufián i Carolina Telechea.
Entre les 370 mesures del pla de Sánchez hi ha un nou Estatut dels treballadors, la correcció dels punts més lesius de la reforma laboral –no diu res de derogar la reforma de Mariano Rajoy com vol Podem–, un blindatge constitucional de les pensions basat en l’IPC, un ingrés mínim vital i l’aprofundiment en el decret del març contra els lloguers abusius. A més de la sintonia en molts punts ja acordats en el pressupost tombat a la primavera, l’oferta als d’Iglesias és viure fora del govern amb dret a càrrecs intermedis, una oferta que Sánchez presenta amb adjectius superlatius. “Responsabilitats capitals en rellevants institucions de l’Estat”, va dir Sánchez per embolcallar el seu no a una coalició. “No compartim pas tant per poder governar junts però sí prou propòsits socials i civils per no donar-nos l’esquena No hi ha condicions avui per convertir-nos en socis de govern, però això no ha de transformar-nos en adversaris: hi ha cabuda per ser aliats lleials com en el passat”, va proposar.
Enuig d’Iglesias
L’oferta de Sánchez es completa amb una triple garantia de control –una oficina nova adscrita a Hisenda, una comissió al Congrés i al Senat i una comissió reforçada amb la societat civil– per vigilar el compliment del programa. Però Iglesias no dona el braç a tòrcer i exigeix un govern de coalició del PSOE i Podem com els que governen vuit comunitats actualment. “La política no pot basar-se en la confiança, sinó en les garanties. Un govern de coalició és l’única garantia per tirar endavant les polítiques que poden canviar la vida de la gent”, avisa Iglesias. “Estic disposat a assumir la humiliació que Sánchez em veti, no que humiliï 3,7 milions de votants”, va reblar Iglesias.
Tot i que el persegueix l’estigma que en realitat vol les eleccions per les enquestes que li ensenya el guru Iván Redondo, Sánchez sosté que “el 10 de novembre no té per què haver-hi eleccions i ens pot agafar debatent la llei d’eutanàsia”. L’exemple sobta perquè el Congrés, que el maig del 2018 va rebutjar una iniciativa del Parlament defensada per Alba Vergés (ERC), Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas (CatECP) sobre la “dignitat” en el moment de morir, no ha obert mai un diumenge –com seria el 10-N– per discutir una llei.
LES FRASES
Budó conclou que La Moncloa no vol dialogar
El govern no veu “res de nou” en les mesures que Pedro Sánchez proposa per resoldre el que anomena “crisi de convivència a Catalunya”. “Sembla que hi ha una voluntat expressa per part del govern espanyol de no dialogar”, va resoldre ahir la portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, que va recordar que va ser La Moncloa qui es va aixecar de la taula que havia de posar les bases al diàleg. La consellera de la Presidència va tornar a reivindicar la necessitat de poder parlar de tot, “sense exclusions”, és a dir, també del dret d’autodeterminació. De la mateixa manera ho veia el president exiliat, Carles Puigdemont, que va qualificar les mesures del president socialista en funcions de mera propaganda. “Si Sánchez fa una anàlisi a partir de la seva pròpia propaganda, és impossible que en surti cap proposta connectada amb la realitat. Viu a Matrix. La realitat és més tossuda i potent que la propaganda”, va escriure.