“Tard o d’hora, això que fem farà falta”

El que es pretén és que, per primera vegada, la ciutadania, en general, pugui discutir el que podria ser el tronc semàntic d’una futura constitució del país.

Jo vinc de Constituïm, on en el seu dia vam decidir, juntament amb 3.600 persones, posar negre sobre blanc un text constitucional que vam arribar a lliurar al Parlament. En aquell moment hi havia molta gent, moltíssima, que ens deia que no era el moment de fer això. Se’ns deia que no tocava debatre coses, ja que ens podíem arribar a discutir, per exemple, sobre si cal un exèrcit o no, o sobre quina havia de ser la llengua, o llengües, oficial. I vam optar per tirar endavant, perquè consideràvem que era una manera de posar elements sobre la taula perquè la gent que criticava que no sabia on s’aniria a parar amb el procés, almenys tingués una orientació del que es podia arribar a tenir o aconseguir. Ara el projecte és diferent, perquè del que es tracta és de crear les bases d’un tronc constitucional. I és evident que sempre hi ha millors moments i també pitjors per tirar-ho endavant. Però les coses, es fan o no es fan.

Evidentment és una qüestió que pot distorsionar els treballs i potser ens obligarà a dedicar-nos a altres coses. Doncs ja ho farem. Però mentre es pugui fer i es pugui avançar, tot és estirar i empènyer. I tard o d’hora això farà falta, tant de bo ho haguéssim començat abans.

Nosaltres volem que aquest sigui un projecte transversal. Hi ha gent que potser no és independentista i no és del tot conscient que des que es lleva fins que se’n va a dormir tot allò que fa està regulat o bé per lleis o està dins el marc d’una constitució. I potser a aquell senyor o senyora que no pensa exactament com jo, li pot interessar posar-se a discutir com vol que sigui l’educació o la sanitat del país. Perquè, tard o d’hora, es trobarà aquestes qüestions damunt la taula.

En les jornades formatives que ara endeguem, i que serviran per donar una visió general sobre set grans àmbits, ja hi participaran experts. Ara la gent que s’ha empoderat en els últims anys, i que ho ha fet com a cap altre lloc d’Europa, és evident que el que vol és participar. Ara, més que mai, el que cal és que la gent digui la seva respecte a tots els punts crucials de qualsevol constitució. I els experts el que poden fer és assessorar, o guiar, sobre l’abast d’allò que s’està debatent, però al final la decisió de voler anar cap a un cantó o cap a un altre dependrà de la ciutadania.

No se’ls ha convidat de manera explícita perquè, insisteixo, és la ciutadania, a través d’aquest teixit tant ric que té Catalunya i que es canalitza a través de múltiples entitats, la que hi ha de participar.

En aquests moments encara no es pot dir. No tenim cap experiència. Tenim, això sí, el precedent de Constituïm, on les qüestions de l’exèrcit o la llengua van ser les més recurrents en la participació de la gent. Ara serà així? Quan obrim el meló ho sabrem.