França diu adeu a Chirac amb una jornada de dol nacional

Els francesos van acomiadar-se ahir de l’expresident Jacques Chirac, mort dijous als 86 anys, en una solemne jornada de dol nacional. Després que milers de persones es desplacessin abans-d’ahir al Palau dels Invàlids, a París, per honrar-lo davant del seu fèretre, França va donar el seu últim adeu a Chirac amb una cerimònia religiosa a l’església de Sant Sulpici, el seu enterrament privat al cementiri de Montparnasse i un minut de silenci en escoles i administracions. Uns actes que van culminar la proliferació de mostres de dol envers l’exdirigent gaullista (centredreta) que, malgrat un balanç ple de clarobscurs, s’ha convertit en un dels presidents més apreciats pels francesos, tant per la nostàlgia com per la simpatia que desperta la seva personalitat.

La jornada de dol nacional va començar als Invàlids. En aquest monumental palau parisenc, on hi ha la tomba de Napoleó, va organitzar-se al matí una cerimònia militar presidida pel president francès, Emmanuel Macron. A continuació el cos de l’exdirigent va ser transportat a l’església de Sant Sulpici, en un trajecte seguit per centenars d’admiradors o curiosos des dels balcons o voreres per on passava el fèretre.

En aquesta església va celebrar-se una missa en presència d’una vuitantena de mandataris internacionals. A més de la plana major de la política francesa, encapçalada per Macron i la resta d’expresidents vius (Valéry Giscard-d’Estaing, Nicolas Sarkozy i François Hollande), van assistir-hi el president rus, Vladímir Putin; el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; l’expresident nord-americà Bill Clinton; l’espanyol José Luis Rodríguez Zapatero o fins i tot el regidor de Barcelona Manuel Valls, present com a exprimer ministre francès.

“En el nostre expresident hi havia un veritable amor per la gent. Se sentia igual de còmode al saló de l’Elisi que al saló de l’agricultura”, va destacar l’arquebisbe Michel Aupetit durant la seva homilia. Després de poc més d’una hora de cerimònia, el fèretre sortiria del temple sota els aplaudiments i algunes llàgrimes dels centenars de civils que omplien la plaça davant de Sant Sulpici. “De Gaulle estimava França, mentre que Chirac estimava els francesos. Representava una època que ja no existeix”, assegurava Marie-Dominique Vanderwaren, una professora que en la seva joventut es va afiliar al partit gaullista RPR, liderat per Chirac. “Va ser l’últim gran dirigent que havia col·laborat amb De Gaulle i Pompidou”, va afegir davant de l’església.

Segons un sondeig publicat abans-d’ahir en el Journal du Dimanche, el 30% dels francesos consideren Jacques Chirac el millor president de la història de la Cinquena República, compartint la primera posició amb De Gaulle. Una popularitat que no deixa de resultar paradoxal tractant-se del primer expresident condemnat per corrupció i amb un balanç presidencial entre 1995 i 2007, malgrat alguns moments de brillantor en política internacional (especialment el no a la guerra de l’Iraq), poc espectacular. No hi ha cap dubte que la “chiracmania” ha envaït França.