Política

Trump trenca de manera abrupta les negociacions de pau amb els talibans

Cancel·la una cimera secreta i deixa el procés en suspens

Ho justifica en una piulada després d’un atemptat a Kabul en què mor un soldat nord-americà

El president dels EUA, Donald Trump, va trencar de forma abrupta el diàleg que havia de dur la pau a l’Afganistan després de 18 anys de conflicte armat. En una piulada la matinada de diumenge que va agafar tothom per sorpresa, el mandatari va anunciar que cancel·lava una cimera secreta que s’havia de produir hores més tard a la residència presidencial de Camp David amb la presència del president afganès, Ashraf Ghani, i líders dels talibans per consolidar el principi d’acord anunciat dies enrere.

Trump va justificar la decisió per la responsabilitat dels talibans en un atemptat a Kabul la setmana passada en què van morir una dotzena de persones, entre què dos soldats de l’OTAN, un d’ells nord-americà. “Immediatament, vaig cancel·lar la reunió i suspendre les negociacions de pau”, va escriure Trump, criticant que els talibans no apliquin un alto el foc durant les negociacions i vulguin utilitzar la violència en el seu favor en les negociacions. Una reunió que si s’hagués produït hauria tingut lloc tres dies abans que l’aniversari dels atacs de l’11-S, que van desencadenar la intervenció militar a l’Afganistan.

La decisió de Trump deixa el procés de pau en suspens. “Necessitem compromisos significatius per tornar al diàleg”, va explicar, ahir, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, de gira per les televisions nacionals per explicar la decisió. “Havíem arribat a un punt on érem a prop, havíem fet avenços reals, però els talibans han fracassat a mantenir els compromisos. I quan això ha passat, el president Trump ha decidit no acceptar l’acord i no treballar amb ells si no poden complir allò acordat”, hi va afegir.

La decisió dels Estats Units és un cop dur a unes negociacions que estaven en el punt final. El principi d’acord implicava la retirada esglaonada de 5.000 soldats nord-americans dels 14.000 desplegats al país asiàtic i posar fi a la implicació de Washington en la guerra, a canvi que els talibans reduïssin els actes violents i que l’Afganistan deixi de ser un santuari per a gihadistes. Pressionat pels assessors bel·licistes que l’envolten, el president dels Estats Units no estava content amb tots els punts de l’acord, i per això havia convocat la cimera a Camp David. La retirada de l’Afganistan havia de ser una victòria que l’hauria ajudat en la campanya de reelecció.

El govern de Kabul es va posicionar al costat de Trump, culpant els talibans d’estar minant el procés de pau amb atemptats. “Una pau genuïna serà possible quan els talibans deixin de matar afganesos, abracin un alto el foc inclusiu i entrin en negociacions directes amb el govern afganès”, va piular Sediq Sediqqi, portaveu del govern afganès. El diàleg entre govern i talibans estava previst que iniciés d’aquí quinze dies. Els talibans van criticar la decisió. “Els nord-americans patiran més que ningú per haver cancel·lat les negociacions”, van dir.

Fins ara, les negociacions s’havien dut dins la cordialitat, i en aquest mateix ambient els talibans van deixar la porta oberta a tornar a seure a la taula de negociacions per resoldre una guerra que ja dura 18 anys, la més llarga de la història dels EUA.

LA XIFRA

18
anys
fa que els Estats Units estan enfangats en la guerra a l’Afganistan, que va començar el 7 d’octubre del 2001.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia