Repetir Diada lluny de casa

El fet que els separin centenars de quilòmetres de casa no vol dir que els polítics exiliats no celebressin ahir la Diada, i visquessin la massiva mobilització de la tarda gairebé amb la mateixa intensitat que si hi haguessin estat, gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials. Alguns d’ells, de fet, ja van començar-la a escalfar al matí a Twitter. “L’objectiu principal de la repressió no era només l’exili o la presó dels líders, sinó que la por paralitzés els dos milions de l’1-O, fins a fer-los renunciar al projecte d’una Catalunya independent. Si avui ompliu els carrers, la repressió haurà fracassat”, piulava l’exconseller Toni Comín. “Va, omplim els carrers per dir alt i clar que volem construir la República Catalana entre totes i tots i per a tothom. Omplim els carrers de llibertat, justícia i democràcia”, deia, des de Ginebra, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que després a Instagram penjava una foto amb el seu marit i la seva filla de la Diada del 2016, embolicada amb una samarreta de la d’ahir: “Hi som, com sempre!”, hi afegia.

A la tarda, i després que el dia també s’hagués llevat fred i plovisquejant a Waterloo, el sol va sortir i es va poder seguir la retransmissió de TV3 des de la terrassa posterior de la Casa de la República. Amb el president Carles Puigdemont, hi havia el mateix Comín i l’exconsellera Meritxell Serret, a més de catalans pertanyents a col·lectius residents a Bèlgica, a qui el Consell per la República va convidar per seguir la tradició iniciada l’any passat. L’expresident els va dirigir al final un breu parlament, en què els va agrair el suport “els últims dos anys, i en especial el darrer, perquè a mida que avança la repressió les coses es fan més difícils”. Va fer extensiu l’agraïment als organitzadors de la Diada per la seva “proesa”, en haver-ho fet “amb tot en contra, a fora i a dins”. “No és innocent que la xifra, sensiblement més baixa que l’any passat, la doni la Guàrdia Urbana dirigida per Albert Batlle, però és la més meritòria que hi ha hagut mai”, va reblar. “Que sense un full de ruta clar s’hagi sortit amb la fortalesa i determinació d’avui s’ha d’agrair més que mai, perquè ho tenia tot per sortir malament i hem complert amb nota totes les expectatives.” “Tant de bo tots els suflés fossin com aquest”, va ironitzar.

No va poder ser amb ells, en canvi, l’exconseller Lluís Puig, el menys actiu ahir a les xarxes, on tot just va penjar una crida de suport al moviment Our Votes, que defensa els drets dels tres eurodiputats electes. En canvi, l’agenda de Serret venia més plena, ja que havia estat al matí en una ofrena i la cantada d’Els segadors davant de l’emblemàtic Manneken Pis (a qui van vestir de català)de Brussel·les, i avui oferirà una recepció oficial a la delegació. “Catalunya no ha deixat d’estar a l’agenda de la política europea”, va explicar al migdia a Catalunya Ràdio, on va admetre que el Brexit i la mateixa renovació de les institucions de la UE li han passat al davant els últims mesos, si bé creu que amb la mobilització d’ahir i la sentència els focus es tornaran a girar cap al país. “Ja veurem com es reactiva aquest interès”, va augurar.

Tampoc es va prodigar gaire ahir a les xarxes l’exconsellera Clara Ponsatí, que hi va qualificar de “brillant” el discurs d’Elisenda Paluzie, i va repiular el periodista Germà Capdevila, que es va queixar que “el parc de la Ciutadella vallat i tancat perquè la gent no pugui apropar-se al Parlament és una imatge trista i lamentable, més encara durant la Diada”. Ponsatí participarà dissabte a la tarda en un debat organitzat a Edimburg per l’ANC d’Escòcia, amb el periodista del diari local The National Greg Russell.

És clar que els exiliats també van tenir representants sobre el terreny, tal com piulava al matí l’esposa del president, Marcela Topor, que anunciava: “Bona Diada a tothom! Per tots els que injustament no podeu ser-hi, hi serem per vosaltres.” I va complir, perquè amb altres familiars de l’Associació Catalana pels Drets Civils, com ara Montserrat Puigdemont i Betona Comín, germanes dels exiliats, van ser a les primeres files davant de l’escenari principal, convidats per l’ANC.