Brussel·les s’alinea amb la defensa de Valtònyc

Fets del 2012 jutjats amb la llei del 2015

Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l’estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

El raper mallorquí va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, ja que va ser reformada el 2015.

Els magistrats que porten el cas a Bèlgica van plantejar una qüestió prejudicial al tribunal de Luxemburg per aclarir si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l’hora d’activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya.

En concret, volen saber si es pot agafar com a referència la llei penal “en el moment en què es va dictar l’ordre de detenció europea”.

Arguments de la CE

L’advocat de la CE, Rudi Troosters, ha defensat que “només el dret concret aplicable” als fets és “rellevant per l’euroodre” i nega que utilitzar la llei del moment de l’emissió pugui ajudar a donar “majors possibilitats d’entrega” d’un condemnat.

En aquest cas, la CE ha plantejat un potencial problema de “despenalització” si el cas fos a la inversa, és a dir, que certs estats rebaixin les penes del codi penal per dificultar les extradicions automàtiques per certs delictes.

A més, Troosters ha assegurat que la llei europea sobre euroodres no especifica concretament que s’hagi d’aplicar el codi penal del moment en què s’emet. “Ho hauria d’haver dit clar i precís”, reclama.

Posició de l’Estat

L’advocada de l’Estat espanyol, Sonsoles Centeno Huerta, ha al·legat davant els 15 jutges que estudiaran que per a Espanya el sistema d’euroodres és “un instrument bàsic i necessari” i que defensa la seva “eficàcia”.

En aquest sentit, la lletrada ha justificat que “en cas de dubte” es tingui en compte el codi penal del moment en què es dicta l’ordre de detenció europea perquè s’ha de prioritzar “la finalitat” d’aquest instrument de cooperació judicial. Així, ha alertat que, en cas contrari, es “perjudicaria” el seu bon funcionament.

Dubtes de l’Advocat General

En el seu torn de preguntes l’Advocat General del TJUE, el txec Michal Bobek, ha qüestionat els arguments de la representant espanyola. En concret, li ha preguntat per què exactament creuen que agafar la llei actual com a referència ajuda al bon funcionament de l’euroodre i la del moment dels fets no. “Sembla que sigui només perquè els hi va bé i ja està”, ha apuntat.

Bobek ha preguntant als representants espanyols si retirarien una euroodre en cas que el codi penal es reformés en un sentit més tou. Centeno Huerta ha assegurat que així ho farien si es donés el cas.

Bèlgica, amb Espanya

La representant del govern de Bèlgica ha assegurat que “comparteix la interpretació d’Espanya”. La lletrada belga ha justificat que es pugui aplicar un codi penal més dur per emetre una euroodre perquè aquesta “no equival a una pena”, és a dir, que no implica que el cantant hagi de complir més anys a presó dels que marca la seva sentència.

La fiscalia belga també ha defensat que es pugui utilitzar un codi penal posterior amb el mateix argument: que aquest fet no afecta, a parer seu, la “durada” de la sentència.

“Engany” de l’Estat

El lletrat ha assenyalat que estan “d’acord amb el plantejament de la Comissió Europea” i que la normativa europea que regula les euroodres no estableix específicament que es pugui aplicar el codi penal de manera retroactiva.

A més, ha replicat a l’advocada espanyola que “cal donar prioritat als drets fonamentals” per sobre de “la cooperació dels estats” en matèria judicial. “Espero que aquest tribunal doni prioritat als drets fonamentals”, ha conclòs al final de la seva intervenció.

“Bones sensacions” de la defensa

A la sortida de la vista, Bekaert ha subratllat que és “molt important” que l’advocat de la CE hagi defensat que la llei de referència per a una euroodre sigui la del moment dels fets. “Tenim bones sensacions després de la vista d’avui”, ha conclòs el lletrat després de la vista oral a Luxemburg.

“És una qüestió que va més enllà de Valtònyc, d’Espanya i Bèlgica, es tracta de si un Estat membre pot canviar el codi penal per facilitar l’extradició”, ha defensat Bekaert.

Segons ell, si el TJUE dicta a favor seu “no es farà l’extradició”, malgrat que el tribunal belga encara té una altra via per examinar l’euroodre, a part de l’automàtica.

Per la seva banda, l’advocat Gonzalo Boye ha valorat positivament que l’Advocat General del TJUE hagi qüestionat els arguments de la representant espanyola durant la vista a favor d’agafar com a referència per a una euroodre el codi penal en el moment en què aquesta s’emet. “La postura espanyola venia força debilitada”, ha reblat.

Valtònyc: “Ens és favorable que es demostri que Espanya va fer trampes”

Poc després que hagi finalitzat la vista al tribunal de Luxemburg, el raper s’ha mostrat optimista per tal com s’ha desenvolupat la sessió i el fet que la CE s’hagi alineat amb la posició de la seva defensa. “Bones sensacions a la sortida del TJUE de Luxemburg. “La Comissió Europea es posiciona a favor nostre”, ha escrit en un missatge a les xarxes socials. Valtònyc ha assegurat que “defensarem la llibertat d’expressió, davant 15 jutges i els que calguin!” .

En una atenció als mitjans a la sortida del tribunal, Valtònyc s’ha mostrat “tranquil” perquè la decisió es pot recórrer i, a més, vaticina que hi haurà “bastants punts” per denegar l’euroordre automàtica si es conclou que l’Estat no la va emetre correctament. “Crec que és favorable per a nosaltres que es demostri que Espanya va fer trampes i aplicar un codi penal posterior als fets”, ha reblat.

El raper ha avisat que sigui quina sigui la decisió dels tribunals caldrà “organitzar-se” i tornar “mobilitzar-se” per no “normalitzar” els “atacs a la llibertat d’expressió” i la “deriva” de l’Estat pel que fa als drets civils.