Regne Unit
La sortida del bloc europeu
Westminster tanca enmig del caos
Johnson suspèn el Parlament en una maratoniana sessió marcada per les protestes i la tensió
El govern es queda sense poder convocar eleccions i envia a Brussel·les el seu cap negociador per intentar arribar a un acord
Eren les dues de la matinada quan va començar la cerimònia de tancament del Parlament de Westminster, coneguda per la paraula anglesa prorogue. Els consellers reials procedents de la Cambra dels Lords i liderats pel black rod (“bastó negre”) van entrar solemnement a la dels Comuns i van convocar els diputats. Quan el president de la cambra, John Bercow, s’anava a aixecar de la cadira, un grup de diputats opositors van tractar d’impedir-ho, mostrant papers amb la paraula silenciats escrita, en protesta per la decisió del govern de Boris Johnson de suspendre el Parlament durant cinc setmanes.
Emulaven l’acció dels legisladors el 1628, quan també van intentar bloquejar la sortida del president del Parlament en protesta per una suspensió, en aquella ocasió ordenada pel rei Carles I. “Reconec que la nostra presència és requerida pels comissaris de sa majestat la reina”, va pronunciar Bercow, mentre era protegit pels consellers reials. “Em sento feliç de complir la meva part –va seguir dient–, però m’agradaria deixar constància que aquesta no és una suspensió estàndard o normal.”
Hores abans, el conservador Bercow havia anunciat la seva dimissió en un emotiu i teatral discurs que va ser aplaudit per l’oposició i rebut en silenci pels diputats del seu partit, que l’acusen de traïdor per haver permès el debat que frena el Brexit dur del primer ministre. Bercow i els seus ajudants van abandonar la cambra en comitiva, d’acord amb la tradició. Després van marxar els diputats tories, acomiadats per la bancada de l’oposició amb el crit de “vergonya!”.
La de dilluns va ser una de les sessions més llargues i dramàtiques que es recorden. Va estar marcada pel fet que els diputats no van aprovar avançar les eleccions com volia Johnson. Li calia el suport de 434 legisladors –dos terços de la cambra– i només en va aconseguir 293. Els partits de l’oposició es van abstenir. No acceptaran eleccions fins que Johnson arribi a un acord amb la UE o sol·liciti una pròrroga.
“Aquest govern no tornarà a ajornar el Brexit”, va afirmar Johnson en un elèctric cara a cara amb el líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, al voltant ja de la mitjanit. “No permetrem que el veredicte empàtic del referèndum [del 2016] sigui sufocat per una calculada tendència a la paràlisi”, va continuar el primer ministre, que va tornar a acusar Corbyn de covard pel fet de no acceptar les eleccions: “No es poden amagar per sempre.” I hi va afegir: “Estic determinat a provar que és aquest govern el que està al costat de la gent.” “El que no ha dit el primer ministre és que està disposat a obeir la llei d’aquest país”, li va etzibar Corbyn. Es referia al fet que Johnson no vol reconèixer la llei aprovada la setmana passada, que frena una sortida sense acord. “I la cambra està a punt de quedar suspesa en una de les més llargues suspensions de la història només per evitar qualsevol qüestió sobre què fa i què deixa de fer sobre el Brexit”, li va recriminar. “Senyor president, aquest govern és una desgràcia”, va concloure.
Johnson vol utilitzar el temps que queda fins a la cimera europea del 17 d’octubre per intensificar les converses amb la UE. David Frost, el negociador especial de Johnson, viatja aquesta setmana a Brussel·les per intentar buscar un acord. Tothom va poder parlar en la sessió nocturna de dilluns, amb discursos èpics com el del diputat conservador Alan Duncan, en defensa dels 21 col·legues expulsats per Johnson per no haver-li donat suport. Va dir que això no hauria passat en l’època victoriana. La sessió va acabar amb els nacionalistes escocesos cantant Scots wha hae, cançó patriòtica escocesa del segle XVIII, i els gal·lesos entonant l’himne obrer The red flag.