Els precedents del 92

Les detencions dels nou membres del CDR acusats de delictes de rebel·lió i terrorisme feien retornar ahir a un passat no gaire llunyà. La intervenció dels cossos especials de la policia espanyola entrant de matinada als domicilis per escorcollar-los a la recerca de material sospitós que confirmés la pertinença a una cèl·lula terrorista o la tinença d’armes i explosius. El precedent més recent contra l’independentisme és l’operació Garzón, liderada pel magistrat Baltasar Garzón l’any1992, que va acabar amb la detenció de 45 persones per la seva presumpta pertinença a l’organització armada Terra Lliure. L’operació feia dos anys que es preparava i tenia com a objectiu anul·lar la capacitat operativa de la banda abans dels Jocs Olímpics, tot i que aquesta ja havia anuncia la seva dissolució. La major part de les detencions es van portar a terme abans dels Jocs en diversos punts de Catalunya i el País Valencià. Disset dels detinguts van ingressar a la presó i, un any després, n’hi havia 14 que continuaven en presó preventiva en espera del judici. Els fets van generar mostres de suport de la societat civil per reclamar el seu alliberament.

El 1995, l’Audiencia Nacional va jutjar els 25 detinguts i, tot i que el fiscal va demanar l’indult total o parcial per a la majoria dels acusats, 18 van ser condemnats per pertinença a l’organització armada. El 1996 van ser alliberats els quinze independentistes que encara eren a la presó gràcies a un indult concedit pel govern espanyol.

El ressò de l’operació Garzón es va allargar en el temps per les denúncies per tortures que van presentar 17 dels detinguts contra la Guàrdia Civil. Un procés legal que es va traslladar al Tribunal Europeu de Drets Humans el 2004 i que va condemnar l’Estat Espanyol per haver-se negat a investigar aquestes denúncies de tortures.

El comunicat on ahir la Guàrdia Civil informava dels escorcolls i del “material i substàncies” susceptibles de ser utilitzades per fabricar explosius feia recordar un altre episodi viscut a Catalunya. Aleshores es va parlar de l’operació Dixan, tot ironitzant amb els resultats del macrodispositiu policial contra presumptes gihadistes a qui van localitzar suposats materials explosius que finalment van resultar ser bidons plens del conegut detergent en pols de netejar la roba.

Els fets van passar el 24 de gener del 2003, quan els agents especials del GEO i els Tedax escorcollaven una vintena de cases a Banyoles, Serinyà, Olot, Sant Jaume de Llierca, Girona, Salt, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat. L’operació Estany, el seu nom oficial, se saldava amb vint-i-quatre persones marroquines i algerianes detingudes, vuit de les quals van quedar en llibertat al cap de poques hores sense ni passar pel jutjat.

El ministre d’Afers Estrangers d’aleshores, Ángel Acebes, sota la presidència de José María Aznar, es vantava que l’operació era un dels cops policials més importants fets mai contra l’organització d’Ussama ben Laden a Europa. Les analítiques realitzades, però, van confirmar després que res d’explosius i que el material era tan sols detergent i els quatre detinguts van ser posats en llibertat.